Males herbes que fan de bon menjar

  • El col·lectiu Eixarcolant treballa per recuperar les plantes silvestres comestibles als conreus i les cuines · En parlem amb dos dels seus membres, Marc Talavera i Jana Peters

VilaWeb
Laura Gállego Marfà
03.10.2020 - 21:50
Actualització: 04.10.2020 - 10:01

Una quesadilla de dent de lleó, unes xips de malva, uns nyoquis de blet blanc o un gelat de rosella són algunes de les receptes sorprenents que es poden fer amb plantes silvestres comestibles. Plantes que tot sovint passen per males herbes però que són ingredients nutritius i saborosos a la cuina i que des del col·lectiu Eixarcolant es treballa perquè tornin a fer-se servir a les cases.

Arreu de Catalunya hi ha més de dues-centes cinquanta espècies silvestres comestibles, de les quals n’hi ha que es poden fer servir com a espècia o condiment, com ara el romaní o la farigola, i d’altres que es poden menjar com a verdura, com ara el blet blanc o negre, la verdolaga, la borraina, l’ortiga, la dent de lleó, la rosella, la cosconilla i més. ‘Són infinites les possibilitats que hi ha i al final és qüestió d’atrevir-se a tastar-les, moltes són boníssimes i se n’ha de reivindicar l’ús’, explica la biòloga i membre del col·lectiu Jana Peters.

Per tal de conèixer les plantes silvestres comestibles, des del col·lectiu han preparat una col·lecció de deu llibres en què hi apareixen receptes, informació organolèptica i consells de consum sobre aquests vegetals. Però sobretot és important de saber veure si les males herbes que hi ha a casa poden servir o no: ‘Moltes de les plantes comestibles ja les tenim als nostres horts o als nostres balcons sense que les hàgim plantat mai, i si les coneixem les podem aprofitar; el primer pas és mirar què hi ha.’ A l’hora de cultivar-les, Marc Talavera, membre del col·lectiu i doctor en etnobotànica, explica que és molt senzill perquè ‘moltes d’aquestes espècies una vegada les has plantades ja no cal que ho facis mai més perquè tornen a sortir soles’. A més, des del col·lectiu s’ha posat en marxa un directori amb projectes que fan servir aquestes plantes i en fan productes de proximitat.

Cap a un model sostenible

‘El nostre objectiu és fer valer les plantes oblidades perquè siguin un element que ens ajudi a construir un model de producció, consum i distribució d’aliments més sostenible, amb una economia més arrelada al territori i basada en la proximitat i la sostenibilitat’, explica Talavera. Es pretén crear una consciència sobre la riquesa vegetal que hi ha al territori per tal de caminar cap a un nou model alimentari més proper i variat, que aprofiti l’entorn: ‘Per a canviar el nostre model socioeconòmic basat en allò que mengem i produïm, un dels elements a tenir en compte és tornar a treballar amb aquestes plantes perquè estan arrelades al territori i ens permeten de diferenciar-nos d’allò que ofereix el mercat global.’ Des del col·lectiu es mostren optimistes sobre la presa de consciència, perquè cada vegada més gent de perfils més amplis assisteix a les activitats que organitzen i hi ha més projectes que fan servir plantes oblidades com a base per als seus productes.

Silvestres urbanes

La primavera de la covid-19, la del confinament, va deixar imatges sorprenents a les grans ciutats: bancs coberts per plantes, flors brotant d’entre les llambordes i marges de carreteres verds d’herbes. Aquesta eclosió va servir per prendre consciència que moltes de les ‘males herbes’ que brotaven als escocells en realitat podien servir-se en forma de truita, de canelons o a l’amanida com una verdura més, i això ho va canalitzar el col·lectiu i amb una campanya per xarxes socials en què animava a la gent a marcar amb guix les plantes que es trobava pel carrer:

No és que s’hagin de menjar els lletsons que apareixen als marges d’una carretera, ja que segurament hi haurà contaminació o restes d’excrements d’animals domèstics, però és un pas per a ser conscients que hi ha tot ple de plantes comestibles més a prop que no pensem. No cal anar a un bosc llunyà per trobar-les, només saber quines són i tastar-les en una truita, una amanida o una vinagreta.

Podeu consultar-ne algunes de les receptes:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any