Altsasu es mobilitza per donar suport als nou acusats de terrorrisme

  • Els acusats s'enfronten a penes d'entre deu i quinze anys de presó · El govern de Navarra assistirà a la manifestació perquè considera desproporcionada l'acusació de terrorisme

VilaWeb
Redacció
25.11.2016 - 22:00
Actualització: 25.11.2016 - 22:04

El poble navarrès d’Altsasu es mobilitzarà avui al migdia per donar suport als nou acusats de terrorisme després de participar en una baralla de bar en la qual es van agredir dos guàrdies civils i les seves parelles. La manifestació serà silenciosa i s’espera que sigui multitudinària. Tots els grups de l’ajuntament hi han donat suport, excepte el regidor d’UPN. El govern de Navarra, presidit per Uxue Barkos (Geroa Bai, coalició encapçalada pel PNB), també hi serà present. Aquesta setmana l’executiu va publicar un comunicat assegurant que ‘no compartim que la baralla es tracti d’un acte de terrorisme’.

La manifestació es va convocar dissabte passat en un acte celebrat a l’ajuntament. Malgrat que només ser una crida, 1.500 persones es van concentrar davant de l’edifici amb pancartes de suport als presos. Amb un petit parlament, el batlle, Javier Ollo (Geroa Bai), va demostrar el seu desacord amb les acusacions i va titllar les detencions d’innecessàries. Per a demostrar que el poble està unit, la marxa d’avui es farà sota el lema ‘Altsasu‘.

‘Estem desemparats’
VilaWeb ha pogut parlar amb Edurne Goicoechea, la mare d’una de les acusades, que afirma que els familiars se senten ‘desemparats’. ‘La policia va venir i els va detenir sense avís previ. I encara no sabem ben bé per què’, afirma. En aquest sentit, explica que no entén com una ‘baralla de bar’ pot acabar amb acusacions de terrorisme i possibles penes d’entre deu i quinze anys de presó. ‘Estem sobrepassats. Cada cop que surto al carrer em paro dos o tres cops a parlar amb la gent i és impossible que no ens posem a plorar’, afegeix.

Goicoechea, com la resta de pares, demanen suport a les institucions navarreses perquè el cas torni al jutjat número tres de Pamplona, on s’instruïa en un principi. De totes maneres, no és gaire optimista: ‘Ara mateix diria que és més una esperança que res. Necessitem la solidaritat de molta gent per aconseguir-ho’.

Una baralla de matinada
A les cinc de la matinada del 15 d’octubre es va produir una trifulga a l’exterior d’un bar freqüentat per membres del grup Ospa Mugimendua: contrari a la presència de les forces policíaques de l’estat a espanyol a Navarra. Les circumstàncies dels fets no estan clares.

Els agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles asseguren que es va tractar d’un ‘linxament’ amb una cinquantena de persones atacant-los de manera coordinada. Un dels agents va acabar amb el turmell trencat. Tanmateix, testimonis presents al bar afirmen que van ser els policies els que van provocar la baralla amb la seva actitud prepotent. ‘Us matarem’ i ‘Us fotrem una bala entre cella i cella’, afirmen que van dir els agents.

La Policia Foral va ser l’única a personar-se al bar. De totes maneres, només una parella dels agents de la Guàrdia Civil va voler donar la seva versió dels fets. Els altres van al·legar ‘desconfiança’ amb la Policia Foral per negar-se a declarar. Dues persones van ser detingudes per la trifulga i posteriorment alliberades amb càrrecs.

No hi ha delicte de terrorisme
La jutgessa Mari Paz Benito del jutjat número tres de Pamplona es va fer càrrec del cas i va acusar els detinguts d’atemptat i lesions a l’autoritat. La Policia Foral i la Guàrdia Civil van lliurar dos informes que desacreditaven un possible ‘linxament organitzat’. Concretament, la Guàrdia Civil explicava que hi havia indicis d’un presumpte delicte d’odi, però no pas de ‘terrorisme’ com denunciava el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). La pena per un delicte d’odi és d’entre un i quatre anys de presó.

L’Audiència Nacional espanyola fa un pas endavant
A finals d’octubre, la Fiscalia espanyola, a petició de la jutgessa l’Audiència, Carmen Lamela, va redactar un tercer informe sobre la baralla. ‘Existeixen indicis que permeten apreciar l’existència d’un possible delicte de terrorisme […] Els fets s’emmarquen dins d’una campanya de fustigació que pateixen els agents en determinades localitats del País Basc i Navarra’, deia el text. El dia 26, Lamela es va declarar competent per investigar la trifulga, ja que els fets quadraven amb la definició de ‘delicte terrorista’ que descriu l’article 573 del nou codi penal (reformat el 2015 amb els vots del PP i el PSOE).

L’article estableix com a ‘delictes de terrorisme’ els desordres públics que puguin ‘alterar greument la pau pública’. L’ONU, abans d’aprovar-se la reforma, va denunciar que el nou redactat podia ‘criminalitzar conductes que no constitueixen actes terroristes’.

La Guàrdia Civil canvia de versió
La jutgessa també va sol·licitar de manera urgent un nou informe a la Guàrdia Civil sobre ‘la campanya d’assetjament que pateixen els agents a Navarra i, en concret, a Altsasu‘, segons Europa Press. En aquest text, redactat des de Pamplona, el cos policíac va canviar la seva postura inicial i es va alinear amb la Fiscalia.

El 10 de novembre, després de rebutjar un recurs de la defensa dels dos acusats, la jutgessa Benito es va inhibir i va passar el cas a l’Audiència. Aquell mateix dia es va saber que la Policia Foral i la Guràdia Civil havien identificat deu persones més per les agressions.

Nou processats per terrorisme
El 15 de novembre, Lamela va ordenar la detenció de vuit dels identificats perquè prestessin declaració. A sis se’ls va decretar presó provisional i altres mesures cautelars (entrega de passaport i obligació de signar al jutjat dos cops per setmana). Malgrat que les persones identificades s’havien presentat al jutjat de Pamplona sempre que se’ls havia requerit, i algunes fins i tot de manera voluntària, Lamela va escriure en el seu auto que ‘hi ha temptació de fuga’ i ‘el risc s’accentua per la facilitat que tenen, per recursos i mitjans, per sortir a l’estranger’.

Dos dies després es va empresonar una setena persona que havia anat a l’Audiència a  declarar de manera voluntària. Lamela va concloure la investigació amb un temps rècord i dimarts va anunciar que processava les nou persones per un delicte de terrorisme en concurs ideal de lesions, atemptat i odi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any