Una exposició revisita atacs violents invisibilizats amb l'”era de la postveritat”

BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) destapa en una nova exposició abusos estatals comesos en zones de conflicte i que han romàs invisibilizats fins que el grup d’artistes activistes Forensic Architecture (FA) els han detectat i reconstruït amb tècniques bàsiques de contraespionatge.

Aquesta és la principal tesi de l’exposició ‘Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa’, que obrirà portes aquest dijous amb una conversa inaugural entre el jutge Baltasar Garzón, l’arquitecte Eyal Weizman (creador del grup FA), la comissària Rosario Güiraldes i la periodista Yolanda Álvarez.

La mostra, que compta amb el suport del Programa Cultural de la Unió Europea (UE) en el marc dels museus L’Internationale, reuneix arxius de proves sobre conflictes contemporanis a Síria, Israel, el Pakistan i l’Afganistan, entre d’altres.

Dels casos presentats, Weizman ha destacat tres històries negades per sengles governs, centrant-se la primera en l’atac rus a un hospital de la ciutat siriana d’Alep, cosa negada pel Govern de Vladímir Putin.

El grup de la FA –format per arquitectes, científics, artistes, periodistes i fotògrafs– va rebre imatges de les càmeres d’enregistrament del citat hospital, i al costat de l’obtenció d’imatges per satèl·lit, va poder recrear un model del centre i col·locar cadascuna de les càmeres.

NOVES FORMES DE GUERRA A SÍRIA

“Tenim una història del centre que va ser tocat d’11 a 14 vegades fins que va caure Alep. És un informe molt precís de la nova artilleria de guerra que té com a objectiu combatre així la resistència”, ha revelat Weizman en roda de premsa.

També ha citat el cas de l’assassinat d’un beduí al desert israelià, que la Policia va dir que havia matat en defensa pròpia; el grup de Forensic va sincronitzar imatges i va aconseguir demostrar que el beduí va atacar un policia després de ser ferit en un atac i va canviar el relat de l’Estat israelià.

Una de les instal·lacions, que es va poder veure en l’anterior Biennal de Venècia, recrea un atac de dron en una casa del Pakistan i mostra el mísil a través d’un tub de llum, així com els impactes provocats a la paret, quedant recreades així les ombres de les persones de l’interior.

DRONS INVISIBLES Al SATÈL·LIT

Aquesta recreació ha estat possible gràcies a un vídeo de 43 segons de l’atac, i contrarestant el fet que els drons es converteixen en una arma perfecta per evitar rastres en les imatges per satèl·lit, ja que aquestes solament reconeixen realitats de més de 50 centímetres “per qüestions de privadesa”, ha denotat la comissària.

El recorregut es divideix en tres parts: la primera, ‘Proposició’, delinea el marc teòric i històric en el qual opera l’arquitectura forense; ‘Investigacions’ exposa una selecció de casos recents, i ‘Centre for Contemporary Nature’ presenta investigacions entre la violència humana i el medi ambient –una d’elles a Indonèsia amb Baltasar Garzón–.

El grup FA, que treballa de vegades a petició d’ONG com Amnistia Internacional, també recrea la presó de tortures siriana de Saydanaya, i altres causes i investigacions que generen consciència i debat en plena “era de la postverdad”, ha destacat el director del Macba, Ferran Barenblit.

Preguntat per la qüestió de la postveritat, el líder de Forensic Architecture ha respost: “La veritat és un camp de lluita, i la investigació forma part d’això. No és com si existíssim en una espècie de món totalment relativizat”.

L’exposició també aborda qüestions com el drama dels refugiats en el Mediterrani: “Parla de qüestions que afecten realment la nostra vida, el conjunt de la humanitat, la vida de persones sense representativitat social i política”, ha dit Barenblit.

“Molts casos que veurem apel·len la nostra condició d’humans, d’humanitat compartida. Interpel·len la nostra capacitat d’interpel·lar un món més just”, ha defensat el director, que ha reivindicat el paper de l’art contemporani com a fòrums de debat i denúncia.

“POT L’ART CANVIAR EL MÓN?”

“Pot l’art, l’arquitectura canviar el món?”, s’ha preguntat el director, a què ha contestat amb un sí rotund fruit d’un procés d’investigació per buscar la veritat, en un món en què es construeixen veritats alternatives.

Per a Barenblit, “l’art té capacitat per interpretar les imatges, porta dècades pensant sobre l’abundància de les imatges”, i permet entendre sobre què significa cada imatge, com l’arquitectura pot fer això.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]