21.11.2014 - 11:00
La bel·ligerància extrema del Front National amb el catalanisme no em sorprèn gens; en la seva França autàrquica —amb barreres a la importació de productes estrangers—, aïllada —fora de la Unió Europea i de l’euro— i radicalment nacionalista en recerca de la grandeur perduda, no pot pas haver-hi lloc per a la defensa de la identitat catalana. Als que vulguin comparar aquesta actitud amb la que, a Espanya, mostra el PP, només els observo que el PP espanyol és com si, a França, la UMP i el FN fossin el mateix partit; és més, en l’àmbit de reivindicació del feixisme i del nazisme, el PP arriba a uns extrems que, ni que sigui per prudència, el FN no s’hi atreveix.
Espanya va ser creada a imatge i semblança de França, és a dir, encabint els antics dominis d’una monarquia absoluta dins d’un nou estat nacional el qual dissenya una identitat que cal imposar a tot arreu del territori, destruint qualsevol altra que hi pogués existir; es comprèn, doncs, la solidaritat amb Espanya que el número dos del FN mostrà a la seva carta a la prefecta, on, segons sembla, pretén que es prohibeixi tota mena de manifestació catalanista a Perpinyà per així no fer empipar els amics espanyols. Naturalment, el problema és que així com el govern de Rajoy no ha pogut enviar la policia a impedir les votacions per la mala imatge que aquest gest autoritari hauria donat de cara a l’opinió pública internacional, a París no deuen considerar convenient que a la Catalunya Nord la prefectura adopti una política d’hostilitat i de repressió total contra el catalanisme perquè una actuació així podria resultar del tot contraproduent; podem estar segurs que Bernard Bonnet respon al model de prefecte que li deu agradar a Louis Aliot, només que caldria que algú li expliqués quin va ser el balanç de la seva gestió en terres catalanes.
Amb les actuacions del passat 9 de novembre, Aliot veu en perill no sols l’amistat amb Espanya, sinó també “la république française une et indivisible”; vet ací la prova que, com al pitjor perill de tots, hi deu veure el contagi sud-català; per a tot militant del FN, la idea d’una gran cadena humana des de Cervera fins a Salses demanant la reunificació de Catalunya deu ser el més esgarrifós dels malsons que es puguin tenir; per tant, cal actuar ara que el moviment catalanista al Nord és encara minoritari i que al Sud la situació encara no està prou clara.
A la carta a la prefecta hi podem trobar l’al·lusió a molts dels elegits de la “Catalogne française” (sic) —que no havíem quedat que se n’havia de dir Pyrenées Orientales o, en el pitjor dels casos, Roussillon, perquè vaja si hi ha una Catalogne française això igual significa que de Catalogne n’hi ha una altra que no ho és pas de française— que no volen tenir res a veure “avec ce genre de provocations”, ni tampoc “être assimilés à ces groupes extrémistes”. Bé, si el FN no vol participar en les manifestacions catalanistes no passa res, ningú no pretén pas obligar-l’hi, és més, la total oposició que hi mostra encara resulta un bon argument de propaganda a favor del catalanisme; de fet, ja ens ho figurem que el Front National no deu ser gaire partidari de la reunificació de Catalunya, ni tampoc que la gent pugui decidir quin ha de ser el seu estat, ja que el seu projecte és assolir el poder mitjançant una demagògia populista reaccionària per així establir un règim autoritari com el de Vladimir Putin a Rússia. Igual potser arribarà un moment en què, a la Catalunya Nord, els partidaris de la democràcia i dels drets humans, és a dir, de tot allò que pugui significar el lema “llibertat, igualtat i fraternitat” es trobin havent de triar entre la França del FN i la unificació amb una Catalunya lliure i democràtica.
Xavier Deulonder i Camins ( DL 17 de novembre del 2014)
Aquí podeu reaccionar, donar opinió o informació complementària vostra.
