Demostra l’equiparació entre un poema literari i un poema plàstic

BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)

El poeta i assagista català Vicenç Altaió relata la relació de l’artista català Joan Miró amb els poetes catalans coetanis en una sort de “novel·la d’aventures”, que revela influències, cartes i anècdotes, inèdites en la seva major part, ha explicat l’autor en una entrevista d’Europa Press.

‘Miró i els poetes catalans’ (Enciclopèdia Catalana) és una caixa formada per un llibre de gran format de 300 pàgines que recull tots els llibres d’artista o il·lustracions que el pintor va fer en col·laboració de poetes catalans, i també conté un exemplar més petit que revela la relació de Miró amb nou poetes.

J.V.Foix, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Carles Sindreu, Joan Brossa, Joan Perucho, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Pere Gimferrer protagonitzen de manera cronològica cadascun dels nou capítols del llibre escrit per Altaió fruit d’anys d’investigació explicada amb una prosa clara.

Es tracta d’una “aportació inèdita sobre un dels autors del segle XX més significatius i estudiats”, ha dit Altaió, que ha recordat que en la primera exposició de Miró a la capital catalana, en 1918, aquest no va vendre res, però en canvi J.V.Foix el va apadrinar dient-li: “Tu ets un dels nostres”.

“Miró va néixer amb l’estima i l’estímul dels poetes en un moment en què ell practicava un realisme de caràcter poètic amb el paisatge de Mont-roig del Camp (Tarragona) amb un detallisme micro i macro”, ha explicat Altaió conscient que l’amistat de Miró amb els poetes va traspassar la frontera espanyola fins a París.

UNA NOVEL·LA CINEMATOGRÀFICA

Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé, Tristan [, Paul Éluard, el Comte de Lautréamont i Alfred Jarry podrien protagonitzar una altra obra a part, però de moment apareixen citats al llarg del llibre, que està explicat amb la tècnica cinematogràfica apresa de primera mà dels rodatges amb Albert Serra, ha celebrat Altaió.

Així, el nucli de cada capítol part del moment de la trobada entre el poeta i l’artista, revelant “secrets sorprenents” sobre els processos interiors de creació i amistat.

L’AMIC DELS POETES

“Miró era amic dels poetes i va participar en una revolució del llenguatge que, amb el temps, s’ha demostrat que no hi ha diferència entre un poema literari i un poema plàstic”, ha subratllat l’autor.

Miró va fer 109 llibres d’artistes o il·lustrats amb poetes, dels quals 22 han estat catalans, ha explicat Altaió, que fa d’altaveu d’anècdotes com la de Pere Gimferrer que explica que un dia Miró es trobava a la Catedral buscant el silenci interior i del lloc va trobar a una ballarina.

ANÈCDOTES I SECRETS

La situació va donar lloc al quadre ‘Ballarina sentint tocar òrgan en una catedral gòtica’, explica Altaió, que revela secrets de com Miró va estimular creativament a un malalt Miquel Martí i Pol amb l’enviament d’una carta i un gravat.

Amb tapes dures de tela en color groc solar, el llibre mostra l’evolució creativa de l’artista al llarg del segle XX, ha celebrat Altaió, que ha assenyalat ‘El càntic al sol’ de Miró com el millor de la bibliofília catalana.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]