La ciutat seca

Guanyadora del VIII Premi de narrativa Salvador Espriu, “La Ciutat seca”, de l’escriptor badaloní Roger Tartera, és una novel·la d’humor surrealista. A partir dels líquids com a fil conductor de l’història, Tartera descriu una realitat absurda, mesquina i deshumanitzada en què les relacions entre les persones estan marcades per la violència mental, verbal i física. La darrera de les propostes de les lletres badalonines per aquest Sant Jordi.Publicada per Cossetània edicions, “La ciutat seca” pren els líquids com alguna cosa més que un fil conductor. Catalitzen els conflictes dels relats i els situen a cavall d’una paranoia evident, un deliri d’escapada i un egoisme criminal. És fa la dissecció, sense pietat, dels comportaments humans i surten a la llum les actituds més lamentables: la mort induïda, l’autodestrucció, la repressió sexual, la incomunicació, el suïcidi, la nova cultura empresarial i la bogeria. No obstant això, tot és matisat amb un sentit de l’humor surrealista, negre i esperpèntic que dibuixa dues úniques solucions per a aquesta manca desesperada de fe del gènere humà: l’amor i la llibertat