10.04.2008 - 06:00
L’església va posar al cànon dels llibres revelats els primers evangelis escrits (de Marc, Mateu, Lluc i Joan), però la literatura evangèlica va ser molt fructífera els primers segles, i els relats no canònics foren tinguts per apòcrifs. De mica en mica foren oblidats, sinó pels experts. Ara, aquestes darreres dècades, certs productes literaris (com ‘El codi de Vinci‘) han explotat l’aspecte secret i misteriós dels evangelis apòcrifs. El misteri, amb tot, té els dies comptats: Edicions Proa publica ‘Els evangelis apòcrifs‘, una edició divulgativa a cura d’Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Puig defensa l’interès d’aquests evangelis per a entendre manifestacions de la cultura popular com el Misteri d’Elx o els Pastorets.Diu Armand Puig que els evangelis apòcrifs ajuden a entendre millor d’on prové una part del costumisme català. El Misteri d’Elx, els Pastorets, àdhuc la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, per exemple, surten dels evangelis apòcrifs. ‘Són textos que fonamenten moltes de les expressions populars, artístiques i culturals de tots els temps. Més que no pas entrar en contradicció amb els evangelis canònics, els apòcrifs els complementen. I és que la tradició és sempre plural.’
Evangeli, un gènere literari
Els evangelis són textos sobre la vida i la paraula de Jesús, escrits els segles I-V. Es basen en la tradició oral, perquè ni Jesús ni els seus deixebles no van deixar res escrit. Ara, els de Marc, Mateu, Lluc i Joan daten d’una cinquantena d’anys després de la mort de Jesús.
Explica el curador de l’obra que entre els anys 60 i 100 va sorgir un gènere literari nou, l’evangeli, a mig camí entre la biografia greco-romana i el relat. En aquest temps s’escriuen els quatre evangelis canònics, textos que passen de ser acceptats per una minoria, a ser llegits per una minoria significativa. Els evangelis fan fortuna i les comunitats cristianes demanen més relats sobre la vida de Jesús. És d’aquí que sorgeixen els evangelis apòcrifs.
Però, d’evangelis apòcrifs, n’hi ha de dues menes, els que relaten una part de la vida de Jesús i els gnòstics, que són textos més doctrinaris, amb un intent de reproduir els discursos de Jesús. El llibre d’Armand Puig s’organitza en dos volums. El primer enclou els evangelis judeocristians, els evangelis de la infància de Jesús (amb el protoevangeli de Jaume, l’evangeli de Tomàs, l’evangeli del pseudo-Mateu i la història de Josep el fuster), els evangelis de la passió i resurrecció de Jesús (amb l’evangeli de Pere, el de Nicodem i el de Bartomeu), i els evangelis de la mort i l’assumpció de Maria.
Els evangelis gnòstics formaran el segon volum dels evangelis apòcrifs, i sortirà el desembre d’enguany. Aquest volum pot suscitar molta expectació, perquè entre més textos, inclourà l’evangeli de Judes, que el National Geographic va rescatar, restaurar, transcriure (un 20% del text s’ha perdut) i divulgar l’any 2006. També es transcriurà l’evangeli de Tomàs, el de Maria, el Llibre secret de Joan, el primer apocalipsi de Jaume, l’evangeli de Felip i l’evangeli de la Veritat.
Arraconar el misteri
‘La meva idea ha estat de fer un llibre de divulgació en un registre solvent, rigorós, precís i alhora àgil i mengívol’, assegura Puig. Per això, preludia cada evangeli amb una introducció per situar el lector i amb una selecció bibliogràfica. Després ve la traducció del relat, amb notes a peu de pàgina (molt explicatives sobre referències bíbliques, costumistes, teològiques, històriques…). Segons l’editor, Isidor Cònsul, aquest volum pot esdevenir una obra de referència mundial sobre divulgació i estudi dels evangelis apòcrifs. De moment, ja té venuts els drets de traducció a l’italià i a l’espanyol.
M. S.
Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Cristianisme.
Diari de l’Escola: Estudis sobre Jesús de Natzaret.
Entrevista amb Pius Maria Tragan, monjo de Montserrat, especialista en els evangelis apòcrifs, a RAC1.
