Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  08.04.2008  20:00

'Sastipen thàj mestipen'

Men?ame
 

Avui us diem 'salut i llibertat' en romanó-caló perquè els gitanos celebren el Dia Internacional del Poble Rom, en record de la data del primer Congrés Gitano Internacional, que es va fer el 8 d'abril de 1971 a Londres. La diada commemora tant l'èxode inicial i els avantpassats dels gitanos com també l'última gran persecució contra aquest antic poble nòmada: l'assassinat de mig milió de gitanos als camps de concentració nazis, a la segona guerra mundial. Sense dades oficials, es calcula que hi ha entre dotze i quinze milions de gitanos al món, la majoria dels quals a Europa. Al nostre país, n'hi ha 80.000 al Principat, 60.000 al País Valencià, més de 10.000 a les Illes i uns quants milers a Catalunya Nord, sobretot a la capital del Rosselló, Perpinyà.

Gràcies a evidències lingüístiques i genètiques se sol situar l'origen del poble gitano al nord-oest de l'Índia, d'on probablement va sortir el segle X cap a ponent. El segle XIV ja el trobem establert als Balcans i a la primeria del XV una nova onada migratòria el va dur a l'Europa central i occidental. El primer document de la presència gitana al nostre país data de 1425. El fet d'ésser nòmades els va ajudar a escampar-se per tots els racons del continent europeu i a passar, més endavant, a terres americanes, però també s'ha assenyalat sovint com un factor que n'ha dificultat la integració a les societats d'acollida. Cal dir, amb tot, que aquestes societats tampoc no els l'han facilitada gens, atès que han convertit els gitanos en víctimes permanents de persecucions i vexacions. A l'edat mitjana molts països europeus van dictar lleis discriminatòries, i en ple segle XX els nazis van intentar-ne l'extermini.

De l'Índia, els gitanos se'n van endur una llengua d'origen indoeuropeu, el romanó, que actualment presenta unes quantes variants regionals. A la península Ibèrica, la llengua romaní s'ha perdut, tot i que hi ha intents recents de reconstruir-la i revitalitzar-la basant-se en el caló, un vocabulari d'uns quants centenars de paraules derivades del romanó que encara es conserven entre els gitanos ibèrics. Moltes d'aquestes paraules, de fet, s'han incorporat al català, tal com es pot comprovar a les obres de Juli Vallmitjana. Aquesta setmana, per cert, la iniciativa Cada dia un mot es dedica a enviar als seus subscriptors paraules catalanes d'origen caló, com la d'avui: mui. I demà al vespre, al CCCB de Barcelona, es farà un debat al voltant de la llengua gitana al Principat i al món.

La commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano, sobretot a partir de la dècada de 1990, ha ajudat a visualitzar un poble massa sovint bandejat i marginalitzat. En pocs anys han aparegut nombroses iniciatives locals i internacionals per millorar les condicions de vida de les comunitats gitanes i valoritzar-ne la cultura, per mitjà de la creació d'institucions (com l'European Roma Rights Center, l'Institut de Cultura Gitana espanyol i un llarg etcètera), l'aparició de mitjans de comunicació (RomNews, Roma Press Center, Romea TV...), l'elaboració d'informes (com els del Banc Mundial o el Consell d'Europa) i l'aprovació de resolucions institucionals com la de la Unió Europea el 2005, on amb l'ampliació cap a l'est els gitanos han passat a constituir una de les principals minories. L'any passat, el Parlament de Catalunya també va reconèixer públicament la persecució i el genocidi del poble gitano i es va comprometre 'a treballar perquè s'apliquin polítiques incloents, efectives i decidides amb l'objectiu d'aconseguir la igualtat d'oportunitats dels membres del poble gitano a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets culturals i identitaris'.

Podeu trobar un bon grapat de recursos sobre el poble rom al nostre país en aquesta secció de Nosaltres.cat.

Men?ame