26.02.2015 - 20:08
Aquestes obres són una gran ferida ambiental i emocional al territori que el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) lluita per aturar com sigui. S’han començat a construir quatre macrorotondes en un primer tram de 9,5 quilòmetres entre Maó i Alaior que corresponen a una extensió de terreny equivalent a 35 camps de futbol.
Les agressions a la llengua, a l’escola i als drets nacionals han estat els motius més evidents que han mobilitzat la societat civil als Països Catalans en els darrers temps. També la defensa del territori es converteix cíclicament en objecte de lluita dels veïns afectats per un conflicte. Però poques vegades aquesta problemàtica transcendeix l’àmbit local si l’agressió afecta només un poble o ciutat. Per entendre’ns, si un poble està en contra d’una deixalleria o d’una central nuclear, la lluita es redueix a aquell àmbit local si no és que té efectes per a tot el país. A Menorca es viu un conflicte que posa en joc tota una història i un patrimoni estimat pels menorquins, però també per tots aquells que passen vacances o tenen una vinculació emocional amb l’illa, declarada reserva de la biosfera per la UNESCO el 1993, i que ara, per un caprici polític d’un PP en majoria absoluta pot quedar esmicolada.
El projecte d’obres faraòniques que ha licitat el Consell Insular és du a terme amb informes tècnics desfavorables i sense demanda real de densitat de tràfic, i ni un sol punt negre d’accidentalitat que justifiqués l’actuació. I és només la primera fase, encara falten per conèixer els plans del Consell per als 30 quilòmetres de carretera on encara no hi han entrat les màquines.
El president del GOB, Jaume Obrador, durant la presentació a l’Espai Mallorca de Barcelona de la campanya #SOSMenorca va explicar: “Més enllà de les conseqüències que tindrà sobre el paisatge aquesta obra desproporcionada, es tracta d’un projecte estrictament polític, perquè no hi ha ni un sol argument objectiu que justifiqui aquesta intervenció”. Ara com ara, les obres estan pràcticament aturades, però no pas per cap d’aquests arguments, sinó per una disputa pressupostària entre l’empresa concessionària de les obres i el Consell Insular de Menorca. L’empresa reclama gairebé un 40% addicional sobre el pressupost per sobrecostos. Aquesta tensió i les dificultats burocràtiques per fer canvis de tanta envergadura són l’esperança del GOB i de tots els veïns de Menorca que s’han sumat a la campanya per aturar definitivament aquestes obres, o com a mínim, guanyar temps perquè després de les eleccions, si hi ha una majoria diferent al PP, es pugui replantejar de dalt a baix tot el projecte. “Ara és el moment de parar el projecte, un error ambiental i d’estratègia econòmica, tothom sap que la prosperitat de Menorca no passa per obres innecessàries”, remarca el responsable de territori del GOB, Miquel Camps, que reclama a les forces polítiques de Menorca que reconsiderin el projecte i que hi facin oposició ferma, perquè “encara som a temps d’evitar el desastre i salvar la reserva de la biosfera que ara està amenaçada de mort”.
El GOB no només ha aconseguit el suport de la majoria dels menorquins en aquesta lluita, sinó també el de personalitats del Principat que o bé han nascut a l’illa o hi tenen alguna vinculació especial. És el cas d’Andreu Buenafuente, Iñaki Gabilondo, Joan Manuel Serrat, Cris Juanico, Joaquim Maria Puyal, Àngels Barceló, Guillem López Casasnovas, Alfred Pastor, Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Palau de la Música, Martí Estruch, ex-delegat de la Generalitat a Berlín, els periodistes Josep Maria Ureta i Agustí Sala, el professor Marçal Sintes, l’empresari Rafael Suñol o l’artista Antoni Vidal, entre altres. Tots ells han signat el Manifest per la coherència paisatgística de la carretera general de Menorca, que es pot signar fent clic aquí, en què el GOB reclama als partits polítics que treballin conjuntament “per abandonar el model de macrorotondes i que optin per mesures amb més sentit comú per tal que Menorca continuï essent un exemple de respecte al territori, una illa diferenciada i coherent amb la seva declaració de reserva de la biosfera”.
Llegeix altres notícies com aquesta, fent clic aquí
