Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  29.09.2008  21:17

Alemanya i França homenatgen Companys sense un perdó clar

La cònsol alemanya demana perdó per la deportació del president, però el cònsol francès s'hi nega · Carod Rovira demana que l'estat espanyol anul·li el judici contra Companys

Men?ame
 

La Comissió de la Dignitat i el Departament de Vice-presidència de la Generalitat han organitzat avui un acte de desgreuge a l'ex-president Lluís Companys amb la presència de la cònsol d'Alemanya, Christine Gläser, i del cònsol de França, Pascal Brice. Tot i que s'havia plantejat com un acte de perdó per l'actuació de França i Alemanya, el cònsol francès ha dit que 'avui no és un dia per buscar responsabilitats, sinó per homenatjar Lluís Companys'.

Per Brice, la deportació de Companys va ser un acte alemany en territori francès i, en qualsevol cas, 'són els historiadors els que han de dirimir responsabilitats'. La cònsol alemanya, en canvi, sí que ha demanat un perdó explícit i ha recordat que Helmut Khol ja es va disculpar davant Jordi Pujol per l'actuació de la Gestapo.

L'estiu del 1940 Lluís Companys fou detingut a França, on s'havia exiliat, i poc després les autoritats franceses i la Gestapo el lliuraren a les autoritats franquistes, que el van executar. El 15 d'octubre farà seixanta-vuit anys de l'afusellament.

Esperant també el perdó d'Espanya

A l'acte també hi ha intervingut el Vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod Rovira, que ha dit que 'el que falta ara és que parli l'Espanya democràtica i que s'anul·li el procés a Companys'. De fet, la Generalitat de Catalunya començarà un procés per demanar al govern espanyol la reparació i la dignificació del president català Lluís Companys, afusellat per les autoritats franquistes, com a pas previ per a sol·licitar la nul·litat del judici que el va condemnar, segons que va dir ahir el conseller d'Interior, Relacions Internacionals i Participació, Joan Saura.

En una entrevista amb Catalunya Informació Saura també va explicar que la llei de memòria històrica preveia que, a petició de familiars o de l'administració corresponent, el ministeri de Justícia espanyol pogués fer una declaració de reparació i reconeixement. Finalment, va fer saber que s'havia posat en contacte amb una néta del president Companys, que viu a Mèxic, per donar-li suport jurídic per a presentar la demanda de nul·litat del judici.