Toni Quintana (segon per la dreta) amb voluntaris del DISA Fotografia: Albert Salamé

En Toni Quintana estava buscant un nou camí a la seva vida després d’haver deixat la seva feina de sempre en el món de la borsa. Passejava prop de la Catedral de Barcelona quan va topar-se amb un local de Càritas. Atret per una voluntat de servei i de col·laboració hi va entrar i en aquells moments estaven fent un curs. D’això en fa cinc anys i ara és el coordinador del centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) de l’arxiprestat Trinitat-Roquetes.

Toni Quintana, coordinador del DISA.
Fotografia: Albert Salamé

El centre de Distribució Solidària d’Aliments de l’arxiprestat Trinitat Roquetes va més enllà de la solidaritat igualitària per a tothom (perquè ens entenguem, el típic sistema de repartiment de bosses que es fa en molts indrets), aquí és l’usuari qui escull realment què necessita i té una major llibertat a l’hora d’administrar l’ajut que rep.

Trencar mites

Al coordinador del DISA de l’Arxiprestat Trinitat-Roquetes  li agrada parlar clar i trencar mites. ‘N’hi ha un que em posa molt nerviós, que és el que diu que tot ho donem als estrangers. Doncs mira, d’entre els nostres usuaris el 48% són nascuts aquí i el 52% són estrangers. D’aquests, els dos col·lectius més nombrosos són els marroquins i els sudamericans. O sigui que aquest mite és fals’. També explica que ‘el col·lectiu més agraït són els musulmans, potser perquè a les mesquites no es produeix aquest fenomen de solidaritat, també són potser els més complicats o especials a l’hora d’escollir els aliments. A en Toni Quintana li agrada desmuntar un altre mite i  és el de que els homes no van a demanar ajuda. Les dades contradiuen aquesta falsa idea: el 56% dels usuaris són dones, però el 44% són homes, amb la qual cosa aquí cau un altre estereotip. ‘Aquí tenim de tot, de totes les edats, famílies monoparentals amb fills, gent molt gran que està sola, famílies completes, tothom pot estar en exclusió i el primer que hem de fer és fer-los sentir que aquí no se’ls jutja, que aquí se’ls ajuda. El nostre model es va inspirar amb Salt i ara nosaltres hem estat els pioners a Barcelona i ens ve a veure gent de tot arreu per saber com funcionem, des d’eurodiputats fins a gent interessada per establir el nostre model de repartiment’.

Com funciona?

Cent-vint voluntaris atenen mensualment a 1.700 persones que pertanyen a un total de 850 famílies, que  han de passar un control regular amb l’assistent social, que determina el temps en què han de rebre aquest ajut, que pot oscil·lar entre un i sis mesos. ‘La situació es pot prorrogar tot el temps que calgui, però sempre depèn de l’assistent social. Aquí tenim gent que ve des del primer dia perquè se’ls va renovant l’ajut, però l’entrevista amb serveis socials i la carta és imprescindible’ explica Quintana. En funció de la tipologia de família passa a obtenir uns determinats punts, que són canviables per aliments. Així les coses, una família d’un sol membre té 30 punts, i una de sis o més en té 64. Els dilluns al centre es fa un seguiment i una acollida a les famílies que entren al programa, on se’ls explica exactament com funciona tot i se’ls gestionen els tràmits de tipus administratiu. ‘Nosaltres els expliquem el projecte, ells ens expliquen la seva situació i intentem que se sentin una mica com a casa’. Mentre tot això passa, els usuaris no veuen què hi ha entre bambolines, que és la manera en com es gestiona el centre en quatre grans comissions, l’administrativa, la de voluntariat, la logística i la de magatzem. ‘Això és com una empresa i ha de funcionar així per poder donar el millor servei’, diu Quintana, que és la persona en qui conflueix tot plegat.

Es tracta de treballar amb la màxima professionalitat des del voluntariat
Fotografia: Albert Salamé

En funció de cada tradició cultural cadascú s’emporta el que vol d’allò que oferim’. Precisament en aquesta llibertat d’elecció és on rau el principi de dignificació de l’usuari de la DISA. Els voluntaris acompanyen en tot moment aquesta gent i als ajuden a gestionar els seus punts i a ajudar-los amb les sumes.

I és que aquest centre de distribució solidària encara té una peculiaritat més: hi ha els aliments bàsics i n’hi ha que provenen de donacions de supermercats o entitats, les anomenades minves, productes que molt sovint són a punt d’arribar a la seva data de consum preferent i que els establiments es treuen de sobre. ‘Teníem un problema i la gent s’abocava sobre aquests productes i gastava tots els seus punts i ara hem fet un sistema que obliga a gastar el 75% dels punts en productes de primera necessitat i només el 25% restant pot anar a aquests varis’.

Els productes considerats bàsics són: arròs, beguda vegetal, brioxeria, cacau en pols, cereals, cigrons secs, carn congelada, conserves de carn, conserves de peix, conserves de verdura, detergent, farina, galetes, iogurt, llenties, llet, macarrons, mongeta blanca, oli d’oliva, oli de girasol, ous, pasta, pasta fresca, sal, suc de fruita, sucre o tomàquet fregit. Els més cars són el cacau, la carn congelada i l’oli (cada unitat costa dos punts) així com el detergent. També està controlat el màxim de quantitat de producte que es pot agafar perquè hi hagi diversitat per a tots els usuaris.

D’on provenen els aliments?

El 70% del que es reparteix arriba  del Banc d’Aliments de Barcelona, de la Unió Europea, de la Fundació La Nau, d’empreses, botigues, particulars i de feligresos de les parròquies, així com de l’organització de campanyes específiques per a la recollida d’aliments. ‘Tot i això, no és suficient moltes de vegades hem de comprar alguns aliments a l’engròs a través de donacions en efectiu que tenim tant de Càritas com de La Caixa per a la compra d’aquests productes. De fet, el sucre, la farina, l’oli i el cacau sempre el comprem nosaltres’, explica Quintana, que assegura que ‘aquí no ha acabat de sonar el telèfon i ja hem dit que sí’. Amb aquesta expressió es refereix al fet que l’entitat sempre està disposada a recollir aliments d’on faci falta i de tota mena. ‘De moment sempre dic que sí i després ja ens busquem el problema de què fer amb el que ens donen, però no hem de deixar que es perdi res’. Per a això compten amb una furgoneta pròpia per poder donar sortida a aquestes necessitats de logística.

Voluntàries preparant la bossa de productes peribles.
Fotografia: Albert Salamé

A més a més dels productes que poden agafar els usuaris, també se’ls dona pa del dia i una bossa amb productes peribles ràpidament com per exemple fruites i verdures fresques. ‘Això sí que es prepara en bosses equitatives per a cada família i va a banda dels punts, igual que si tenen nadons d’entre 0 i 2 anys, que també reben una bossa especial per a ells, que inclou llet, pots de farinetes i cereals. Abans els teníem al prestatge, però ara ho hem retirat i ho donem a qui realment ho necessita, perquè ens trobàvem algun cas de gent que els agafava amb els punts i després els revenia. A poc a poc tots hem hagut d’anar aprenent de totes les casuístiques possibles. Per exemple, hi havia qui venia amb un carro totalment atrotinat i se n’emportava un que estava en millors condicions, ara tenim un sistema de lligat artesanal però efectiu’, diu Quintana.

Ara, cinc anys després de l’obertura del centre, Toni Quintana té molt clar per què hi van els voluntaris ‘ara tenim un tracte d’amics amb els usuaris, et saluden pel carrer i el més bonic de tot és quan algú que ja no ens necessita passa només pel pur plaer de saludar i explicar-nos la seva vida. És la satisfacció de la feina ben feta, d’haver fet molta pedagogia per entendre que solidaritat i dignitat poden anar plegades de la mà’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]