L’ex-directora financera del Palau de la Música Gemma Montull ha assegurat que l’entitat va pagar factures de CDC amb diners aportats per la constructora Ferrovial a la Fundació del Palau com un suposat patrocini cultural. En resposta al fiscal del ‘cas Palau’, Montull ha explicat que no recorda quan va començar a sospitar dels pagaments de Ferrovial a CDC a través del Palau, però creu que es feia des de diversos anys abans de la seva entrada.

A més, ha dit que aquest tema el portaven directament Millet i Montull i que Millet era qui es reunia amb CDC i Ferrovial, ho explicava a Montull i aquest a la seva filla perquè fes els moviments de diners corresponents. A més, ha dit que Millet, en general i especialment en aquest tema, era ‘molt estricte i molt, molt incisiu’, perquè li preocupava molt saber quan Ferrovial pagava al Palau.

Gemma Montull ha dit que ella no hi entén de política i que en aquell moment no sabia si els diners eren per adjudicacions d’obra pública o per a campanyes electorals, però ‘devia ser a canvi d’alguna cosa’. En tot cas, ha dit que molt probablement ja passava abans que ella arribés a l’entitat, i ha dit que no recorda el moment en el qual va començar a sospitar dels moviments estranys de diners. ‘Ja feia anys que passava, i era com normal’, ha dit. Com a interlocutors per part de Ferrovial, ha dit que li sonaven els noms dels acusats Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, però podria ser perquè l’empresa era un important patrocinador.

Fruit probablement del pacte entre la defensa de Montull i el fiscal, Gemma Montull ha detallat diversos documents on s’havien apuntat els donatius de Ferrovial, el que es quedava al Palau com a patrocini real, el que es quedaven Millet i Montull com a intermediaris, sota les sigles triades per atzar ‘GPO’, i el que anava a parar a CDC, que era la major part del que aportava Ferrovial al Palau.

També ha reconegut els documents i factures que certificarien una altra via que usava CDC per finançar-se irregularment: el Palau pagava, amb diners de Ferrovial, empreses que havien fet treballs per a CDC, com companyies de mailing o d’esdeveniments, contractades sobretot en campanyes electorals. Per justificar algunes sortides de diners en efectiu, Montull ha explicat que Osàcar hauria facilitat a Jordi Montull algunes d’aquestes factures d’empreses. Millet i Montull també van facilitar al departament de comptabilitat del Palau rebuts d’artistes per justificar altres sortides d’efectiu.

Gemma Montull ha afirmat també que el conveni entre la Fundació Orfeó Català i la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, era fals, i només es va signar per justificar la sortida de diners del Palau cap al partit.

Basant-se en les proves que ha pogut consultar en esclatar el cas, Gemma Montull ha considerat cert i raonable que el seu pare s’hauria endut uns 1,3 milions d’euros del Palau, i Millet uns 7 milions, i que tots dos es repartien les comissions de Ferrovial a CDC en un percentatge de 80% per a Millet i 20 % per al seu pare, tot i que inicialment no ho van admetre ni als treballadors del Palau.

Preguntada sobre les inspeccions d’Hisenda que van tenir la Fundació i l’Orfeó, arran dels importants moviments en bitllets de 500 euros, Montull ha admès que es van assessorar amb un bufet d’assessors fiscals, el despatx Bergós, que té tres dels seus membres acusats al judici, i que els haurien indicat com presentar la mateixa factura dues vegades per a l’Orfeó i la Fundació. Ha reconegut que ni Millet, ni el seu pare ni ella no dominaven la qüestió de l’IVA, una de les qüestions inspeccionades.

En tot cas, ha assegurat que des de la comptabilitat del Palau mai es va enganyar als auditors del Consorci o de la Fundació, ja que s’utilitzava l’associació de l’Orfeó Català per fer els moviments estranys de diners, admetent que segurament Millet volia utilitzar l’entitat perquè era menys supervisada.

Montull ha explicat que Fèlix Millet era qui ‘ho controlava absolutament tot’ dins de la institució. ‘Poder efectiu no en tenia ningú més que el senyor Millet i, en certa manera, el senyor Montull’, ha reblat, tot admetent que el seu pare era la mà dreta de l’ex-president del Palau i que l’ex-directora general Rosa Garicano, també acusada, no tenia poder de decisió important ni coneixia els fets que s’estan jutjant. A més, ha assegurat que el seu grau de decisió o autonomia en la presa de decisions ‘era nul, com qualsevol company empleat al Palau’.

Ha explicat que tot i que el 2005 la van nomenar directora financera, no tenia més funcions que anteriorment, ja que es tractava d’un càrrec per a la targeta de visita que no comportava ni poders ni signatura davant dels bancs, i que cobrava uns 70.000 euros anuals, el mateix que les secretàries de Millet i Montull.

En la seva declaració ha explicat que no va saber que obres que es van fer a casa seva van anar a càrrec del Palau de la Música fins que va esclatar el cas. De fet, ha acusat el seu pare de fer canviar el nom de les factures als industrials que treballaven pel Palau per pagar les obres particulars a través de l’entitat musical. També ha reconegut que ella no sabia com ho pagava el seu pare, ni l’import, ja que no tenia accés a la documentació del seu pare.

L’ex-directora financera ha admès que no va fer cap recriminació al seu pare ni a Millet sobre aquestes pràctiques, i que això no va ser una actuació correcta per part seva, però ha matisat que Millet era un home honorable que era rebut per tots els governs i que ningú s’atrevia a qüestionar res, sinó que simplement es complien ordres. ‘Cobraven la seva feina al Palau d’aquesta manera, i no era la manera’, ha conclòs.

A Gemma Montull se li ha trencat la veu en diverses ocasions, quan admetia els fets i parlava sobre l’afectació que ha patit o sobre el seu pare, però ha assegurat que volia col·laborar amb la justícia. També ha mig plorat quan ha assegurat que ella no s’ha quedat ‘ni un duro’ del Palau.

Davant les declaracions de Montull, algunes defenses han demanat escoltar la seva declaració al jutjat d’Instrucció per evidenciar certes contradiccions, però el tribunal no ho ha admès, al·legant que l’acusada tenia el dret a no respondre cap pregunta. El judici continuarà aquest dijous al matí amb les declaracions previstes de Jordi Montull, Daniel Osàcar i l’ex-directora general del Palau Rosa Garicano.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]