Maria Ressa: la periodista guanyadora del Nobel que arrisca la vida per les Filipines

  • Ressa ha fet servir el seu diari digital, Rappler, per exposar l'abús de poder, l'ús de la violència i l'autoritarisme creixent al seu país natal, les Filipines.

VilaWeb
Maria Ressa, l'11 de març passat, després d'haver sortit del tribunal que la jutjava (fotografia: Francis R. Malasig).
Tom Smith 
08.10.2021 - 21:50

La importància dels periodistes que assumeixen riscs considerables per a portar la veritat a la gent en països en què això implica enfrontar-se a governs autoritaris ha estat reconeguda pel comitè del premi Nobel, que ha concedit el premi de la pau 2021 a la filipina Maria Ressa i el rus Dmitri Muratov.

Quan va anunciar el premi, el comitè del Nobel va qualificar tots dos de representants de tots els periodistes que defensen aquest ideal. Va dir que Ressa havia fet servir el seu diari digital, Rappler, per exposar l’abús de poder, l’ús de la violència i l’autoritarisme creixent al seu país natal, les Filipines.

Rappler, que va sorgir d’una pàgina de Facebook llançada el 2012 i que s’ha convertit en un dels serveis de notícies independents més creïbles de les Filipines, ha estat objecte d’atacs per part del president Rodrigo Duterte d’ençà que fou elegit, el 2016. En el discurs sobre l’estat de la unió del 2017, va dir que Rappler era de propietat estrangera, cosa que seria contrària a la constitució, i que difonia notícies falses.

Les investigacions del govern van continuar i, el 2018, Ressa i Rappler van ser inundats amb acusacions de ciberdelinqüència, evasió d’imposts i tota la intimidació que el govern de Duterte va poder reunir.

Aquest assetjament va arribar en un context d’assassinats sancionats pel president en forma de “guerra contra les drogues” –que la Cort Penal Internacional investiga ara–, i que van causar la mort de més de 20.000 persones, inclosos diversos periodistes a tot el país. Ressa no es va deixar acovardir per la intimidació i les amenaces. La revista Time la va fer una de les seves “persones de l’any” el 2018, al costat de més periodistes que s’enfronten a l’opressió a tot el món.

Quan va ser detinguda per primera vegada, el 2019, a cinquanta-sis anys, la periodista més destacada de país va passar una nit entre reixes. Ara per ara, ella i els seus col·legues de Rappler continuen treballant sota l’amenaça de ser empresonats. Cal veure si la concessió del premi Nobel de la pau protegirà Ressa i Rappler de nous atacs, i si les eleccions, previstes el maig del 2022, implicaran un alleugeriment de l’assetjament i les amenaces del govern.

Una pedra a la sabata de Duterte

Molt abans que Duterte fos escollit, Ressa era una figura consolidada en la vida pública filipina. Havia estat la cara de la CNN a les Filipines; primer, com a cap de la seva oficina, del 1987 al 1995, i després, com a reportera d’investigació, centrada en el terrorisme a tot el sud-est asiàtic després de l’11-S.

El 2004 es va incorporar a l’empresa filipina de mitjans de comunicació ABS-CBN i durant sis anys va ajudar a convertir-la en la cadena de notícies principal de país –Duterte en va clausurar les emissions el 2020. És un gran mèrit de Ressa que la seva influència sigui tan forta en el panorama dels mitjans de comunicació a les Filipines, on els periodistes més joves continuen seguint els seus consells i exemple.

No és la primera vegada que Maria Ressa guanya un premi internacional important. Va rebre el premi a la Democràcia 2017, el premi Knight International de Periodisme 2018 i, també el 2018, el premi Ploma d’Or de la Llibertat de l’Associació Mundial de Diaris, i el premi Gwen Ifill a la Llibertat de Premsa del Comitè per a la Protecció dels Periodistes. Els judicis d’aquests darrers anys han suscitat regularment l’atenció pública i la condemna per part de personalitats i organitzacions de tot el món.

Tot i això, el govern de Duterte ha continuat reprimint la dissidència i atacant els periodistes menys destacats de les províncies més remotes de les Filipines que continuen investigant la corrupció i la violència sota l’amenaça directa de la violència i la intimidació. En aquest sentit, és d’esperar que el premi Nobel pressioni els candidats a la presidència en les eleccions del 2022 perquè parlin de la llibertat de premsa i la converteixin en una qüestió de campanya. El premi també implica que els governs estrangers que calibren noves relacions amb la pròxima administració tinguin un símbol al voltant del qual agrupar-se.

El 2019 vaig ser delegada a la Conferència Global per la Llibertat dels Mitjans de Comunicació dels governs del Regne Unit i el Canadà a Londres i vaig tenir l’oportunitat de conèixer breument Maria Ressa i la seva advocada, Amal Clooney. L’acte es va suspendre quan, cap al final del dia, es va saber la notícia de l’assassinat del presentador de ràdio Eduardo Dizon, periodista de Brigada News FM a Kidapawan, al sud de les Filipines.

Quan concedeix aquest premi a periodistes valents com Ressa i Muratov, el comitè del Nobel proclama el valor, no tan sols de la seva feina, sinó de tots els periodistes que s’arrisquen per exigir al poder que reti comptes.

En aquest vídeo, podeu escoltar la telefonada en què el Comitè del Nobel la informa del premi:

 

és professor de relacions internacionals a la Universitat de Portsmouth. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any