27.09.2007 - 22:00
El XXXXè Premi Prudenci Bertrana ha quedat desert. Segons Xavier Cortadellas, membre del jurat, ‘les vint-i-cinc obres presentades no tenien prou ambició literària per guanyar el Bertrana’. Els Premis literaris de Girona, que s’atorguen aquesta nit, han destacat amb el premi Carles Rahola d’assaig ‘Llocs de memòria dels catalans’ de l’historiador Albert Balcells; el premi Miquel de Palol de poesia ha estat per Ricard Ripoll amb ‘Les flors àrtiques’, i el premi Lletra ha destacat Blocs de lletres.Blocs de Lletres
El poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) és el responsable de Blocs de Lletres, guanyador del premi Lletra de pàgines web de literatura catalana. Es tracta d’un hiperbloc català de literatura. VilaWeb no ha pogut localitzar Porcar, però a la web explica: ‘Aquest web sindica escrits de diferents blocs relacionats amb el món de la literatura, preferentment la catalana, gràcies a un sistema automàtic de lectura RSS que periòdicament actualitza les fonts textuals existents en cada bloc. (…) Blocs de Lletres no es responsabilitza dels posts que els blocaires escriuen al seu propi bloc; únicament els recull via RSS i els organitza visualment. L’objectiu és, doncs, compartir i facilitar un accés global a les ressenyes, judicis, comentaris, etc, que aquests blocs generen.’ Porcar també manté el bloc Salm i escriu versos. Ha publicat els poemaris ‘Matèria encara’, ‘Vint-i-dues mans de pintura’, ‘Crònica de l’ocupant’ i ‘La culpa’.
Llocs de la memòria
L’assaig d’Albert Balcells ressegueix els llocs de memòria més significatius de Catalunya a partir de la relació entre memòria i història. Diu Balcells: ‘La memòria col·lectiva crida a l’emoció mentre la història és objectivitzadora. Ambdós àmbits han de mantenir una autonomia, i no vol dir que entrin en conflicte. La història pot jugar un paper terapèutic respecte a les ferides encara vives de la memòria. A partir d’aquí el que faig és resseguir els llocs de memòria més significatius de Catalunya, que vol dir que tenen un valor afegit cívico-polític.’ Balcells analitza banderes i himnes, l’evolució de la commemoració de l’onze de setembre, des de l’origen fins a l’any passat, amb elements com el monument a Rafael de Casanovas, el Fossar de les Moreres i el monument al general Moragues. L’historiador tracta llocs de memòrica com el Cadí i la flama, el monestir de Ripoll, el de Montserrat i el de Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i tanca el llibre amb el Museu del Barça, un museu obert a un estadi que esdevé lloc de memòria. També estudia la problemàtica dels morts a les guerres del segle XIX i XX, ‘problemàtiques perquè totes són guerres civils o guerres colonials fracassades, des de la Guerra del Francès fins als llocs de memòria creats a les víctimes del franquisme’.
‘Les flors àrtiques’
El premi Miquel de Palol de poesia ha estat per Ricard Ripoll (Sueca, 1959) amb ‘Les flors àrtiques’, un títol que el poeta ha manllevat de ‘Les il·luminacions’ de Rimbaud, ‘l’última obra que va escriure, enigmàtica, amb poemes en prosa’. Ripoll ha explicat a VilaWeb que el seu llibre consta de vint-i-vuit poemes, cadascun dels quals esdevé en tres fases: ‘la primera, la recerca de vocabulari, vaig triar deu paraules a l’atzar al diccionari, després en vaig construir un primer poema sintètic, amb els elements mínims, i finalment l’expandeixo i construeixo el poema final’. Continua: ‘M’inscric en el surrealisme i la Patafísica d’Alfred Jarry, on el joc hi té una forta importància. Jo sóc dels que creuen que la literatura es fa a partir de la literatura i no a partir de la realitat.’ Sobre la temàtica que vincula els poemes, Ripoll diu que apareix la idea de la solitud del creador i a través de la construcció del poema es connecta amb la societat, també hi ha la idea dels enemics, ‘de fet el llibre en un moment es titulava ‘territori enemic’, amb la idea que els cercles d’amistat i enemistat es combinen per conformar la personalitat del poeta i, per tant, l’enemic és també un element positiu. Alhora hi ha reflexions sobre la literatura, l’erotisme, la vida, la separació, l’absència…’
El Prudenci Bertrana desert
Xavier Cortadellas, membre del jurat del Prudenci Bertrana, ha matisat que deixar desert el premi no vol dir que algunes obres no estiguin bé: ‘N’hi ha un parell que vam tenir en consideració, però els membres del jurat no ens vam posar d’acord a l’hora de destacar-ne una. Amb això no vull dir que aquestes dues obres no estiguin ben fetes.’
