Eleccions a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: entre el continuisme de Ferrer i la renovació de Palomero

  • Són les primeres eleccions que s'hi fan després de la incorporació dels nous membres pel sistema de cooptació i no segons la representació parlamentària

VilaWeb
Redacció
22.12.2016 - 22:00
Actualització: 22.12.2016 - 23:45

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) vota avui per a renovar els càrrecs directius. Opten a la presidència Ramon Ferrer, que ara ocupa el càrrec, i Josep Palomero, que n’és el vice-president.

Ferrer-Navarro--RamonFerrer és acadèmic des de la constitució de la institució, l’any 2001, i en va ser elegit president el novembre del 2011. Durant aquest temps ha variat les seues opinions respecte del secessionisme lingüístic que anys enrere havia promogut, fins i tot dins l’AVL. El 2005 va signar el dictamen en què s’establia la unitat lingüística del català. Amb tot, el mes de maig passat va signar un acord de cooperació amb la junta directiva de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat contrària a considerar el valencià dins la unitat lingüística del català. Ramon Ferrer no ha volgut parlar amb VilaWeb per a explicar amb quin programa es presenta a la reelecció.

Palomero-Almela--Josep

L’aspirant a succeir a Ferrer, Josep Palomero, també és a l’AVL des del primer moment. Diu que es presenta amb un projecte renovador per a modernitzar determinades estructures de l’acadèmia que no són gaire operatives. Proposa de crear comissions de treball i ponències per a tractar de qüestions concretes, en compte de crear grans seccions. També vol actualitzar el reglament intern, obrir l’acadèmia als usuaris i a la societat en general a través de les xarxes socials i crear una xarxa de col·laboradors externs vinculats a la institució a la manera de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i com tenen la majoria d’acadèmies de la llengua del món. Pel que fa a les relacions amb el IEC, Palomero és partidari de fomentar-les perquè són dues institucions que tenen per objecte d’estudi la mateixa llengua.

L’acadèmia també renova avui la secretaria i les dues vocalies.

L’acadèmia que havia de dur la pau lingüística al País Valencià
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser creada l’any 1998 quan Eduardo Zaplana era president de la Generalitat i Francisco Camps, conseller de Cultura. Segons que va declarar anys més tard, Jordi Pujol va ajudar Zaplana a crear-la per mirar d’apaivagar la batalla per la llengua, pel nom i per la unitat que continuava ben calenta al País Valencià. Arran de la constitució de l’AVL, L’institut d’Estudis Catalans va emetre un comunicat, defensant el seu paper d’acadèmia de tot l’àmbit lingüístic.

L’AVL es va constituir l’any 2001 i els seus membres van ser elegits de manera proporcional a la representació parlamentària. Per tant, no es va aconseguir l’objectiu de traure la llengua del debat polític, com Zaplana argumentava. Un dels episodis més estrambòtics es va viure l’any 2004, quan el conseller d’Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, va irrompre de manera estrepitosa en el ple que havia d’aprovar el dictamen de la unitat lingüística per a impedir-ho de totes passades. Com ja s’ha dit més amunt, el dictamen es va aprovar mesos més tard.

L’any 2014, l’Acadèmia va presentar la versió en línia del Diccionari Normatiu, on es defineix així el valencià: ‘Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.’ Aquesta definició no va agradar gens al Palau de la Generalitat, on es va atiar, una vegada més, l’anticatalanisme.

Quinze anys després de la creació, aquest estiu passat, l’AVL va inaugurar una nova manera de governar-se que, ara sí, l’ha de convertir en una institució pròpiament acadèmica i allunyada del poder polític. Set membres van haver de deixar la cadira de manera forçosa per a ser substituïts per uns altres set elegits per cooptació i no pas responent a la digitació política.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any