30.12.2016 - 12:41
Dia sí, dia també, veiem que aquesta llarga novel·la que és el procés es consumeix a un ritme vertiginós. Sense anar més lluny, aquesta setmana el regidor de la CUP Joan Coma ha estat víctima de la judicialització de la política. I ahir Junts pel Sí i la CUP van arribar a un acord polític general sobre el contingut la llei fundacional de la república catalana. Són els últims capítols d’un any que ha estat frenètic i que començava amb el pas enrere d’Artur Mas. Entremig, el refús del pressupost, una qüestió de confiança i el referèndum a l’horitzó. I acaba amb la llei de transitorietat jurídica, la rampa de sortida del 2017. Per a fer balanç de l’any i analitzar el vinent hem parlat amb cinc persones avesades a teoritzar sobre el moment polític que viu Catalunya, cadascuna amb una visió diferent, però amb algunes similituds. Heus ací les respostes de Ferran Requejo.
—Quin balanç en feu, del 2016? S’ha avançat o s’ha reculat?
—Totes dues coses. S’ha avançat en alguns aspectes. El més important, que a conseqüència de les eleccions del 27-S per primera vegada a la història de Catalunya hi ha una majoria parlamentària independentista. Això no havia passat mai. Tanmateix, i paradoxalment, s’ha perdut temps durant gairebé un any: de l’octubre del 2015 fins al setembre del 2016. Primer, les dificultats per a formar govern, després les dificultats per a fer un pacte estable de govern i la no-aprovació del pressupost. Durant tot aquest temps no hem aprofitat l’interinatge del govern espanyol. Internament hi ha hagut massa dissonàncies i poca confiança entre els actors del govern i els grups del parlament partidaris de la independència.
—Penseu que el 2017 serà l’any de la independència? Us atreviu a posar-hi una data?
—Ui! Un analista que posa dates de futur vol dir que analitza malament la realitat. No m’hi pronuncio perquè no ho sap ningú. Però tot apunta que no i el procés és més llarg que aquest termini. És clar que a vegades les coses s’acceleren i crec que s’han de fer polítiques perquè tot això s’acceleri. Ara, que el 2017 sigui el gran any de la independència de Catalunya, d’entrada no ho veig clar.
—Com creieu que avançarà el procés cap al referèndum durant el 2017?
—Si pensem en la possibilitat del referèndum pactat –Pacte Nacional pel Referèndum–, que és l’últim acord, amb lògica espanyola és impossible: això no passarà mai i els actors ho saben. Per tant, l’única sortida seria una estratègia en què intervinguessin en un moment determinat actors europeus i internacionals i forcessin el govern espanyol a pactar. Crec que les polítiques que s’han fet des de Catalunya perquè això passi són molt insuficients. Altra cosa és si no es pot fer res més.
Hem de tenir clar que intervindran quan Catalunya esdevingui un problema europeu i actualment només és un problema espanyol. La solució depèn de fer pressió, tant des de les institucions com des de la societat. Si no es va per aquí, l’estratègia del referèndum pactat té un recorregut molt curt. No te’l deixaran fer amb la legislació espanyola, com el 9-N, perquè no et deixaran ni posar les urnes. I tampoc no seria una bona opció fer una convocatòria d’eleccions perquè si es convoquen eleccions seria com la constatació d’una impossibilitat inoperant. Seria com El dia de la marmota i un reconeixement del fet que no s’és capaç de fer res més. Això s’ha d’evitar.
Llavors crec que inevitablement s’hauria de procurar fer bé les estructures d’estat, fer una proclamació d’independència i seguidament, al mateix moment, aprovar les lleis de desconnexió. S’ha de fer de cop. Llavors la pregunta és si has de convocar o no el referèndum, però seria una convocatòria de ratificació perquè la independència ja la tens fàcticament. Llavors has de procurar ser el poder fàctic en el teu territori, encara que d’entrada no et reconegui ningú. Ja et reconeixeran després si triomfes i ets capaç d’aguantar-ho. Però quan te la jugues has d’estar molt ben preparat i això no s’improvisa, s’han de tenir moltes coses preparades. Les estructures d’estat es van preparant. Sobre els plans d’acció del govern en possibilitats diferents, no ho sé , no en tinc notícies. Així és com veig la pel·lícula.
Consulteu la sèrie complet ací: El 2017 serà l’any de la independència?
