Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  31.05.2007  06:00

Isabel Martí: 'L'obligació de les institucions és fer el camí més fàcil a la literatura catalana, que difícil ho serà sempre'

Entrevista amb la responsable d'Edicions la Campana, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'

Men?ame
 

Isabel Martí té dubtes sobre els rèdits que donarà la fira de Frankfurt 2007. Adverteix que la política no ha de difuminar la particularitat de la cultura catalana i rebla: 'Frankfurt fracassarà si la manera de donar els missatges contribueix a la confusió entre català i castellà. Confusió que alguns, o millor dit: molts, promouen.' Per Martí, de la cultura catalana, se'n podrà dir catalana mentre es distingeixi de les altres.

Isabel Martí és propietària i editora de la Campana des de la fundació, el novembre del 1985. Entre els gairebé 300 volums del seu catàleg actual hi ha 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol, traduïda a 33 llengües, cosa que en fa el primer gran fenomen literari internacional d'un autor català viu. Tan sols a Alemanya se n'han venut 80.000 exemplars. La Campana acabarà l'any publicant 18 títols. També són autors seus Josep M. Espinàs, Joan B. Culla, Salvador Cardús, Carles Capdevila, Carles Sentís.

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Des de l'any 1987. Aquell any, a més d'anar-hi a comprar vam aconseguir de vendre 'El teu nom és Olga' a nou llengües.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Hi aniré a mirar, com cada any, a veure si trobo cap llibre inesperat que sigui interessant per a publicar en català, hi aniré a saludar els editors amics, i provaré de vendre algun dels llibres que ara preparem. Bàsicament, faré com faig cada any.

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana és la convidada d'honor?
De moment, no gaire. Segur que aniré a veure l'exposició del país convidat, cosa que molts altres anys no he fet. M'interessarà de veure com s'hi presentaran la cultura medieval, la repressió de la llengua en el decurs dels segles i els autors contemporanis.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
M'ho han proposat, però de moment no hi participaré. No és un 'no' rotund, però la mena d'acte que em proposaven no m'acaba de convèncer: parlar de best-sellers juntament amb representants de l'editorial Planeta i de Random House. I jo crec que no puc ensenyar res als alemanys sobre best-sellers, perquè l'alemanya és una indústria seriosa, de molta tradició, i allà ho fan molt bé. I, en tot cas, 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol no és tema d'un debat sobre best-sellers, sinó d'un debat sobre com la bona literatura es converteix en un fenomen.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
A Frankfurt podrem 'tocar' enguany el triomf de dos llibres editats per la Campana. Per a en Sánchez Piñol és la seva consolidació, perquè ja forma part (per la porta gran) del competitiu mercat internacional. Després de l'èxit de 'La pell freda' (mai vist en un llibre en català) amb trenta-tres traduccions i 80.000 exemplars venuts a Alemanya, l'editorial Fisher prepara un desplegament impressionant per a publicar 'Pandora al Congo'. Francament, el fenomen Sánchez Piñol té un abast que comença abans i va més lluny de l'oportunitat que dóna, a qualsevol llengua, el fet de ser la convidada de la Fira de Frankfurt. I si això ja és del tot excepcional, hi hem d'afegir una altra alegria de les grosses: Fa pocs dies ha arribat a Barcelona el catàleg de l'editorial Berlin Verlag i és emocionant de veure-hi quatre pàgines dedicades al llibre de Carles Porta. També aquests editors creuen que 'Tor. Tretze cases i tres morts' serà un gran èxit entre els lectors alemanys. I dic triomf i excepcionalitat, per la inversió editorial (que vol dir expectatives de trobar lectors a milers) que els dos llibres signifiquen. Si em punxen, no em troben sang. Per molts anys, Albert, per molts anys Carles, i que la sort us, ens, acompanyi! Espero, a més, continuar entusiasmant-me i entusiasmant alguns altres editors amb originals que ara preparem i que encara no han sortit ni en català. Per exemple, dos llibres de no-ficció, un llibre del sociòleg Salvador Cardús en què reflexiona sobre identitat i immigració, i un llibre de l'antropòleg Gustau Nerín sobre la vida a l'Àfrica a través de la cuina. De fet, la meva il·lusió és d'aconseguir en no-ficció allò que hem aconseguit en ficció.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
Ja els he anomenats: 'La pell freda' i 'Pandora al Congo' d'Albert Sánchez Piñol i 'Tor' de Carles Porta. I un dels reptes pendents que tinc és que els alemanys puguin llegir l'Espinàs. En Josep M. Espinàs és un mestre de la llengua, és un escriptor subtil. I ja sabem que és més fàcil traduir escriptors d'argument que escriptors de llengua. Per posar un exemple, Delibes és més difícil de traduir que no pas Vázquez Montalbán, però això no posa pas en dubte la qualitat de Delibes.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
L'èxit serà si s'aconsegueix un pas de gegant en el coneixement mundial de l'existència del català i que alguns dels llibres que han aconseguit traducció trobin milers de lectors.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
Si el límit és un punt abans de l'infinit, vol dir que ni ens ensorrarem ni triomfarem del tot. La cosa més important és que hi hagi bons llibres i que la política no difumini la particularitat de la nostra cultura. Frankfurt fracassarà, si la manera de donar els missatges contribueix a la confusió entre català i castellà. Confusió que alguns, o millor dit: molts, promouen.

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
És clar. Sempre hi ha un abans i un després, en tot. Jo desitjo les millors coses per a la literatura catalana i per a Catalunya.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
Seria dramàtic. Que ho pensem indica certs perills, suposa admetre certs errors, i una gran complexitat. De totes maneres, m'agrada de posar-hi una mica d'humor i, com va dir l'escriptor irlandès Colm Tóibín: 'Uf, quan van convidar a Irlanda...' Perquè no hem de pensar que solament en tenim aquí, de problemes.

—El fet que s'hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d'honor ja és, de si, un reconeixement?
Sí, és un reconeixement del caràcter propi de la cultura catalana. Vol dir que no s'ha de confondre amb cap altra. En massa ocasions es confonen les persones amb les obres. Amin Maalouf és libanès, però fa literatura francesa; Thom Sharpe viu a Catalunya i fa literatura anglesa; i l'autor de 'Les bienveillantes', Jonathan Littell, és americà i viu a Barcelona, però com que ha escrit la novel·la en francès, l'èxit és de la literatura francesa. De la cultura catalana, se'n podrà dir catalana mentre es distingeixi de les altres.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
La literatura catalana, al mapa, la hi posen els escriptors. I l'obligació de les institucions és de fer el camí més fàcil a la literatura catalana, que difícil ho serà sempre. No hem de perdre de vista que la competència internacional és ferotge. Quants escriptors hi ha al món?

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Per a promoure no n'hi ha prou amb la presència de les persones, també cal la dels llibres, que en definitiva és allò que preval, i per tant, no oblidar els grandíssims escriptors que ja són morts (Llull, Verdaguer, Sagarra, Coromines, Pla, Rodoreda...).

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Crec que la llibertat individual és sempre molt respectable. Et sabrà més greu o menys, però és molt respectable.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Sempre hi vaig amb independència dels polítics. Durant molts anys Frankfurt ha estat l'ocasió per a saludar el corresponent conseller de Cultura, perquè en la feina de tot l'any no els veig. La dimensió política que s'ha donat a Frankfurt farà que, aquesta vegada, la fira i la ciutat bullin de polítics i de la 'cort' que els envolta. La nostra feina resta una mica al marge de la que fan ells.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
No tinc ganes que hagi passat. M'agradarà de ser-hi com sempre i de trobar-la profitosa tant individualment com col·lectivament.

M. S.

Men?ame