Pinta els díptics ‘Patrimoni i memòria 2017’, una relectura de la seva obra del 2007

BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)

L’artista Joan-Pere Viladecans ha pintat els deu díptics ‘Patrimoni i memòria 2017’ (Edicions de L’Eixample), una relectura de la seva obra ‘Patrimoni i memòria’ feta el 2007 en la qual realitzava un recorregut poètic sobre la memòria individual i col·lectiva i la fragilitat humana, i ha afirmat: “Cada vegada que agafes un pinzell t’enfrontes a la Història de l’Art completa”.

En una entrevista d’Europa Press, ha detallat que en el seu treball hi ha, sobretot, un procés molt gran de depuració, “d’intentar dir el màxim amb el mínim d’elements”, que parteix d’una nebulosa de formes i colors que després van prenent forma.

Ha explicat que el seu procés creatiu “es va modificant i va cobrant vida”, i tot cobra sentit a les 7 de la tarda, l’hora màgica, després d’estar tot el dia tancat, i fins i tot una taca caiguda sobre l’obra pot adquirir sentit.

Sobre la presència de records personals en la seva obra, Viladecans ha assegurat que el llenguatge artístic va lligat a les emocions, de les quals ni els pintors, ni els escriptors ni els poetes poden prescindir.

Ha recordat que després de realitzar el cartell de la Diada de l’11 de setembre del 2013 i donar-lo al Parlament, des de la Cambra li van suggerir que tenien sales buides: “Em adonar que la sèrie ‘Patrimoni i Memòria’ que tenia en la meva col·lecció no tenia cap sentit que la tingués jo i no la veiés ningú”, de manera que va donar sis obres de la sèrie al Parlament el 2014.

Ha explicat que així va tancar el cicle de l’obra portant-la a la casa de tots, amb la voluntat de “compartir i de parlar sobre la gent”, ja que la idea original era realitzar una biografia anònima d’un temps determinat.

En el primer ‘Patrimoni i memòria’ va evocar la memòria amb ossos d’avantpassats, fotos antigues i emocions diverses, en “una biografia anònima, una mirada generacional.

MÉS LLIURE I EUFÒRIC

Ara ha treballat en una relectura de les mateixes memòries, plasmades en ‘Patrimoni i memòria 2017’: “No volia fer una continuació, em va venir la idea de fer alguna cosa molt més general i àmplia”, de manera que entra en la infància, a les festes populars i fins en els colors d’algunes façanes.

“M’he trobat més lliure i segurament més eufòric, i també he volgut agafar la part més lúdica, per contraposar-la”, ha dit Viladecans, que va veure la necessitat de dotar d’un contrapunt la seva anterior mirada.

Ha explicat que en la primera entrega només hi havia les figures de la memòria, i en aquesta segona ha pintat el seu paisatge, en una reflexió sobre la memòria: “La nostàlgia és ensucrada i la memòria és més sòlida”.

“La memòria personal té poc de política. El veritable patrimoni no és polític, sinó el que heretem i portem en la sang i en l’ADN”, ha dit el pintor, que assegura que aquesta segona part és més emocional.

En aquests díptics, independents i sense enquadernar perquè cada espectador realitzi el seu muntatge, transmeten amb molt color “una atmosfera de referències”, que dialoguen i complementen l’anterior.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]