26.03.2015 - 06:00
És el gran retratista de la classe mitjana urbanita, un dels cineastes catalans que més bé ha captat les relacions humanes. Després d’analitzar la masculinitat a Una pistola en cada mano, Cesc Gay s’enfronta a un nou repte: fer teatre. Els veïns de dalt és una comèdia fresca i corrosiva que es podrà veure fins al 17 de maig al Teatre Romea.
Aída Pallarès: En la teva trajectòria el teatre sempre ha estat present, però és la primera vegada que escrius teatre. Per què Els veïns de dalt era material més teatral que cinematogràfic?
Cesc Gay: D’entrada pel to. Jo mai havia fet pel·lícules tan clarament còmiques com Els veïns de dalt i com que ja tenia ganes de fer teatre vaig adonar-me que finalment havia trobat el vehicle perquè tenia clar que, si mai feia teatre, volia fer una comèdia. És el teatre que m’agrada veure com a espectador i, alhora, em va semblar que era el gènere on em podia defensar més bé.
De fet, exceptuant Ficció, les teves últimes pel·lícules tenen tocs de comèdia.
Sí, he anat evolucionant cap a la comèdia. No ho he fet expressament, m’hi he anat trobant. A més, fer una comèdia també suposa un repte. Aconseguir fer riure la gent és molt difícil i era el meu principal objectiu quan escrivia Els veïns de dalt. Evidentment, darrere també hi trobarem una radiografia del món de la parella, per què s’arriba a vegades a aquestes dimensions de bronca tan grans, per què l’amor té aquests colors tan diferents, bons i dolents. El teatre és menys realista que el cinema i permetia fer una comèdia més terrible.
Podeu llegir l’entrevista sencera a Núvol
