08.11.2005 - 00:00
Fa gairebé dues setmanes que cada nit els suburbis de París són l’escenari d’uns incidents que es van estenent a tot l’estat francès. Cada dia hi ha vehicles cremats i persones detingudes i ferides. A tall d’anàlisi d’aquests fets especialment virulents, VilaWeb us ofereix avui la traducció de l’article ‘Mourt pour rien. Morir per res a París’, de la nigeriana Sokari Ekine, publicat a Global Voices, que inclou tot d’enllaços.Mourt pour rien’. Morir per res a París
Membres de la comunitat africana de París hi causen tot d’incidents des de fa nits. Aquests incidents varen començar arran de la mort de dos joves d’origen africà, Bouna Traore, de quinze anys, i Zyed Benna, de disset. Tots dos varen morir electrocutats en una subestació elèctrica de Clichy-sous-Bois, quan fugien de la policia. Un tercer jove, que va poder evitar la mort, ha explicat que corrien perquè havien anat a parar prop d’un lloc, on s’havia comès un delicte, quan la policia hi arribava. La policia nega tota relació amb la mort dels dos joves. Cal fer notar que cap d’aquests nois no era immigrant. Els seus avis i pares, potser sí. Però tots dos havien nascut a França i tenien ciutadania francesa. El fet de qualificar-los constantment de ‘immigrants’ és un disbarat que no fa sinó reforçar-ne l’exclusió de la societat francesa majoritària.
Aquests dos joves no tenien cap antecedent policíac, ni eren seguits per la policia. Aleshores per què corrien?. A Indymedia París, Laurent Levy hi dóna una resposta raonable: és notori el racisme de la policia francesa. Sabien que si els aturaven i identificaven els esperaven unes quantes hores a comissaria, on serien objecte d’humiliacions. Era tard i volien arribar a casa, així que es van posar a córrer per evitar-se, això es pensaven, un incident. Levy també es demana com és que el ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy, pot haver dit que el drama va passar després de la comissió d’un delicte en els qual hi havia involucrats ‘joves com ells’. És a dir, africans o àrabs.
Després de la mort d’aquests joves hi va haver dos dies seguits d’incidents. Dissabte membres de la comunitat varen organitzar una marxa silenciosa en memòria seva. I a la tarda un grup d’uns 150 joves d’origen africà es van reunir amb l’alcalde per parlar dels fets ocorreguts. L’alcalde va fer un balanç de les pèrdues degudes als incidents, però no va dir ni una paraula de l’actitud de la policia. Els joves en varen sortir molt crispats i enfadats amb la policia, la repressió, el llenguatge dur i abusiu contra les seves famílies. La policia va arribar aleshores vestida d’antiavalots i va ordenar al germà d’un dels morts que se n’anés immediatament cap a casa. Encara no havia fet tres passes, que els policies varen començar a disparar pilotes de goma i gasos. No se sap com, però, algunes de les granades lacrimògines tirades per la policia varen caure a la mesquita on hi havia famílies resant. El pànic va ser considerable, amb l’edifici ple de fum i amb gent corrent en totes les direccions. Aquest atac va tornar a desencadenar els incidents, però ara estesos a tot l’hexàgon.
