Alberto Jarabo, en la conferència de premsa d'ahir per a demanar a les dues diputades expulsades que tornessin les seves actes.

Dos anys després de l’assemblea fundacional de Podem al palau de Vistalegre de Madrid, el partit tornarà al mateix lloc per refundar-se, decidir un nou full de ruta polític i triar una nova direcció. El camí és prou tortuós. La divisió entre ‘pablistes’ i ‘errojonistes’ s’ha palesat fa poc, arran de la batalla entre les dues faccions per a escollir el sistema de votació que regirà l’assemblea. Finalment, va guanyar l’opció oficialista, però això no ha portat, ni de bon tros, la calma al partit. De Madrid estant, Iglesias veu com se li obre un altre front, el de Podem de les Illes Balears, un dels satèl·lits que té sota el seu control.

La direcció estatal de Podem té un llarg historial d’intervencions a les Illes, no sempre ben acceptades. Una de les més recordades va ser després de les eleccions al parlament balear. Pablo Iglesias va impedir que el partit entrés al govern de Francina Armengol i hi va enviar l’economista Manuel Garí a controlar les negociacions. Els dirigents de Madrid digueren que Garí només aterrava a Palma per ‘orientar’ els diputats de Podem.

El lideratge feble del secretari general i president del grup parlamentari, Alberto Jarabo, ha afavorit moltes de les intervencions de Madrid, que el veu com el seu home útil a les Illes. Iglesias li va donar suport perquè encapçalés la llista del partit al parlament. Jarabo, en unes primàries sense rival, va ser escollit, però només amb el 43,6% dels vots. Un 56,3% van ser en blanc.

Hi ha una ruptura entre allò que representa Jarabo i les bases de Podem. En aquest sentit, el sector crític de Podem li retreu manca d’autonomia i caràcter. Per exemple, durant el procés de primàries per a les eleccions espanyoles del 20-D, el consell ciutadà de Podem va aprovar una resolució contra el model de votació de circumscripció única que proposava Iglesias. Xelo Huertas i Laura Camargo –número dos del partit–, van donar suport a la resolució. Jarabo es va abstenir i va fer veure que la cosa no l’afectava, malgrat que diversos diputats van signar un manifest crític amb Madrid. Finalment es va votar com volia Iglesias.

Fent servir el perfil tou i modelable de Jarabo, la direcció ha anat imposant la línia oficialista a les Illes. Els expedients i expulsions posteriors de Xelo Huertas i Montse Seijas en són un altre exemple. Tot el procediment ha estat dictat pel secretari d’organització estatal, Pablo Echenique, que fins i tot ha arribat a prendre els poders executius al consell ciutadà perquè té massa membres del sector crític. Ara les decisions de caràcter executiu les pren el consell de coordinació, un òrgan totalment controlat per Jarabo.

El darrer escàndol que ha involucrat dos membres del consell de garanties democràtiques –l’encarregat de vetllar pels drets dels militants i el compliment dels estatuts del partit– encara han aprofundit més la intervenció de Madrid a les Illes. Les dimissions de Ribot i Canyelles –tots dos afins a Jarabo– per haver fet xantatge a la dirigent crítica Carmen Azpelicueta han portat a la dissolució de l’òrgan, les funcions del qual assumirà la comissió de garanties estatal.

L’esperança dels crítics
Tanmateix, en aquesta intervenció obligada des de Madrid, els militants més descontents amb la direcció hi veuen una esperança per a refundar el partit i convocar eleccions internes immediatament. Si fins ara les queixes enviades al comitè de garanties no obtenien resposta, ara, amb l’òrgan controlat des de Madrid, confien que serà possible: ‘Esperem poder aportar proves que demostrin que no es compleixen els estatuts’, explica Josue Guash, vocal del corrent crític El Podem que Volem.

Denuncien la manca de transparència i participació en les decisions que es prenen, una de les raons de ser del partit. ‘Segons els estatuts, s’hauria de fer una assemblea ciutadana territorial cada sis mesos i no n’hem feta cap’, diu. Guash també denuncia que no es consulta la militància en cap de les decisions que es prenen: ‘Potser tenen por que la militància voti contra el pacte establert amb PSIB i Més.’

Acusen Jarabo de no treballar en equip, de prendre decisions unilaterals al marge de la militància i de no saber gestionar un partit, que ahir va viure un altre capítol negre amb l’expulsió del grup parlamentari de la presidenta del parlament, Xelo Huertas, i la diputada Montse Seijas. Totes dues són acusades d’un presumpte tràfic d’influències per haver intercedit en un conveni entre el govern i un laboratori, propietat de Daniel Bachiller, militant de Podem que també ha estat expulsat.

Però els maldecaps de Jarabo no es van acabar aquí, perquè ni Huertas ni Seijas no volen cedir les actes, sinó que volen passar a formar part del grup mixt. Aquesta fuga debilitaria la triple aliança entre PSIB, Més i Podem per a governar, però no la dinamitaria, ja que continuarien conservant la majoria, amb 32 diputats. Ahir a la nit, en un gest d’unitat, Jarabo va fer una conferència de premsa envoltat de quaranta militants per a demanar a les dues diputades expedientades que tornessin les actes: ‘Hem de passar del “Luis, sigues fort” al “Ens sap greu, Huertas i Seijas, hem fet el que tocava”.’ L’estabilitat del partit sembla molt malmesa. Resta veure si Jarabo és capaç d’afrontar aquesta crisi i reconduir la deriva del partit.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]