Els evangelis apòcrifs

L’església va convertir en canònics els primers evangelis que es van escriure (els de Marc, Mateu, Lluc i Joan). Però la literatura evangèlica va ser molt fructífera els primers segles de la nostra era, i tot el conjunt de relats no reconeguts van passar a anomenar-se apòcrifs. De mica en mica es van oblidar, i la seva existència va quedar circumscrita als experts. Ara, aquestes darreres dècades s’han donat fenòmens literaris (com ‘El codi Da Vinci‘) que han explotat el vessant secret i misteriós dels evangelis apòcrifs. El misteri, amb tot, té els dies comptats: Edicions Proa publica ‘Els evangelis apòcrifs‘, una edició divulgativa a cura d’Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Puig defensa l’interès d’aquests evangelis i els reivindica per entendre manifestacions de la cultura popular tan conegudes com el Misteri d’Elx i els Pastorets.Diu Armand Puig que els evangelis apòcrifs permeten una relectura popular, per entendre millor d’on prové una part del costumisme català. El Misteri d’Elx, els Pastorets o l’Assumpció de la Mare de Déu del 15 d’agost, per exemple, surten dels evangelis apòcrifs. ‘Són textos que fonamenten moltes de les expressions populars, artístiques i culturals de tots els temps. Els evangelis apòcrifs complementen els canònics més que entrar-hi en contradicció. I és que la tradició és sempre plural.’

Evangeli, un gènere literari

Els evangelis són aquells textos dedicats a la vida i la paraula de Jesús, que es van escriure entre els segles I i V. Són basats en la tradició oral, perquè ni Jesús ni els seus deixebles no van deixar res escrit. Els de Marc, Mateu, Lluc i Joan daten d’uns cinquanta anys després de la mort de Jesús.

Explica el curador de l’obra que entre els anys 60 dC i 100 dC es va iniciar un gènere literari nou, l’evangeli, a mig camí entre la biografia greco-romana i el relat. En aquell temps es van escriure els quatre evangelis canònics, textos que passen de ser acceptats per una minoria, a ser llegits per una minoria significativa. Els evangelis fan fortuna i les comunitats cristianes demanen més relats sobre la vida de Jesús. És a partir d’aquí que sorgeixen els evangelis apòcrifs.

Però d’evangelis apòcrifs, n’hi ha de dues menes: els que relaten una part de la vida de Jesús i els gnòstics, que són textos més doctrinaris, que intenten de reproduir els discursos de Jesús. El llibre d’Armand Puig s’organitza en dos volums. El primer incorpora els evangelis judeocristians, els evangelis de la infància de Jesús (amb el protoevangeli de Jaume, l’evangeli de Tomàs, l’evangeli del Pseudo-Mateu i la història de Josep el fuster), els evangelis de la passió i resurrecció de Jesús (que inclou l’evangeli de Pere, el de Nicodem i el de Bartomeu), i els evangelis de la mort i l’assumpció de Maria.

Els evangelis gnòstics formaran el segon volum dels evangelis apòcrifs, que sortirà el desembre d’enguany. El volum pot causar molta expectació perquè, entre altres fets, inclourà l’evangeli de Judes, que National Geographic va rescatar, restaurar, transcriure (un 20% del text s’ha perdut) i divulgar l’any 2006. També es transcriurà l’evangeli de Tomàs, el de Maria, el llibre secret de Joan, el primer apocalipsi de Jaume, l’evangeli de Felip i l’evangeli de la Veritat.

Arraconar el misteri

‘La meva idea ha estat fer un llibre de divulgació amb un registre solvent, rigorós, precís i alhora àgil i mengívol’, assegura Puig. Per això, incorpora a cada evangeli una introducció inicial, per situar el lector, que inclou una selecció bibliogràfica. Després ofereix la traducció del relat, amb notes a peu de pàgina (molt explicatives sobre referències bíbliques, costumistes, teològiques, històriques…). Segons l’editor, Isidor Cònsul, aquest volum es pot convertir en una obra de referència mundial de cara a la divulgació i l’estudi dels evangelis apòcrifs. De moment, ja s’han venut els drets per traduir-lo a l’italià i l’espanyol.

M. S.

Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Cristianisme.
Diari de l’Escola: Estudis sobre Jesús de Natzaret.