Tonetxo Pardiñas: ‘L’administració vol entitats dòcils’

És la segona vegada que l’entrevistem a Tornaveu. La primera ho feu la nostra companya Pepa Úbeda en la qual ens presentà la persona del president de la Societat Coral El Micalet. Ara però, parlem més en concret del moviment associatiu al País Valencià, tot aprofitant la seva participació a la taula rodona de les jornades El País que Volem, dins el marc de l’UCE.

L’associacionisme cultural al País Valencià.
La situació de les associacions al País Valencià és quasi d’emergència. Estem patint una manca de recursos molt important, però tot i així estem treballant.
Al País Valencia hi ha un teixit associatiu immens, però totalment descoordinat, aïllat, trencat. Cadascú funciona gairebé sense contactes.
S’ha de dir, però, que hi ha algunes comarques que sí estan estructurades comarcalment, és a dir, entitats de diverses poblacions d’una mateixa comarca que es relacionen, es traspassen informació, fan activitats conjuntes, es mobilitzen conjuntament davant de problemes… però tanmateix això passa en unes poques comarques.

Suposem que València és un cas a part.
A València ciutat hi ha en casos concrets, una persecució frontal i oberta en contra de determinades associacions incòmodes pel poder local. Ca Revolta, Acció Cultural del País Valencià són dos exemples paradigmàtics del que dic. Afortunadament tenen molta força i molt de suport popular. L’administració vol entitats dòcils, i ataca molt fort al discrepant.

La llengua també s’inclouria en aquesta línia de problemes…
L’Escola Valenciana també ha patit rebaixes en tots els ajuts per l’organització de les seves trobades d’escoles, activitat que penso que es tracta del major acte de mobilització popular no sols del País Valencià sinó de tots els Països Catalans. Penseu que la suma de les diferents trobades comarcals de l’Escola Valenciana passa dels dos-cents cinquanta mil participants.

Quina relació teniu amb l’associacionisme festiu de les falles?
Sempre hi ha el tòpic que diu que històricament l’esquerra ha abandonat les falles. Cal tenir en compte que el Franquisme ja es va apoderar de les falles. A partir d’aquí el manteniment d’entitats de caràcter nacionalista i d’esquerres dins de les falles hauria estat impossible.

Quines diferències creieu que hi ha entre els models associatius que es dóna al Principat i el que es dóna a País Valencia?
A Catalunya el moviment associatiu està molt més estructurat, amb un suport per part de l’administració molt important i suposo que l’administració té un intervencionisme molt menor atesa la pròpia força del moviment associatiu.
En aquests moments estem intentant refermar i millorar vincles entre les associacions valencianes. Com a Societat Coral El Micalet hem recuperat la relació que teníem històricament amb els Cors de Clavé, per exemple. Penseu que la nostra societat la tenim datada des de 1893 però anteriorment ja existí un altre orfeó que ja hauria d’haver estat integrat dins dels Cors de Clavé per tota una sèrie de documents i anotacions que tenim als nostres arxius. Ho estem treballant. També ens hem agermanat amb l’Orfeó Martinenc de Barcelona.

En aquests darrers anys com a Societat Coral El Micalet heu tingut presència a l’UCE.
La coral i l’orquestra ha actuat diverses vegades i hem aprofitat per fer actuacions a peu de carrer a diferents poblacions catalanes. Girona, Besalú, l’Alguer… en són alguns dels exemples. Aquesta és la nostra mentalitat des de sempre.

Tanmateix s’observa alguns canvis en positiu…
Darrerament pel que fa a les falles s’ha notat un canvi. Algunes han passat molt de la Junta Central Fallera, dominada per l’administració (penseu que el regidor de Festes és el president de la Junta Central Fallera, que és qui et dóna els recursos econòmics perquè puguis fer-les). Tanmateix hi ha falles  que no entren dins d’aquest joc que saben que les seves propostes de falla no entren dins dels cànons oficials i que estan innovant. Això si que s’està notant. Així doncs, el que cal és “pegar-li” la volta a la Junta Central Fallera. Amb referència a l’estructura associativa de país, diverses entitats estem treballant des de fa mesos per intentar estructurar el món associatiu, és a dir, donar una estructura tant territorial com sectorial. El proper mes de setembre realitzarem una tercera trobada orientada a concretar el procés.

Llegiu el text sencer ací.