Fotografia de Jean Marie del Moral.
Fotografia de Jean Marie del Moral.

 

No escoltis les barques enllà de l’horitzó dels albons.

No alcis els ulls per veure el brunzir de les abelles dins el fum dels formiguers.

No enclavis l’exquisidesa alta dels líquens.

No comptis les crosteres que s’enfilen per la pell de les mirades.

No surtis a camí al rostollar esbucat de les tardors.

No t’envelis pel rovell de les vinyes.

No confonguis les tendreses d’amor i els trinxets.

No punyis dins les ferides dels solcs que deixen les platges del temps.

No cullis els esfullats desficis de la set.

No posis call a la ràbia de les nits infernals.

No t’aturis per veure les parets esbaldregades del teu cor.

No posis el peu fiter en terres de desolació.

No badis davant les aritges i els ullastres esbrancats.

No enyoris la pau dels cementeris.

No corris darrere els niguls que es fonen com el sucre candi.

No esvalotis les fornals dels records.

No baratis de lloc les fites de la teva existència petita.

No repiquis les campanes dels fems carnals que cremes per dedins.

No espipellis l’horabaixa.

No et temis de la mort menuda que cada dia dus damunt.

No encoratgis la dissolució de les fonts i de les estacions.

No mormolis que estàs cansat de tant de trull pels capdecantons.

No perdis la llet pels bravarols de les paraules.

No ensumis la pudor de la teva història personal.

No acullis el mal per a qualsevol cosa.

No t’enfilis a les albes.

No dormis amb la por a l’aire.

No pelluquis el pa florit de la indiferència.

No arrosseguis el nom de l’estimat per les dreceres de la dolentia.

No et deixondesquis de valent quan et diguin el nom del porc.

No escoltis els ecos plens de foscor de les oradures esmolades.

No llesquis el pa de call vermell.

No vulguis aturar les hores i els crepuscles.

No toquis el temps suspès abans de la tempesta.

No t’amaguis dins el rostollar de la mar antiga.

No esporguis els tremolors del pànic.

No cavalquis les urpes del delit.

No cerquis més allò que no és aquí.

No foragitegis les mans de les tendreses balbes.

No escupis al cervell dels cretins.

No malavegis la paciència groga dels desvalguts del poble.

No petgis la foguera encesa de les matances.

No fitis el sol.

No t’arrabassis el moc de les butzes.

No passis pena per les coses que no s’adobaran mai.

No t’emmalaltesquis de solitud.

No pensis assistir viu a la teva pròpia mort.

No facis ofrenes als déus.

 

Escolteu Biel Mesquida recitant el seu text:

 

Biel Mesquida

 

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]