09.06.2015 - 11:43
Els consolats, missions diplomàtiques o oficines consulars espanyoles en general no tenen l’obligació de donar curs a escrits presentats pels ciutadans dirigits a l’administració de justícia que siguin redactats en les llengües cooficials, encara que el jutjat de destinació sigui, precisament, allà on es parlen aquestes llengües. D’aquesta manera el govern espanyol justifica l’incident del dia 6 de març al consolat general espanyol a Brussel·les, quan els funcionaris es van negar a tramitar un escrit presentat per un ciutadà català adreçat a un jutjat de Sabadell perquè era redactat en català i no en castellà.
El cas es va fer públic en una notícia de VilaWeb. Ara se’n torna a parlar per una pregunta que Jordi Xuclà, diputat de CiU al congrés espanyol, va enviar al govern de Rajoy, i que aquest li ha contestat. Xuclà preguntava per què el dia 6 de març el consolat de Brussel·les es va negar a enviar una documentació aportada per un ciutadà català resident a Brussel·les a un jutjat de Sabadell ‘pel mer fet de ser escrita en català’. El tràmit que se sol·licitava al funcionari consistia únicament a comprovar la identitat del ciutadà, registrar l’entrada del document i fer l’enviament al jutjat.
Segons el testimoniatge d’aquest ciutadà, el comportament del funcionari que el va atendre va ser absolutament correcte fins que va veure que el text era escrit en català –malgrat que assegura que no l’havia pas de llegir. En aquell moment, segons recull Xuclà a la seva pregunta, li va dir que no el podia acceptar i li va ordenar que se n’anés. Malgrat que aquest ciutadà li va explicar que era un tràmit urgent i li va demanar que consultés la qüestió amb un superior, el funcionari es va negar a atendre la petició i va avisar un guàrdia de seguretat perquè l’acompanyés fora del despatx.
A la resposta, el govern espanyol justifica el comportament d’aquest funcionari adduint que el fet que l’escrit anés adreçat a un jutjat, i no a una administració pública, ‘exclou l’aplicació de les lleis administratives’ que recullen el dret de presentar escrit en llengües cooficials, i l’obliga a aplicar les del procediment judicial civil.
Segons l’executiu espanyol, del contingut de les lleis del procediment judicial se’n desprèn que ‘l’ús d’una llengua oficial diferent del castellà només serà admissible en les actuacions que tinguin lloc, i en els documents que es presentin, davant els òrgans de l’administració de Justícia amb seu al territori de la comunitat autònoma on aquesta llengua sigui oficial’.
En aquest cas, continua el govern espanyol, el tràmit sol·licitat ‘no era de mer registre, sinó d’una altra naturalesa’ i ‘requeria que el consolat sabés el contingut de l’escrit presentat’, perquè ‘havia de redactar una diligència sobre aquest document adreçada a un òrgan judicial’. Per aquest motiu, assegura, ‘es va demanar a l’interessat que aportés un text en castellà, per tal com és l’idioma oficial i de treball a les oficines consulars d’Espanya a l’estranger’.
El govern espanyol també justifica l’ús del vigilant de seguretat. Segons apunta a la resposta, el funcionari que va atendre el ciutadà ‘va sol·licitar-ne la intervenció per acompanyar l’interessat a una sala d’espera on més tard havia de ser atès per un superior, tal com aquest havia sol·licitat’, però ‘no va ser en cap moment expulsat del consolat’.
Finalment, segons el govern espanyol, aquest ciutadà ‘va retornar al cap d’unes hores per fer el tràmit davant el mateix treballador consular i seguint les instruccions rebudes’.
