14.05.2014 - 06:00
Dels 200.000 aspirants a ser el primer ésser humà de trepitjar Mart, el projecte Mars One ja n’ha seleccionats 705, que ara hauran de sotmetre’s a una entrevista personal i a unes quantes proves, semblants a les que passen els astronautes professionals. L’objectiu és d’enviar una persona a Mart el 2023 i, més endavant, un segon equip d’astronautes que hi construeixi una colònia humana, les vicissituds de la qual s’emetrien en directe per televisió, com una mena de ‘Gran Germà’ marcià. Però el projecte no té gens de solidesa tecnològica ni financera, tal com expliquen alguns experts.
Les vies de finançament que té, ara per ara, són la perspectiva dels ingressos per l’emissió televisiva de l’aventura, i, més a curt termini, la venda de marxandatge i els diners que han hagut de pagar els 200.000 aspirants. Però amb això sembla que no n’hi hauria prou.
Enric Marco, astrònom i professor de la Universitat de València, explica a VilaWeb que, per més que els aconseguissin, ‘senzillament no hi ha encara la tecnologia per anar a Mart’. Marco ja explicava fa un temps en el seu bloc de +VilaWeb, Pols d’estels, els punts febles del projecte: ‘Cal sobretot tecnologia i coneixement científic. Les principals agències espacials de la Terra, la nord-americana NASA, l’europea ESA, la japonesa JAXA o la russa ROCOSMOS no estan per a aquestes històries, perquè se centren en l’Estació Espacial Internacional (ISS) i l’exploració robòtica de Mart.’
Per tant, Mars One ha de recórrer a la iniciativa privada, i ara mateix només hi ha una companyia que sigui capaç d’enlairar coets: Space X. Mars One s’hi ha posat en contacte, però ara per ara no hi ha ni contracte ni compromís ferm per part d’aquesta companyia per a subministrar tecnologia al projecte. I, si fos així, tampoc no disposa de coets tripulats capaços d’arribar a Mart; ni ara ni a cinc anys vista, tal com explica el divulgador científic Javier Peláez en el seu bloc ‘La aldea irreductible‘.
Però això no és pas tot. Marco recorda un factor que ara mateix és el condicionant més gran: la radiació. ‘Les dades de radiació obtingudes per RAD, l’únic instrument del laboratori MSL Curiosity que va funcionar durant el viatge a Mart, indiquen índexs molt superiors al que podria suportar un ésser humà, equivalents a fer-se un escàner de cos sencer cada 5 dies. Tot això ho explica molt bé Joan Ayats en el seu bloc Camí de Mart. És a dir, que si s’aconsegueix enviar uns astronautes cap a Mart, arribaran morts o moribunds. No crec que el “reality show” done gaires beneficis en aquestes condicions’, explica l’astrònom.
