Jordi Bilbeny: ‘Som gent normal explicant petites troballes que, en conjunt, poden capgirar la perspectiva de la nostra història’

  • El catorzè Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica porta avui a Arenys de Munt més de trenta ponències sobre 'la història esborrada' del nostre país

VilaWeb
Redacció
22.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un debat i la projecció del documentari ‘Desmuntant Leonardo‘, de Dani de la Orden i Marc Pujolar, van inaugurar ahir al vespre el catorzè Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica a Arenys de Munt (Maresme). Avui és el dia fort de les jornades organitzades per l’Institut Nova Història (INH) i el municipi, amb trenta-quatre ponències de deu minuts sobre les darreres troballes que apunten a ‘la tergiversació de la història de Catalunya i la Corona d’Aragó per part de la corona castellana i la censura espanyola’.

Una trentena llarga són moltes ponències. ‘Al primer simposi vam començar amb dues ponències o tres; l’any següent ja n’eren cinc o sis, i l’altre deu o dotze… I així ha anat creixent fins ara, que en són trenta-quatre, però en podrien haver estat una dotzena més! Hi ha molta gent que investiga: de lluny i tot, com un company murcià que no podrà ser avui aquí.’ Ho explica Jordi Bilbeny, cap de recerca de l’INH i un dels principals impulsors d’aquesta línia d’investigació històrica que propugna de ‘reinterpretar el passat esborrat’ a partir d’una ‘actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i expressant una combinació específica de qualitats de rigor com són el mètode multidisciplinari i l’enfocament global’.

‘Som gent normal, allunyada de poltrones i càtedres i que no té res a perdre, que ve a explicar una petita troballa i entre tots fem un efecte multiplicador i capgirem la perspectiva de la nostra història. Per això cada any es multipliquen els participants.’ La idea, afegeix, és donar informació via simposis, jornades i a la web perquè cadascú pugui jutjar: ‘No hi ha qüestions de fama pel mig, sols importa la informació. La gent lligada a l’INH i algunes altres entitats afins sols presenta i aporta informació. I aquest és l’element revolucionari: som gent diversa que aportem informació. La llàstima és que els detractors ens jutgen la gent, no la informació.’ Però Bilbeny no s’hi amoïna: ‘Ho solc comparar amb el procés independentista: fa trenta anys érem tots terroristes i ara mira. Passarà el mateix amb la informació que fem sortir actualment.’

Entre les investigacions i estudis que es presenten enguany a Arenys de Munt, l’INH destaca l’aportació del mateix Bilbeny sobre una de les figures cabdals de la descoberta d’Amèrica, Americo Vespuche o Despuche; la de l’investigador Enric Guillot, sobre ‘L’estatística catalana respecte a l’estadística castellana a Amèrica’; la de l’escriptor Pep Mayolas, sobre ‘Les naus d’En Colom i l’armada de Joana la Boja’, i la de l’estudiós Manel Capdevila, que hi explicarà els seus descobriments sobre ‘Les banderes dels Merode i dels Stuart i Amèrica’.

El simposi es clourà al vespre amb una conferència del president de Súmate, Eduardo Reyes, sobre ‘la recerca d’una història verídica per a un futur plural’ i amb la presentació del manifest ‘A favor del dret humà de conèixer la veritable història de la nació pròpia’, a càrrec de Dolors Marín i Carles Mitjà. ‘Des del punt de vista jurídic és important el manifest que presentarem, fer per un advocat i una investigadora de l’INH que es vol difondre internacionalment, perquè pregona que tots els pobles tenen dret de saber la pròpia història i no la que els expliquen els vencedors’, diu Bilbeny: ‘Pot ser un pas endavant.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any