06.10.2014 - 06:00
Què podem fer per tractar la migranya? Com hi influeix l’estrès? Els migranyosos poden menjar xocolata? Quins medicaments van millor? L’abús d’analgèsics pot acabar causant mal de cap? Com podem evitar que la migranya esdevingui crònica? És hereditària? Serveix de res anar a cal metge? Què és la cefalea tensional? Totes les preguntes que acostumen a fer els malalts de migranya tenen ara una resposta esplaiada en el llibre ‘Migranya. Tot el que has de saber si en pateixes‘ (Angle Editorial), elaborat pels metges del Grup de Cefalees de la Societat Catalana de Neurologia. N’és un dels autors el doctor Robert Belvís, amb qui en aquesta entrevista parlem d’una malaltia que afecta el 20% de les dones en edat fèrtil i el 10% dels homes.
—Com és que hi ha tanta gent que té migranya?
—Hi ha una predisposició genètica a tenir-ne, i el nombre d’atacs al llarg de la vida depèn de com t’exposes als factors precipitants. Cada malalt té els seus, però els més freqüents són l’estrès, l’insomni i els trastorns de la menstruació. La migranya afecta el 15% de la població mundial, habitualment tres dones per cada home. És la vuitena causa d’incapacitat de totes les malalties, des del punt de vista poblacional.
—Deu ser, potser amb el mal d’esquena, el que més hem de suportar.
—Justament, la primera causa d’incapacitat és la lumbàlgia.
—Ens ho mirem prou?
—No. Anem malament, tant amb les migranyes com amb les cefalees en general. Probablement per culpa de com s’ha tractat la migranya històricament. Venim d’un món més masclista encara de com és ara, i la migranya sempre s’ha considerat una cosa de les dones. No hi ha lesions, de manera que és una malaltia que molts consideren de segona divisió perquè no amenaça la vida. Tanmateix, és la malaltia que més visita el neuròleg, i les cefalees són la primera causa de consulta al metge de família i a urgències. Però que siguin tan freqüents fa que molta gent no se les prengui com una malaltia. Segons les últimes dades de l’OMS, el 50% dels malalts de cefalees s’automedica, sovint amb medicacions poc eficaces, obsoletes o fins i tot perilloses.
—Com ho sabem, si el mal de cap que tenim és una migranya?
—La migranya és una cefalea primària, acompanyada de nàusees, vòmits, molèsties amb la llum, el soroll i les olors. Acostuma a afectar només una part del cap (la dreta o l’esquerra), augmenta amb el sotrac i l’esforç físic i és moderada o greu, no és mai lleu.
—Sóc a la feina i m’agafa mal de cap. Què m’he de prendre?
—Per un mal de cap lleu o moderat t’has de prendre un analgèsic, com el paracetamol, i consultar el metge de família. Si és un mal de cap greu o agut, vés a urgències. Oi que si et surt sang vas a veure el metge? Doncs un mal de cap també s’ha de consultar. Si és una cefalea lleu i suportable, no em sembla malament de prendre, d’entrada, un paracetamol, és a dir, un analgèsic simple, però no pas un antiinflamatori. I consultar el metge de família, és clar, que és qui està capacitat per a diagnosticar la cefalea, trobar els signes d’alarma i, si cal, enviar el malalt a un hospital o a un neuròleg.
—És millor un paracetamol que un ibuprofèn?
—Sí. Els analgèsics que tenim són la dipirona i el paracetamol (els antics Gelocatil i Nolotil, que eren les marques més conegudes). Són analgèsics simples que pot prendre gairebé tothom. En canvi, si dónes un antiinflamatori a un malalt amb una úlcera d’estómac li pots causar una hemorràgia digestiva. L’antiinflamatori hauria de ser sempre amb recepta o prescripció mèdica. El Voltarèn, l’Ibuprofèn i l’Enantyum són eficaços per al mal de cap, però poden emmascarar signes d’alarma que només sap el metge.
—Quins signes d’alarma?
—La intensitat del dolor no és cap signe d’alarma, perquè hi ha qui el suporta més i qui menys, però si és la primera vegada que tens una cefalea molt greu, has de consultar-ho. Hi ha més signes d’alarma: que la cefalea només aparegui a la nit i et desperti cada matinada; la cefalea acompanyada de vòmits, excepte en la gent migranyosa; la cefalea amb febre, perquè hi ha perill de meningitis; la cefalea que va augmentant amb els dies; la cefalea i qualsevol disfunció neurològica (com ara convulsió, pèrdua de consciència, que et falli una mà o se t’adormi un peu). En aquests casos cal anar a urgències.
—Tornem als antiinflamatoris un moment. A banda de perjudicar l’estómac, tenen més efectes secundaris?
—Si en prens un de manera esporàdica no passa res. Però si t’habitues a prendre antiinflamatoris, et faran pujar la pressió arterial, et causaran insuficiència renal i, cosa més greu, hi ha el risc de causar una cefalea per abús, si se’n prenen durant més de deu dies. Aquest és el primer motiu de consulta als Estats Units, on no hi ha el rigor de prescripció que hi ha a Europa. Després de deu dies prenent-ne, el cos n’acaba demanant més en forma de mal de cap. Això ho avisen tots els prospectes. El paracetamol és el medicament més innocu, però també pot acabar causant aquest efecte si se n’abusa gaire.
—I si vaig a cal metge pel mal de cap, què em dirà?
—Primer diagnosticarà la cefalea i mirarà si hi ha signes d’alarma d’una malaltia potencialment perillosa al darrere. Si hi ha una lesió o malaltia, s’ha de detectar i tractar-la. Si és una cefalea primària i episòdica, es tractarà en concret. La primera és la migranya, i es tracta amb un antiinflamatori immediat quan comença l’atac, si és moderat. Són medicacions intransferibles, que fa el metge o el neuròleg. El problema és quan la cefalea es fa crònica, perquè aleshores és altament discapacitant. La persona falta dies a la feina, i quan hi va té un rendiment molt baix. Què s’ha de fer? Primer, tractar el factor que cronifica el mal de cap i després aplicar un tractament preventiu.
—Quan la cefalea encara no és crònica, deu ser important d’esbrinar per què en tenim.
—L’estrès és el factor precipitant número u, de llarg. Dins d’aquest, el laboral és el primer i, en el cas dels infants, l’escolar. Per darrere també apareixen sempre els mateixos factors: els trastorns de la menstruació, els de la son –ja sigui insomni o dormir massa– i el dejuni. En aquest últim cas, és més important a quina hora dines que no pas què menges, perquè la hipoglucèmia causa mal de cap. Una persona migranyosa ha d’esmorzar, dinar i sopar sempre a la mateixa hora. I, contràriament a allò que molts es pensen, la pressió atmosfèrica no té cap relació amb la migranya.
—El cafè i la xocolata fan mal de cap?
—Hi ha dos principis químics alimentaris que poden fer que una persona migranyosa tingui més migranya: el glutamat i les amines. El glutamat només en causa en dosis altes, i aquí no en trobem. A Europa, allò que causa la migranya són les amines, que es troben en tota la dieta mediterrània: cítrics, alcohol, excitants, fruita seca… Sempre es parla del formatge curat, la xocolata i el cafè. Sí, però n’hi ha més. Els aliments més perillosos són els excitants i l’alcohol. Tot allò que acaba en -ina: la serotonina de l’alcohol, la cafeïna del cafè, la fentolamina de la xocolata, la teïna del te, la tiramina dels aliments curats, com el formatge o l’embotit. S’han de prohibir? No, però cal evitar l’anarquia alimentària. Si no estàs acostumat a menjar formatges curats, no te’n mengis 300 grams un dia perquè tindràs un atac de migranya. Si acostumes a prendre dues tasses de cafè al dia, fes-ho. Però el dia que te’n prenguis quatre, hi haurà risc de tenir migranya, de la mateixa manera que hi ha risc el dia que no en prenguis cap. La migranya alimentària la tenim molt clara: apareix abans de dues hores d’haver pres aquell aliment.
—I què en fem, de l’estrès?
—S’ha d’identificar el factor que el causa, i aquí és on tenim el problema. Nosaltres som persones amb una bata blanca a qui el malalt veu deu minuts en una consulta. Si l’estrès és laboral, ens ho expliquen de seguida, però si és quelcom més personal, no ho fan. De vegades són qüestions que han generat un quadre posttraumàtic. Rememorar coses greus que t’han passat a la vida pot fer que una migranya empitjori. I aquestes migranyes no les soluciona un neuròleg, sinó un psiquiatre. Per tant, primer cal identificar el factor desencadenant i, després, el psicòleg o psiquiatre mirarà d’ensenyar-te que el problema no t’afecti tant. Parlem de migranya, però això mateix t’ho diria un dermatòleg sobre la psoriasi, o un digestòleg amb la colitis ulcerosa. L’estrès és el principal factor descompensador de qualsevol malaltia orgànica al segle XX i XXI. S’ha de mirar de trobar què t’estressa, i si no es pot modular, anar a veure l’especialista i buscar teràpies que relaxin.
—Per què les dones tenen més mal de cap que no pas els homes?
—Els homes sintetitzen estrògens d’una manera lineal i en dosis més baixes que les dones, que els tenen en dosis més altes i no en fan la síntesi lineal, perquè tenen una davallada sobtada cada vint-i-vuit dies. Aquesta caiguda d’estrògens és responsable de moltes migranyes. Moltes dones expliquen que tenen migranya el dia de la menstruació i el dia de l’ovulació. Per això quan es queden embarassades, normalment els desapareix, i també durant la lactància. Això passa perquè durant l’embaràs no hi ha privació d’estrògens i, a més, se sintetitza una hormona, la progesterona, que és protectora per a la migranya.
—El mal de cap més comú és la cefalea tensional: en té el 78% de la població. Com el podem tractar?
—S’anomena així perquè la causa la tensió, una contractura muscular. I no parlem de les cervicals. Entre la pell i el crani hi ha una capa muscular contínua. Aquests músculs també es contracturen i atrapen terminacions nervioses subcutànies de la pell del crani. Aquesta mena de cefalees són sempre iguals: pressionen tot el cap, com si l’oprimís un casc, hi ha sensació d’inestabilitat, habitualment és al vespre en dies que hi ha hagut molta activitat i estrès. Són cefalees que, de vegades, quan hem sortit de la feina i ens ha tocat una mica l’aire, passen. Però si en tenim molt sovint es poden convertir en cròniques i poden ser discapacitants. Et pots prendre un analgèsic suau, com el paracetamol o la dipirona, i només en casos que siguin realment discapacitants un antiinflamatori, però esporàdicament. La gent no ha d’abusar dels antiinflamatoris perquè, com hem dit, poden cronificar una cefalea.
—Aquí ens tornem a topar amb l’estrès.
—S’ha comprovat perfectament que és el primer causant de la cefalea tensional. Per això jo recomano d’intentar modular l’efecte estressant, fer alguna activitat relaxant i exercici físic. Si la cefalea tensional comença a cronificar-se i apareix més de quinze dies el mes, cal anar a veure el neuròleg; i si hi ha un problema emocional, visitar el psicòleg o el psiquiatre. Sobretot, el tractament analgèsic amb antiinflamatoris ha de ser molt esporàdic. Es pot prendre paracetamol o dipirona, però compte amb els ibuprofens, naproxens, voltarens i aspirines a llarg termini.
