Mariano Serrano, professor d'economia i empresa de secundària.

Cada dos anys s’obre un concurs de trasllats perquè els docents del sistema educatiu públic puguin sol·licitar plaça en una escola d’una altra comunitat. L’intercanvi de professors entre el Principat, les Illes i el País Valencià és continuat i molt habitual, per raons lingüístiques. Tanmateix, els professors valencians repartits per tots els Països Catalans s’han trobat amb un obstacle quan han volgut tornar al País Valencià, com ja explicàvem en aquest article. Aquest entrebanc es diu Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià, que ha d’acreditar tot professor no universitari que vulgui fer classes al País Valencià. Aquesta imposició burocràtica, instaurada pel PP el 2013 –ordre 17/2013–, és una barrera per a exercir la professió en qualsevol centre educatiu valencià, encara que el professor de torn acrediti una experiència prolongada en català a les Illes o al Principat.

La conselleria d’Educació de Vicent Marzà, consultada per VilaWeb, ha confirmat que continuaria exigint aquest certificat administratiu i no preveu d’anul·lar-lo. Argumenten que amb l’experiència en els altres territoris de parla catalana no n’hi ha prou: ‘Aquest certificat capacita no tan sols lingüísticament, sinó també metodològicament i professionalment. S’entén, per tant, que no tan sols amb un nivell C1 de llengua es vehiculen les matemàtiques en valencià. S’ha d’aprendre a fer classes de matemàtiques en valencià.’

Un obstacle burocràtic
Aquest criteri no és compartit pels professors valencians repartits entre el Principat i les Illes que no han pogut aconseguir el trasllat al País Valencià arran del certificat. Critiquen que hom obligui a obtenir-lo a aquells que poden acreditar una experiència docent en territoris de parla catalana. ‘Em pareix vergonyós que una persona treballe dotze anys a Catalunya, parlant i impartint classes en català i tinga un nivell de valencià superior, i que per tornar a la seua terra haja de tenir aquest títol. És una ximpleria’, explica Rosa Bort, natural de València i professora de física i química a Barcelona des de fa més d’una dècada.

‘Entenc perfectament que s’hi haja de posar un filtre, com en tot en aquesta vida. Que a algú d’Albacete li demanen una capacitació en valencià em sembla perfectíssim. Però hi ha casos i casos’, diu. És una opinió que tots els consultats comparteixen. Bort reconeix que si enguany no ha pogut obtenir plaça és culpa seva, perquè no va presentar el certificat en el moment de fer la sol·licitud de trasllat. Aquesta és una altra de les queixes dels professors. Els que s’han trobat en aquesta situació demanen que es faci una moratòria, tal com s’havia fet fins ara. No troben que tingui sentit que se’ls tracti d’una manera diferent que als professors de llengua estrangera, que, tot i que se’ls exigeixi un certificat d’aptituds, tenen una moratòria per a presentar-lo, cosa que fa que els professors de català es sentin discriminats. Alguns dels professors consultats expliquen que la moratòria s’ha mantingut per als professors de llengua estrangera, perquè, altrament, no s’haurien pogut cobrir les places necessàries.

Un altre cas. Mariano Serrano, professor d’economia i empresa en un institut de Barcelona, va presentar-se al concurs creient que podria fer ús d’aquesta moratòria: ‘La plaça que tenia ullada, l’han atorgada a una noia que va aprovar les oposicions l’estiu passat, amb 0 punts. I jo, en tinc 34 i n’hauria sumat 5 més per tenir el nivell superior de valencià si hagués entrat en el concurs. Però n’he quedat exclòs perquè no tinc el certificat de capacitació.’ Critica la funcionalitat d’aquest certificat, no solament perquè limita la circulació de funcionaris que formen part d’un mateix cos, sinó perquè avala mèrits que un professor ja se suposa que té: ‘Aquest títol acredita competència lingüística i competència pedagògica. Tinc el CAP fet, que em dóna competència pedagògica i potestat per a explicar els continguts tècnics. I oposicions aprovades a Catalunya. I lingüísticament, tinc el nivell D de català. Ens fan repetir acreditacions, no és normal.’

Les dificultats per a aconseguir el certificat
Aquest certificat es pot obtenir de dues maneres: o bé estudiant una llicenciatura al País Valencià o, des de fa un any, amb un curs en línia introduït pel nou govern. Anteriorment, el curs era presencial, una dificultat afegida per a professors de fora del País Valencià, que s’havien de desplaçar per obtenir el títol. En principi havia de ser una millora, però tampoc no ho és del tot. Tal com explica Mariano Serrano, la via telemàtica no és la solució. ‘És un embús. Les places són limitades i s’esgoten ràpidament.’ I afegeix  que ara haurà d’esperar-se dos anys més per a tornar a València.

Molts professors assenyalen que la creació del certificat per part del PP va ser un tallafoc per a diferenciar el català del valencià. Per a molts resulta incomprensible que l’actual govern ho mantingui. Alguns hi veuen finalitats recaptatòries. ‘Les universitats han fet negoci amb els cursos per a obtenir aquests certificats. Hi ha cursos que voregen els cinc-cents euros. Si tothom que vol estar en una borsa de treball de docents o participar en un concurs de trasllats ha d’obtenir aquest certificat, imagineu-vos quants diners són això’, diu Serrano.

Un cas diferent és el de Sònia Ibáñez, professora de dibuix de secundària a les Illes Balears. ‘La sorpresa va ser que candidats amb força menys punts han obtingut plaça, i jo no.’ Ella volia tornar  a Moncofa (Plana Baixa), el seu poble natal, però el títol de català que  va presentar, expedit per la Universitat de les Illes Balears no li va servir. El mes de novembre passat va demanar l’homologació a la Universitat de València, però la conselleria l’hi va denegar adduint que eren en procés de negociació per a homologar els títols de català que emeten la Junta Permanent de Català de la Generalitat i la Junta Avaluadora de Català del Govern de les Illes. Dos mesos més tard el tràmit ja es podia fer. El  conseller Vicent Marzà anunciava que la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV) tornava a homologar de manera automàtica els títols expedits a Catalunya i les Illes Balears. Un pas endavant per al reconeixement d’un espai lingüístic comú molt important. Tanmateix, aquest anunci va arribar tard per a Sònia Ibáñez, que, igual com la resta, haurà d’esperar-se dos anys a optar a un trasllat que la torni ‘a casa’.

Aquests són només tres casos entre les desenes de valencians que s’han trobat afectats per una trava administrativa. Entre els consultats, n’hi ha qui-sap-los que ja han presentat queixes al Síndic de Greuges i no descarten pas de presentar un contenciós administratiu basant-se en la violació dels drets fonamentals perquè consideren que es fa un abús desmesurat del certificat. Tanmateix, aquest recurs no es podrà presentar fins el 10 de maig, quan els resultats del concurs de trasllats siguin definitius.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]