Els cervells de les persones amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) pateixen un retard en el procés de maduració i alternacions en la seva estructura, respecte les persones que no pateixen aquesta patologia. Així ho demostra l’estudi més gran realitzat fins ara, que acabava de publicat ‘The Lancet’ fruit del Grup de Treball Enigma TDAH i en el qual hi han participat el Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari. En total, hi ha participat 3.242 persones, de les quals el centre català n’ha aportat 198 a través del Programa TDAH del Servei de Psiquiatria i amb la col·laboració d’investigadors de la Fundació IMIM de l’Hospital del Mar i de la UAB en l’adquisició i l’anàlisi de les dades. L’estudi ha analitzat imatges del cervell obtingudes per ressonància magnètica de 1.713 pacients amb TDAH i 1.529 persones sense aquest trastorn, amb edats d’entre els 4 i els 63 anys.

En ells, s’han buscat diferències a set estructures del cervell profund, el nucli accumbens, el nucli caudat, el putamen, l’hipocamp, el globus pàl·lid, el tàlem i l’amígdala. Estudis anteriors, amb menys mostres, havien apuntat un volum més petit al nucli accumbens, al nucli caudat i a l’amígdala i ara s’ha pogut comprovar que no només aquestes estructures presenten diferències, ja que també se n’han trobat a l’hipocamp i el putamen.

Un dels aspectes més destacats que s’ha observat és que la diferència a la mida de determinades parts profundes del cervell tendeix a desaparèixer en els pacients adults. Els autors consideren que això confirma que el TDAH és un trastorn del cervell, com ho són altres malalties psiquiàtriques (depressió i trastorn bipolar entre elles), fruit d’un endarreriment a la maduració d’aquest òrgan. Per aquest motiu, un dels signants de l’estudi, el cap del Servei de Psiquiatria Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Josep Antoni Ramos-Quiroga, ha destacat que l’estudi és “molt rellevant, ja que ens permet entendre millor el TDAH, un trastorn en el qual existeixen alteracions en l’estructura del cervell i, a la vegada, s’hi observa un retard en la seva maduració”. A la vegada, aquest treball demostra que “el TDAH es pot produir des de la infantesa fins a l’edat adulta”.

La quantitat de casos estudiats ha permès reforçar les conclusions, tot i que encara no s’inclou l’anàlisi de les neuroimatges dins els criteris per al diagnòstic d’aquest trastorn. Sí que ha quedat descartat l’efecte de la medicació o d’altres patologies en el diagnòstic del TDAH, i s’obre la porta a millorar el coneixement de les disfuncions cerebrals associades al trastorn i de l’origen dels símptomes.En aquest sentit, l’afectació de l’amígdala, estructura cerebral vinculada a la regulació emocional i a la hiperactivitat, així com la del nucli accumbens, que forma part del procés de recompensa, i de l’hipocamp, que té un rol a la regulació de la motivació i les emocions, és vital a l’hora de trencar tabús sobre aquesta patologia.

El TDAH afecta el 5% de la població durant la infància i es manté en més de la meitat dels pacients durant l’edat adulta. És la patologia més diagnosticada a Catalunya entre infants i adolescents, segons dades de Salut, i el 75% dels casos diagnosticats són en nois i el 25% en noies. Els símptomes més habituals són la falta d’atenció, desorganització, falta de control dels impulsos, inestabilitat emocional i hiperactivitat. La persistència d’aquesta patologia també està associada a un baix rendiment acadèmic, dificultats a l’hora de mantenir relacions interpersonals, abús de drogues i risc en la conducció i en les relacions sexuals.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]