30Al començament de La casa Rússia, el personatge de Sean Connery, l’editor Scott Blair, és interrogat informalment pel KGB. Durant el qüestionari, els agents pregunten a Blair què és exactament una audiofira, motiu pel qual ha viatjat a Moscou. Ell els respon: “És un certamen de cassets, els maleïts llibres del futur”. La pel·lícula s’estrenava el 1990. Segons l’errònia previsió de la pel·lícula, avui, gairebé trenta anys després, llegiríem les obres de Jaume Cabré o Emmanuel Carrére en audiollibre. No ha estat així, o almenys no hi ha hagut una mera substitució. Les editorials n’ofereixen, d’audiollibres, però la majoria de lectors encara dobleguen paper. El breu càlcul al film de Fred Schepisi és només un vell exemple de la folgada futurologia sobre l’avenir del llibre. Futurologia sempre llaminera i arriscada. El Festival Kosmopolis, que s’ha celebrat aques30t cap de setmana, ha plentejat altre cop una pregunta semblant: “Hi ha futur més enllà del llibre?”. Enigma incertíssim. Tothom té una bola de cristall, però ningú carrega la bona.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]