15.09.2014 - 06:00
La iniciativa per a la reforma horària – Ara és l’Hora, que compta amb el suport de la Generalitat, ha organitzat des d’avui i fins divendres ‘La Setmana dels Horaris‘. Es tracta d’una sèrie d’actes que volen fomentar la relexió sobre establir ‘horaris més racionals i fins i tot més sans’ a la societat catalana. A VilaWeb hem demanat als impulsors de la iniciativa que ens expliquin quins són els grans temes entorn els quals girarà el debat. Quins hàbits horaris hauríem de canviar? Per què són perjudicials? Com afecten la nostra vida? Fabian Mohedano, un dels impulsors, va explicar les deu conseqüencies socials dels horaris més estesos a la nostra societat. Us les reproduïm a continuació:
1. Manca de son i menys rendibilitat: ‘L’allargament de la jornada comporta menys hores de son i augment del nivell d’estrès, la qual cosa redunda en una pitjor salut de la població i en un menor rendiment escolar i laboral. Les llargues jornades disminueixen la rendibilitat de les persones en el treball i augmenten els seus riscos físics i psicosocials. Redunden, per tant, en menor productivitat i descens de la competitivitat empresarial’.
2. Menys vida social: ‘La manca de serveis de suport a les famílies i a la cura disminueix clarament les possibilitats de lleure i de participació comunitària en les persones que tenen famílies amb infants o persones amb dependència, i fins i tot en la incorporació al mercat laboral remunerat per part de moltes dones’.
3. Més desigualtat entre homes i dones: ‘Els extensos horaris, units al diferent ús del temps per part d’homes i dones que implica per elles dobles jornades, a més dels insuficients serveis de suport a la cura impacten negativament en la natalitat, situant-se a Catalunya en una de les més baixes d’Europa (1’32 fill(e)s)’.
4. L’augment de la bretxa digital: ‘Les TIC són un nou element que requereix temps (ha augmentat a 35 minuts la dedicació personal diària de mitjana) però que també pot estalviar temps si s’utilitza correctament des de les administracions i el món laboral. Cal estar alerta davant la bretxa digital existent entre dones i homes que pot comportar noves formes de discriminació femenina’.
5. Menys sostenibilitat: No només la potencialitat de les TIC i la conciliació de la vida personal i laboral es constitueixen com a factors clau en els nous models d’organització horària del treball a distància sinó que també els factors més estructurals vinculats a infraestructures energètiques, sostenibilitat ambiental i pol·lució seran determinants per evitar costos de mobilitat de les persones en un futur.
6. Dificultats per accedir a la cultura: ‘El consum cultural, molt lligat al temps de lleure, és un dels més afectats pel ritme de vida quotidià i per tant cal identificar la demanda potencial de cultura, així com els col·lectius que queden exclosos de les pràctiques culturals i abordar-lo tenint en compte la variable temps’.
7. Menys participació democràtica: ‘La participació democràtica requereix temps i pot haver un dèficit en la seva qualitat quan les persones no disposen d’ell, com és el cas de gran part de la població treballadora i de la majoria de dones, que compatibilitzen dobles jornades, a la llar i a la feina’.
8. L’empresa en sortiria beneficiada: ‘Els beneficis empresarials contrastats en funció de l’aplicació de mesures de bona gestió horària són la millora del clima laboral, la reducció de l’absentisme, millora de la gestió interna, millora de la creativitat i la innovació, millor posicionament de la marca corporativa, disminució de la rotació de talent ja que augmenta la fidelització i, en definitiva, millora de la productivitat empresarial’.
9. El mal exemple de les administracions públiques: ‘Es detecta la necessitat d’una intervenció global (no és suficient amb actuacions parcials o segmentades ja que el desajust d’una peça influeix en tota la resta), així com pactes per al canvi d’horaris. En general es demana la implicació activa de les diferents administracions per impulsar i facilitar els canvis horaris, sent, a més, model exemplificador del mateix’.
10. Menys qualitat de vida: ‘La mobilitat i el disseny urbà esdevenen factors fonamentals per un bon ús del temps ciutadà, especialment en les zones més allunyades de la centralitat urbana ja que impedeixen una adequada integració i disminueixen la qualitat de vida quan no s’adapten a les diferents necessitats de la població’.
Informació relacionada:
‘Ara és l’hora’: canviar els horaris per viure millor
El govern català es compromet amb la racionalització horària
