Mocs i flegmes: un problema infantil quotidià

Mocs i flegmes són dos dels probemas de salut infantil que més preocupen als pares. Així ho testifiquen les repetides consultes al nostre consultori online Per a Pares i Mares i els propis pediatres. No són problemes greus i, de fet, cal tenir clar que els nens els pateixen de manera repetida al llarg de l’any, però també és important saber que hi ha maneres d’ajudar els nens. El rentat amb sèrum és la principal, encara que tampoc cal oblidar que tenir uns hàbits saludables, com seguir una dieta rica en fruita i verdures o respirar aire pur, ajudaran els nens a prevenir les complicacions de les vies respiratòries.

Començarem aquest article amb una declaració de principis que ens servirà com a punt de partida per abordar l’assumpte de què tracta: els refredats duren de set a deu dies i els mocs i les flegmes no tenen tractament. Però això sempre ha estat així. El que ha canviat en aquests últims anys és que les infeccions víriques són molt més freqüents i es disseminen molt més fàcilment entre els nens per l’escolarització primerenca, el fum del tabac i altres factors. Les complicacions d’aquestes infeccions també són molt més freqüents en l’actualitat i això augmenta la preocupació dels pares, així com la por que els mocs “es baixin al pit”. De fet, són moltes les preguntes que ens arriben sobre aquest tema al nostre consultori Per a pares i mares i, per aquesta raó, hem volgut aclarir-les en aquest article.

Quines diferències hi ha entre el moc i la flegma?

Segons el Diccionari de la Real Academia, moc és un “humor espès i enganxós que segreguen les membranes mucoses, i especialment el que flueix per les finestres del nas”. Flegma és una “mucositat enganxosa que es llança per la boca, procedent de les vies respiratòries”. El problema és queels nens petits no saben expulsar les seves flegmes per la boca.

Per entendre una mica com es mou la mucositat per les vies respiratòries, primer convé aclarir que anomenem vies respiratòries altes al nas, fosses nasals, boca, faringe i laringe, i baixes, a partir de la tràquea i bronquis, bronquíols i teixit pulmonar. Quan el nen té mocs al nas, aquests surten pels orificis nasals, o bé llisquen cap enrere juntament amb la mucositat de les adenoides, rellisquen i, quan arriben a la gola i s’acumulen, produeixen tos. Per la seva banda, la mucositat de les vies respiratòries baixes és expulsada amb la tos cap enfora i també arriba fins a la gola. Però aquí es queden, perquè les flegmes de les vies respiratòries baixes no pugen al nas. Per tant, és una equivocació pensar que si li surten les mocs pel nas, aquests es descarregaran del pit o que no li baixaran allà. En realitat, la presència de mucositat al pit ve donada bé per una inflamació aguda de les vies respiratòries baixes, per exemple una bronquitis, bé perquè el mateix virus que produeix el refredat causa una inflamació de les vies baixes en els dies successius. És el que passa, per exemple, amb la bronquiolitis.

Però, i què fa el nen amb totes les flegmes a la gola? Tus i se les empassa i, si no, les vomita sense que pugui expulsar-les per moltes mesures que prenguem. Si no li molesten i es troba bé, pot ser que el nen ni tan sols tussi. La major o menor sonoritat de les flegmes, en qualsevol cas, no està relacionada amb la gravetat del quadre. De vegades, se senten més quan les bronquitis i bronquiolitis comencen a millorar i no quan el nen s’ofega. A més, encara que estiguin a les vies respiratòries altes, les flegmes també poden ressonar al pit perquè el tòrax és com una caixa de ressonància. La gravetat del quadre la indicaran l’estat general del nen i la seva dificultat per respirar, no les flegmes.

Quina pot ser l’estratègia en aquesta guerra quotidiana enfront dels mocs? En primer lloc, no entestar-nos en guanyar directament. Amb excepcions, el nen estarà amb mocs tot l’any, menys a l’estiu. Fins ara, l’única cosa eficaç i sense efectes secundaris és el rentat amb sèrum fisiològic i la hidratació. El sèrum fisiològic descongestiona el nas i les fosses nasals i dissol el moc acumulat a la gola. També millora el funcionament dels mecanismes encarregats de moure la mucositat cap enfora. El nen, doncs, respira i menja millor, i en un nen amb afectació de les vies respiratòries baixes és indispensable que pugui respirar bé pel nas per no empitjorar la seva dificultat respiratòria.

El sèrum fisiològic se li pot administrar sempre que calgui, però sense obsessionar-se. Es pot fer, per exemple, abans de les preses d’aliment perquè pugui respirar bé, i succionar i empassar a la vegada, abans d’anar a dormir, o si el desperten els mocs. Si el nen està bé i els mocs no li molesten, no cal fer rentats de manera sistemàtica.

Com s’ha de fer el rentat amb sèrum? En primer lloc cal evitar que aquest moment es converteixi en una batalla campal perquè després el nen ho rebutjarà i serà molt difícil tornar a fer-ho. El nen ha d’estar cap per amunt o lleugerament de costat. El rentat es pot fer amb monodosi, amb comptagotes, amb esprais, amb xeringa, però sempre ambmés volum que pressió. No s’ha d’introduir del tot la cànula per no danyar la mucosa nasal. Com més petit és el nen, més gran és la possibilitat de comunicar amb la trompa d’Eustaqui i l’oïda però, en qualsevol cas, el rentat amb sèrum no és una acció perillosa per a la salut. Pel que fa al tipus de líquid, el millor és el sèrum fisiològic envasat o el fet a casa: les solucions hipertòniques són més molestes i, a més, no són més eficaces. Cal tenir en compte que els esprais de sèrum o aigua de mar poden portar molts additius i produir sensibilització al•lèrgica. És cert que alguns d’aquests esprais són més ben tolerats per l’aerosol, però en aquest cas el sèrum no descendeix cap avall per la rinofaringe i, per tant, no actua allà.

Per la seva banda, els aspiradors nasals només aspiren la mucositat nasal però, si el problema és aquest, poden ser eficaços tot i que sempre s’ha d’administrar prèviament el sèrum fisiològic. Els aspiradors no són d’un sol ús i això fa que puguin acumular virus i bacteris, per la qual cosa la higiene ha de ser màxima. Però, com ja hem dit, són inútils per a les flegmes.

Podem fer alguna cosa més? Sí: hidratar. Tot i que no s’ha pogut demostrar que l’augment de la ingesta de líquids faci més fluid els mocs, quan el nen els té, respira per la boca i se li resseca la gola, de manera que amb l’aigua alleugem aquesta molèstia. A més, en empassar líquids, també s’empassa les flegmes i això facilita el funcionament de la trompa d’Eustaqui i disminueix el risc d’otitis. D’altra banda, quan els nens estan refredats no mengen molt, de vegades vomiten i respiren amb més freqüència; tot això els deshidrata.

Un altre consell, en aquest cas per disminuir la sensació d’ofec del nen quan té mocs, ésposar-lo semi incorporat. Si la mucositat l’ennuega, se’l pot posar de bocaterrosa i donar-li copets a l’esquena. També hi ajuda el clapping, que consisteix a donar copets breus i ràpids, gairebé vibratoris, des de la perifèria fins al centre del tòrax, canviant-li, això sí, de posició per facilitar el drenatge de les flegmes. A molts nens també els resulta útil humidificar l’habitació amb bafs perquè se senten més confortables; però, a d’altres els pot perjudicar o aclaparar. Els xarops d’herbes, encara que siguin naturals, no sempre són bons, sobretot si són balsàmics, ja que poden ensopir massa o bé inhibir la tos necessària. En el cas dels productes homeopàtics, cal ser conscients que poden portar alcohol. El que sí que pot ser útil són les infusions de camamilla i farigola amb mel.

Finalment, no s’ha de embotir el nen amb medicaments, mucolítics, descongestius, expectorants o antihistamínics: no s’ha demostrat la seva eficàcia i, a més, en nens menors de dos anys poden ser perjudicials.

En qualsevol cas, és important que sapiguem que una casa ben ventilada, treure el nen a prendre el sol i l’aire pur, eliminar el fum de tabac del seu entorn, la lactància materna i una dieta mediterrània rica en fruita i verdures, són mesures senzilles i habituals que poden ajudar a prevenir les complicacions de les afeccions de vies respiratòries, i, conseqüentment, la preocupació que aquests generen entre els pares.

Més informació:

• http://www.parapadresymadres.com/consultas
• http://www.elblogderosa.es/cuidado-del-bebe/lavado-nasal/
• http://www.familiaysalud.es/medicinas/farmacos/medicamentos-para-los-catarros-son-eficaces-son-seguros
• http://enfamilia.aeped.es/temas-salud/medicamentos-para-tratar-catarro
• http://www.aafp.org/afp/2012/0715/p153.html
• http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23728642
• http://nccam.nih.gov/node/3866?lang=es
• http://kidshealth.org/parent/en_espanol/infecciones/cold_esp.html