11.05.2015 - 18:42
Barcelona en Comú ha sorprès avui amb la proposta de crear una moneda pròpia per a Barcelona, que tindria una taxa de canvi favorable respecte l’euro i que només es podria fer servir en comerços barcelonins. És una idea que han plantejat diverses cooperatives i que, de fet, ja s’aplica a diversos indrets del món. En vam parlar a l’Internauta amb Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària i membre de la fundació neerlandesa Social Trade Organisation, i ho vam fer en dues ocasions, ja que amb el primer programa no en vam tenir prou. Podeu recuperar-los en aquests enllaços: Monedes complementàries (1) i Monedes complementàries (2).
L’èxit de Wir a Suïssa
El cas més antic que es coneix, i de més èxit, és Wir, a Suïssa, que té 60.000 petites i mitjanes empreses adherides i funciona des dels anys 1930. És allò que s’anomena un sistema de crèdit mutu. ‘Pots demanar un préstec en aquesta moneda, que es diu wir. Has de posar-hi un aval, una penyora, igual que un banc, però reps un crèdit en aquesta moneda i te’l donen amb tipus molt més baixos que no els que carreguen els bancs. Per exemple, un crèdit amb francs suïssos del 10% pot ser d’un 1% o un 2% en wirs’, explica Honzawa.
Aquesta moneda complementària es pot fer servir només dins la xarxa d’empreses adherides, però té una funció molt clara: quan hi ha crisi i afluixa la demanda, no hi ha clients. I com que no n’hi ha, els comerços tenen una capacitat excedent. Amb el sistema Wir, quan la demanda afluixa i hi ha aquest excedent, es passa a bescanviar aquesta capacitat d’excedent entre els comerços o entre empreses.
Honzawa en posa aquest exemple: ‘Un restaurant té unes quantes taules. Quan hi ha crisi, no s’omplen totes. En comptes de deixar taules buides, que són una pèrdua, el restaurant prefereix que s’omplin de gent que pagui amb el sistema Wir. Així, cobra en wirs i aquests wirs se’ls pot gastar en una altra empresa de la xarxa, que en té 60.000 d’adherides. Llavors, el xoc en la demanda de la crisi no és tan fort, i les pimes passen a comerciar elles amb elles quan el mercat afluixa. A més, pots tenir accés a crèdits de tipus d’interès molt més assequibles. I la moneda no va vinculada ni a l’euribor ni al BCE.’
L’experiència dels bristol pounds
Hi ha més experiències interessants a Europa, com la que han posat en funcionament a la ciutat anglesa de Bristol. Hi tenen una moneda local, vinculada a la xarxa de comerços de la ciutat. Els bristol pounds es compren en lliures, i en cada compra es rep una bonificació, que pot ser del 10%. Per exemple, es paguen 10 lliures i es reben 11 bristol pounds. És com un descompte pel fet de comprar dins la xarxa de comerços. Aquesta moneda només circula per Bristol. I qui vulgui, la pot canviar per lliures una altra vegada, però assumint un recàrrec, de manera que es crea un incentiu perquè els diners que hi ha dins el sistema circulin més en l’economia local.
