La decisió d’ICV-EUiA de fer una coalició amb Podem per al 27-S no ha funcionat. Els resultats són evidents: Catalunya Sí que es Pot ha obtingut onze escons, dos menys que no tenia ICV-EUiA durant la legislatura passada. A més, tan sols quatre diputats dels onze són d’ICV o d’EUiA. Els altres són o bé de Podem o bé independents. Han perdut escons i gairebé no han guanyat vots, malgrat l’altíssima participació d’aquestes eleccions: de 359.705 vots del 2012 han passat a 366.494 diumenge.

L’evolució del vot respecte del 2012 és il·lustrativa de la poca capacitat d’arrossegar i de convèncer nous votants, sobretot tenint en compte que la participació va passar del 68% al 77%. Però aleshores era ICV-EUiA que es presentava a les eleccions, i ara ha estat una marca electoral que ha aglutinat aquests mateixos partits, a més de Podem i d’independents. Catalunya Sí que es Pot volia ser una repetició de la fórmula d’èxit que hi va haver a Barcelona a les eleccions municipals amb la Barcelona en Comú d’Ada Colau: hi havia, efectivament, ICV-EUiA i Podem, però aquesta vegada no hi han participat ni Procés Constituent ni la gent de Guanyem Barcelona.

Ni Ada Colau ni els seus regidors de Barcelona en Comú no s’han implicat en la campanya de Lluís Rabell i companyia. Hi han mantingut una distància prudencial. Fins i tot hi ha el cas de regidors com ara Gerardo Pisarello i Jaume Asens van anar a la Via Lliure de la Meridiana i la regidora Gala Pin va anunciar que votaria la CUP. I és precisament a Barcelona on es fa més visible la incapacitat de Catalunya Sí que es Pot de mobilitzar votants.

Mirem, doncs, què ha passat a Barcelona. A les eleccions al Parlament del 2012, ICV-EUiA va obtenir-hi 95.694 vots, amb una participació del 70%. A les municipals del maig, amb una participació del 60%, Barcelona en Comú en va aconseguir 176.594 (un 25% del total). Aquest 27-S Catalunya Sí que es Pot ha perdut més de la meitat d’aquells vots, i s’ha quedat amb 85.853 (9,8%). I això que la participació ha estat molt més alta, d’un 77%.

La pèrdua de vot ha estat generalitzada a tots els barris. Però ens hem fixat en uns casos ben exemplars. Allà on hi ha més caiguda de vots de CSQEP respecte de BComú és on puja més el vot de Ciutadans. Però el vot que marxa de la coalició d’Ada Colau no va a parar únicament a Ciutadans, sinó també a la CUP i, en menor mesura, a Junts pel Sí.

Agafem dos exemples, els dos districtes on BComú va tenir més percentatge de vot: un 35,1% a Ciutat Vella i un 33,6% a Nou Barris.

Aquesta vegada a Ciutat Vella Catalunya Sí que es Pot ha tingut un 12,8% de vots. Veiem que Ciutadans hi passa del 7% de les municipals al 14% del 27-S i que la CUP passa del 8,5% al 14%. La suma de CiU i ERC, que representava el 26%, ha estat ara amb Junts pel Sí del 32,2%.

A Nou Barris, del 33,6% del vot a BComú s’ha passat a un 13,8% de Catalunya Sí que es Pot. Ciutadans hi passa del 12,7% de vots a les municipals al 22,7%. La CUP, del 4,2% al 7,4%. El PP, del 10,8% al 12%; el PSC, del 16% al 18%. I la suma de CiU i ERC guanya un 4% amb Junts pel Sí.

Als dos mapes de més amunt podem veure la comparativa del tant per cent de vot obtingut per Barcelona en Comú a les municipals i el de Catalunya Sí que es Pot el 27-S.

Un altre cas destacable, que es pot veure als mapes, és el del barri de la Vila de Gràcia, on BComú va aconseguir ser majoritària enmig d’uns barris on CiU fou la força més votada. En aquest cas sembla que la majoria del vot que ha deixat BComú ha anat a parar a Junts pel Sí.