04.05.2014 - 12:35
El dia on la Usap formalitza el seu descens a la PRO D2, la segona divisió de l’élit del rugbi hexagonal, i per primera vegada a la seua història, els sentiments són barrejats. Per un cantó, una gran decepció i per altra banda el fatalisme i el principi de realitat. A nivell esportiu, la Usap no ha caigut perdent l’ultim partit contra Clermont, sinó que el descens fou sentenciat tot al llarg de la temporada. Els errors dels àrbitres, la mala sort o les ferides dels jugadors són arguments de mal pagadors.
La Usap ens ha fet somiar, però ja no en té mes els mitjans. La Usap no ha sabut (o pogut) agafar el tram del professionalisme. No es pot comparar el rugbi de fa cent anys i l’actual. El professionalisme, la mundialització n’han canviat els paràmetres. D’ara endavant només podran competir al més alt nivell els clubs que podran comptar amb un entorn socioeconòmic potent, a l’estat francès: Tolosa, Paris, Toló, Lió, Bordeus, Clermont… mentre els altres clubs faran la viu-viu i l’acordió entre el Top 14 i la Pro D2. És veritat que la USAP, com el Barça, era titllat de la formula ‘més que un club’, aixo vé de la seva connexió amb un territori amb valors singulars (cultura, identitat) com cap altra equip francès. I aquest fet, per compensació, li podria permetre d’aguantar entre els millors
Els directius actuals han preferit copiar els grans clubs sense tenir-ne els mitjans, per mor d’acostar s’hi, enlloc de recolzar-se amb els valors propis de la Usap. Aixi s’ha descuidat i menyspreat aquesta relació intima amb la identitat catalana, la qual cosa ha agreujat el dèficit esportiu i financer. Sense la seua plusvàlua, sense l’ADN que havia fet la seua força, la USAP no podia competir amb els grans. Falta de professionalisme, falta d’estratègia de club a tots els nivells, falta de visió sobre el seu territori (Catalunya Nord i Sud), confiscació entre poques mans d’un bé col.lectiu… constitueixen unes explicacions del desastre actual. I no queda gens clar que la lliçó permetrà canvis l’any vinent.
Si els seguidors no fan sentir la seua veu, si alguns directius no són rellevats, si la USAP no empren un nou camí casant el professionalisme amb els seus valors històrics , durant anys la nostra USAP que ‘era més que un club’ , no serà més que un club !
Pere Manzanares (3 de maig del 2014)
