19.10.2014 - 06:00
Avui fa exactament vint-i-cinc anys de l’incident nuclear més important al nostre país. El 19 d’octubre de 1989, el que en un principi es va qualificar de fallada tècnica es va convertir a la central de Vandellòs I (Baix Camp) en un incendi al generador elèctric de la zona de turbines que, al seu torn, va causar una inundació d’aigua de mar a la cava del reactor nuclear que va amenaçar el sistema de refrigeració del nucli, el cor de la central.
No hi va haver treballadors ferits, no es va malmetre el nucli del reactor ni hi va haver fuites de productes radiactius, però la cadena de problemes es va classificar de nivell tres de set (‘incident seriós’) de l’escala internacional INES. Un mes després el govern espanyol va resoldre de suspendre el permís d’explotació de la central i començar-ne el desmantellament, que no s’acabarà fins el 2028.
L’incident, que podia haver acabat en una catàstrofe si no hagués estat per una bona dosi de fortuna i la tasca dels bombers, va començar el 19 d’octubre de 1989 a les 21.40, amb la central funcionant al 100% de potència. Un incendi en un alternador es va acabar propagant fins el reactor i el foc va deixar inactives algunes de les turbines que refrigeraven el nucli de la central. Si el reactor s’hagués fos, el risc d’una fuita radiactiva hauria estat molt gran.
Durant els tres dies que es va trigar a apagar l’incendi dins la central hi va haver molta confusió, perquè d’entrada no se sabia quines mesures calia adoptar. Tampoc no es va avisar la població ni es van activar els plans d’emergència.
Tota aquesta cadena d’errades i problemes es podria haver evitat o minimitzat si s’haguessin implantat abans a la central algunes modificacions bàsiques en seguretat ordenades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) just després de l’accident de la central ucraïnesa de Txernòbil, el 1986. Aquell mateix any, de fet, l’organisme regulador ja havia exigit la instal·lació d’un sistema de protecció contra incendis, l’aïllament de les turbines dels sistemes elèctrics i la instal·lació d’un sistema de refrigeració d’emergència, però Hifrensa, la propietària hispano-francesa de la central, no en va fer cas i les autoritats tampoc no la van sancionar.
Després del greu incident, el CSN va exigir tot un seguit de millores importants que Hifrensa va descartar per l’alt cost. El 1990 va rebre l’ordre de tancar definitivament Vandellòs I després de disset anys de funcionament i de desmantellar-la, un procés encarregat a l’empresa Enresa i que encara és obert un quart de segle després. I és que el desmantellament es va dividir en tres fases. La descàrrega del reactor i l’evacuació del combustible, entre 1990 i 1997, ja s’ha dut a terme, com també la demolició dels edificis i els sistemes de la central, completada el 2003. L’última fase, encara oberta, és l’enderrocament del reactor, però cal esperar que els nivells de radiació baixin encara més per a permetre als operaris d’acabar les tasques sense irradiar-se excessivament. No es preveu que es pugui com a mínim fins el 2028. El reactor de Vandellòs I, ara tancat en un cofre de ciment armat, conté entre més elements unes 1.500 tones de grafit radiactiu la destinació de les quals encara no s’ha decidit.
Mentrestant, a pocs metres, continua funcionant a ple rendiment la central germana de Vandellòs II, construïda el 1981 i que va començar a produir electricitat el 8 de març de 1988. Té permís per funcionat fins el 2020, però el termini es podria ampliar.
