18.07.2014 - 12:08
Des de Sant Bartomeu i tirant cap al nord, uns seguit de cingleres més o menys continues s’aixequen fins a Alpens, passant per Sobremunt i els Munts. Aquestes parets, on hi ha els punts més alts del Lluçanès, són el límit amb la plana. Des d’allà cap a l’oest, s’estén l’altiplà. Alt i pla? Relativament. En contrast amb la plana, és una zona del territori més elevada, sí, però amb un relleu força variant i amb tendència a inclinar-se cap a ponent.
És precisament per aquesta inclinació – ja que l’altiplà no és pla – que la majoria de recs, rierols i rieres acabaran sumant cabal al Llobregat. Tant la riera Gavarresa com la riera del Lluçanès neixen a Alpens i travessen el Lluçanès de nord a sud, fins a trobar-se sota d’Olost i continuar fins al Llobregat. La riera de Merlès també neix cap al nord i va a parar al Llobregat a l’altura de Navàs. Però totes les aigües que cauen sobre el Lluçanès van al Llobregat? No. Després de sortir del Munts i passar per Sant Boi, la riera del Sorreig s’entossudeix a canviar de direcció i marxar cap a llevant, fins al riu Ter, escoltant-se per un espai entre les cingleres de Sant Perpètua i les de Sant Martí Xic.
A més de totes aquestes rieres, el Lluçanès també compta amb un bon grapat de fonts. Tanmateix, ara no en podem beure l’aigua que tant havíem begut anys enrere a causa de la contaminació del subsòl per purins. Cada any el Grup de Defensa del Ter analitza l’aigua de diverses fonts. L’any passat, 11 de 28 fonts en territori lluçanenc contenien més de 50 mg/L de nitrats, que les fa no aptes per el consum. Així doncs, si en un futur volem gaudir d’una bona salut – de les aigües i també nostra – alguna cosa s’haurà de fer per acabar amb abocaments desmesurats de purins i salvar els nostres preuats aqüífers
