01.01.2015 - 13:15
Abans, però, d’ingressar a l’Escolania, vaig passar una prova de veu amb pare Anselm Ferrer, director, el dia 28 del juny de 1926. (Dia de sant Ireneu… Presagi?) Com que no havia estudiat solfeig, ho vaig fer durant un any amb mossèn Àngel Pujol, vicari d’Ivars d’Urgell i director de l’escola parroquial del poble, on jo anava. Abans d’acabar el curs vaig tornar a fer la prova de solfeig estudiat (dos llibres de Lemoine), i poc temps després rebem la bona notícia que sóc acceptat a l’Escolania, i hi faig l’entrada el 2 d’octubre del 1927.
En aquesta ocasió, el senyor vicari em va dedicar aquests versos:
Per sentir-te cada dia
entre els cims de Montserrat,
Nostra Mare t’ha portat
a la seva escolania.
Vol sentir la melodia
dels teus llavis infantins,
que amb la «Salve» i el «Virolai»,
fan vibrar d’amor l’espai
tots els vespres i matins.
Perquè et sentí a gust la Mare.
guarda’t nen com ara.
-
Pujol Pvre.
2 oct. 1927.
A casa meva, pròpiament, no es pot dir que hi hagués ambient musical. Solament el meu germà gran, Josep M., que estudiava a Lleida, va començar els estudis de violí i piano. Quan tornava a casa, ho aprofitava per a fer música amb ell, a casa dels avis, on hi havia un piano. Allí m’acompanyava les petites melodies que podia tocar amb la flauta de canya que jo mateix m’havia fabricat.
La gent més gran que jo em comentaven, un dia, que en una ocasió va venir una cobla al poble. Jo estava a prop dels músics, amb més noiets que escoltàvem i miràvem. De mi, em deien que alguns músics van preguntar per aquell nen que estava embadalit i extasiat, mirant els músics, quietíssim. Jo me’n recordo molt bé que en una altra festa del poble, pels anys 1925-1926, va venir a tocar un quartet de corda de Barcelona. Tinc present el lloc on em trobava, molt a prop dels músics, i com escoltava una música que em sorprenia, però que m’agradava. La mateixa impressió sentia quan el mossèn feia tocates a l’orgue del segle xviii.
Però, amb tot, per falta d’ambient al poble i de mestre per ensenyar, només em vaig aprofitar de la solfa que em va ensenyar el senyor vicari.
Ireneu Segarra, Quaranta-cinc anys de director de l’Escolania de Montserrat, Barecelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 5-6 (fragment).
Foto: Marta Benavides
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
