28.08.2014 - 06:00
Pere Pubill i Calaf, conegut amb el nom artístic de Peret i considerat el rei de la rumba catalana, es va morir ahir al migdia, a setanta-nou anys, a causa d’un càncer, segons que va confirmar el portaveu de la família. Peret, nascut a Mataró el 24 de març de 1935, va anunciar a final de juliol que deixava temporalment els escenaris per tractar-se un càncer. El cantant enllestia el seu primer disc en català i treballava en un altre en castellà. Peret va debutar als escenaris als anys quaranta i durant la seva carrera va publicar vint-i-set discs.
Capella ardent des d’avui fins dijous
El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona n’acull, a petició de la família, la capella ardent. El fèretre hi ha arribat cap a les deu del matí, on ha estat rebut al pati de l’edifici per la família i per membres de la corporació municipal. A partir de les onze la capella ardent s’ha obert a tothom qui vulgui donar l’últim adéu a l’artista. El primer a fer-ho ha estat el president Artur Mas. L’entrada es fa per la porta principal de la plaça Sant Jaume. El fèretre quedarà instal·lat al saló noble de l’Ajuntament fins dijous a dos quarts de deu del vespre.
Trajectòria i compromís
Peret va debutar als escenaris en els anys quaranta i des d’aleshores ha publicat una trentena de discs, la majoria en castellà, si bé també havia cantat en romaní per manifestar el seu compromís amb el poble gitano, i en català, com va fer l’any passat al Concert per la Llibertat del Camp Nou, amb les cançons ‘L’emigrant’ i ‘Catalunya té molt poder’:
La seva carrera musical es va interrompre el 1985, quan va anunciar la retirada per a dedicar-se a ser pastor evangelista. Tornà a la música els anys noranta com a compositor i productor d’artistes de rumba.
El novembre del 2012 Peret fou el protagonista del programa ‘El convidat’ d’Albert Om. Ací en podeu veure el capítol:
Foment de la Rumba Catalana lamenta la mort de Peret
L’entitat Foment de la Rumba Catalana (Forcat) ha emès un comunicat a través del qual lamenta la mort de Peret, el ‘rei de la rumba’. Peret era president d’honor d’aquesta entitat. L’associació el considera ‘el principal referent de la rumba catalana, responsable de la seva popularitat i projecció, a més d’autor o intèrpret dels seus èxits més coneguts’.
Forcat recorda que Peret va començar la seva carrera amb dotze anys i que va treballar a l’estudi ‘fins al darrer moment’. Finalment, esperen que el llegat de l’artista ‘continuï inspirant les noves generacions de músics i rebi la consideració que es mereix com a patrimoni cultural del país’.
Mascarell destaca el ‘formidable paper cultural’ de Peret
La mort de Peret, cantant i pare de la rumba catalana, ha colpit el món cultural català. I de la mateixa manera ho ha viscut el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha reconegut que la notícia l’ha sobtat tot i saber que estava malalt. Mascarell ha volgut donar el condol a la família i ha remarcat ‘el formidable paper cultural que va fer’. Pel conseller, cal reconèixer especialment la ‘vinculació’ que l’artista va establir entre la rumba catalana que va inventar i ‘el nostre país’. Mascarell ha avançat que parlarà amb la família i els amics del cantant per trobar ‘una manera d’expressar l’estima i el reconeixement a la feina feta’ per Peret.
El batlle de Mataró: ‘Va treballar per la confraternitat entre paios i gitanos a la ciutat’
Joan Mora, batlle de Mataró, la ciutat on va néixer, ha qualificat Peret de ‘murri’ que va treballar per ‘la confraternitat entre paios i gitanos a la ciutat’. ‘Ell sempre deia que tenia tres idiomes: el caló, el català i el castellà’, ha explicat. Mora ha lamentat la mort de l’artista i ha assegurat que ‘ha marxat un dels nostres’. En aquest sentit, ha destacat que ha estat ‘un català i un mataroní universal’, i ha avançat que ‘s’haurà de parlar amb calma per fer-li un gran homenatge; fer-li ara seria precipitat’.
Trias recorda que Peret ‘va saber transmetre el caràcter vital, obert, acollidor i dinàmic que caracteritza Barcelona’
El batlle de Barcelona, Xavier Trias, també ha expressat el condol per la mort del cantant i ha volgut fer un reconeixement a la figura de Peret i a la singular vinculació que tenia amb la ciutat. Trias destacat l’actuació de Peret a la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics del 1992, perquè en un moment ‘tan decisiu’ per a la projecció internacional de la ciutat, ‘va saber transmetre el caràcter vital, obert, acollidor i dinàmic’ que a parer seu caracteritza la capital catalana.
Opinions Contundents:
Rafalito: ‘És un orgull que un gitano català hagi anat per tot el món fent la nostra música’
