13.03.2015 - 06:00
El cas del veí de Sabadell que va ser expulsat del consolat espanyol a Brussel·les ha arribat a les institucions europees. L’home hi havia acudit per presentar un escrit, que els funcionaris del consolat es van negar a tramitar perquè era en català. Ara els diputats al Parlament Europeu Josep-Maria Terricabras, Ernest Maragall, Ramon Tremosa, Ernest Urtasun, Francesc Gambús, Jordi Sebastià i Javi López han denunciat el cas a la Comissió Europea, amb la formulació de dues preguntes sobre l’incident.
Els diputats fan aquestes dues preguntes: ‘Què opina la CE d’aquest cas, en què les autoritats públiques espanyoles violen els drets lingüístics reconeguts per la legislació comunitària i estatal?’ i ‘Considera que l’actuació del consolat espanyol vulnera la resolució del Parlament Europeu sobre el paper dels poders regionals i locals en la construcció europea i amb referència a la diversitat lingüística?’.
Des de Brussel·les mateix també va prendre mesures la delegació del govern català, dirigida pel representant permanent de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj. En declaracions a VilaWeb, Altafaj va dir: ‘Estic gairebé convençut que hi ha hagut un abús. El consolat és un ens de tramitació, i no havien ni de llegir la declaració. L’única tasca que tenen encomanada és de verificar la identitat del remitent, i de fer la recepció, enregistrament i enviament de la peça documental’. Altafaj va informar del cas a la secretaria d’exteriors del govern i ara els serveis jurídics analitzaran el cas per a valorar les accions a emprendre.
Els fets
Un client de l’advocada Teresa Puig, veí de Sabadell i que viu i treballa a Brussel·les, va denunciar haver estat objecte de discriminació lingüística al consolat espanyol d’aquesta ciutat. Fou divendres passat, 6 de març, quan va anar-hi a presentar un escrit. Era una manifestació de voluntat, és a dir, una declaració escrita del seu testimoniatge en un judici que s’havia de fer a Sabadell, que volia que fos enviada al jutjat per no haver de desplaçar-s’hi expressament des de Brussel·les. El problema: la declaració era escrita en català.
Segons que explicà Teresa Puig a VilaWeb, en aquell escrit el seu client exposava que estava d’acord amb allò que sol·licitaven els demandants en el judici, i responia per escrit dues preguntes que li hauria formulat ella mateixa al jutjat. ‘Era una cosa molt senzilla. Si no feia això, hauria hagut d’anar al jutjat.’
Així doncs, van decidir d’utilitzar aquesta fórmula de la manifestació de voluntat. L’afectat va anar al consolat a primera hora del matí per presentar l’escrit, i va lliurar-lo a un dels membres del cos diplomàtic espanyol, Hilario Sáenz Mir. Aquest li va dir que, com que l’escrit era en català, no el podien acceptar ni fer arribar al jutjat. El veí de Sabadell va protestar i va demanar si podia parlar amb un superior seu al consolat. En aquell moment van cridar el guarda de seguretat i el van fer fora. I li van dir que anés a la delegació del govern català a Brussel·les perquè li traduïssin el text a l’espanyol.
No hi va anar, sinó que fou la seva advocada qui va acabar redactant la declaració en espanyol, perquè necessitaven enviar-la a temps al jutjat. ‘Li vaig fer jo el text en castellà i ja està —explica Teresa Puig—. Perquè necessitàvem que el document arribés a temps al judici. A la pràctica, era com si ell hagués vingut el dia del judici i jo l’hagués interrogat. Ho hauria fet en català. I el judici és per un cas de família, en què intervenen els seus pares i el seu germà.’
L’afectat va acabar presentant un escrit de queixa al consolat espanyol, que reproduïm tot seguit:
«A les 8.30 em trobo amb el senyor Hilario Sáenz Mir per a presentar una manifestació de voluntat per al procediment verbal XXX del jutjat de primera instància número 7 de Sabadell. El senyor Sáenz es nega a acceptar-la perquè és en català. Li demano de veure una altra persona que em pugui ajudar. El senyor Sáenz s’hi nega. Li demano de veure un superior. El senyor Sáenz s’hi nega. Intento explicar que ell pot veure en el document el meu nom i DNI i donar fe que sóc jo qui presenta el document. El senyor Sáenz insisteix que el document que presento ha de ser en castellà. Pregunto al despatx de davant del del senyor Sáenz si hi ha algú que pugui ajudar-me. El senyor Sáenz crida el guarda de seguretat, que m’adreça a la sala principal. Explico la situació a la finestreta i demano si us plau si hi ha ningú que em pugui ajudar. Em responen que m’adreci a la delegació del govern català a Brussel·les perquè tradueixin el document.»
