28.08.2014 - 20:09
Han passat molts anys respecte a l’època de les primeres relacions en la que els catalans retroben la comunitat catalana de l’Alguer. Carles Sechi ens comenta que va ser un moment d’eufòria i de sentimentalisme excessiu, tot afirmant que són les noves generacions que els anys setanta i vuitanta aguanten la iniciativa i posen en marxa un projecte que en primer lloc posa en evidència l’aspecte identitari: l’Alguer comunitat de llengua i cultura catalana.
És un moment del retorn del nacionalisme sard…
Aquells anys vivim a Sardenya el seu retorn. És el moment on en Mario Melis, líder històric d’aquest moviment, és elegit president del govern autonòmic de Sardenya. És un gran moment que obre un ventall de relacions internacionals amb Europa principalment.
Quin és el paper que juga l’Alguer en aquesta situació?
L’Alguer també vol relacionar-se amb les institucions catalanes. A dos nivells. Per una banda el nivell lingüístic, cultural, acadèmic i per altra a nivell institucional. L’Alguer entra en relació amb molts municipis de Catalunya. La cosa camina bé i va creixent.
Els anys noranta, però, hi ha una situació diguem-ne que difícil…
Hi ha una tendència i un intent a que les relacions de l’Alguer amb Catalunya passin per les relacions personals i d’alguna manera quedar-se en el nivell més romàntic i anecdòtic. Cal tenir en compte que l’Alguer té els seus problemes, una ciutat amb forta immigració i on hi ha un problema d’integració (els nouvinguts no aprenen el català perquè l’ensenyament és totalment en italià),… L’experiència de la meva alcaldia no va trobar a les institucions catalanes aquella resposta, aquella oportunitat que aquestes institucions podrien jugar amb un alcalde catalanista com mai havien tingut, perquè s’ha pogut veure d’una manera distorsionada. En aquest sentit he de dir que l’Alguer no serà mai part integrant d’un projecte polític català.
