23.04.2014 - 20:54
A les 10.00, la Plaça de Catalunya ja bullia. Les parades a punt i molta gent tafanejant llibres i comprant roses. Davant l’entrada de la FNAC de la Plaça Catalunya amb Bergara, un piquet d’una vintena de persones amb banderes de la CGT feien cridòria amb xiulets i articulaven consignes com ara: ‘Violència és, no arribar a final de mes’. I també cridaven: ‘Això no és cultura.’ Poques desenes de metres més enllà, davant de l’hotel Regina, s’anaven concentrant autor i editors per fer l’esmorzar i la tradicional foto de Sant Jordi. HI havia qui feia veure que no passava res. D’altres ho tenien a la punta de la llengua.’
Endinsats al barri del Raval, a la llibreria Laie del CCCB, l’escriptor més matiner, Yannick Garcia, autor de ‘La nostra vida vertical’ (Premi Documenta, L’Altra Editorial) signava els primers exemplars. Alt, elegant, lluminós, ben vestit i amb sabates (ai!), ens explicava: ‘Em fa mollta il·lusió ampliar el nombre de lectors i tenir oportunitat de coneixer-ne alguns avui. És una posada de llarg, tot i que sóc ben conscient que el lectors es fa cada dia. Però una cosa no treu l’altra, fa il·lusió compartir el Sant Jordi.’
Cap a les 11.00, els escriptors, editors i agents literaris concentrats a l’hotel Regina començaven a desfilar. Entre les cares conegudes, les més agoserades eren les proposades per l’editora Isabel Martí: l’actor Quimet Pla, amb una disfressa d’un rosa empalagós, amb una jove de color, encarnant la jove protaognista del llibre ‘L’analfabeta que va salvar un país’, de Jonas Jonasson (La Campana). Segons les primeres dades del Gremi de Llibreters, serà el més venut d’aquest Sant Jordi (tot i que això no ho podrem saber fins dilluns que ve, quan es donaran a conèixer les dades definitives). Isabel Martí comentava que ella pensava en el que havia de fer per vendre llibres, a favor de Jonas Jonasson, a favor de la Campana i a favor de la llengua catalana. I comentava les dades dificils de pair que han donat fa pocs dies el Gremi de Llibreters i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana: només un 22% de lectors llegeixen en català i un 40% dels enquestats reconeixen que no llegeixen ni un sol llibre a l’any.
Eren dos quarts de dotze del migdia i les parades habilitades per signar llibres davant de la FNAC de la Plaça Catalunya eren buides. trenta-cinc autors havia encomunicat oficialment a la FNAC que no signarien en suport als treballadors en vaga per denunciar les condicions laborals precàries que pateixen. I els grans grups, davant del piquet, decidien no fer signar els seus autors en aquest emplaçament.
Mirant-se l’escena de les paradetes buides, vam trobar l’escriptor Julià de Jòdar, amb ulleres de sol i americana color salmó. Elegant, misteriós, havia arribat a la plaça de Catalunya acompanyant en David Fernández de la CUP. El polític havia convocat un comunicat de premsa per solidaritzar-se amb els vaguistes de la FNAC, les 12.00.
Ens va dir David Fernandez: ‘La realitat mana i no perdona. És un Sant Jordi del 2014 i s’evidencia una nova fesomia de la pobresa assalariada: precarietat laboral dels treballadors de la FNAC, dels treballadors de Panrico, amb les roses de paper… Té importància que per Sant Jordi es denunciï aquesta precarització, perquè és impossible la cultura sense drets ni llibertats. El Sant Jordi 2014 és solidari i reivindicatiu.’
‘Certament, aquestes reivindicacions han tocat la fibra. La cultura també és plena de treballadors que viuen en precari, a més, no pot ser aquest esquema de frau: la FNAC Espanya i Portugal té uns beneficis anuals de 21 milions d’euros i amb un benefici tant Alt han de precaritzar les condicions laborals dels treballadors?’
Eren les 13.30 i calia viure el Sant Jordi més enllà de la Plaça Catalunya. Passeig de Gràcia amunt, la festa s’imposava i la currua de gent, constant, sense aglomeracions, feia la venda també constant i sense cops de colze. Tafanejant ens vam trobar el cuiner Ferran Adrià signant ‘El menjar de la família’ (RBA), un llibre publicat el 2012, però que aquest Sant Jordi feia el seu forat. Tot i que amb diferència, el llibre de cuina més venut d’enguany ha estat ‘Cuina amb Joan Roca’ (Planeta).
Ben a prop, Xavier Bosch no para de signar. Diu que una senyora sense voler li ha tirat l’aigua per sobre i va moll. I aleshores es produeix una escena eminentment literària: una jove, amb una mà li atansa ‘Eufòria’ (Proa) perquè li dediqui, i amb l’altra li fa un regal ben especial, el seu primer llibre, que acaba de publicar a Cossetània, el recull de contes ‘Personatges’. El seu nom, Anna Oliveras. ?M’agrada tant en Xavier Bosch que li he volgut portar el meu primer llibre.’
Continuant el passeig, ens vam trobar la parada de la nova llibreria Calders, amb uns llibreters molt ben preparats, però amb poques possibilitats d’assessorar: Isabel Sucuinza, Marina Espasa, Martí Sales i Olga Jornet. Marina Espasa ens explicava que s’havia fixat que la gent mirava molt les cobertes, triava cobertes llampants i ignorava les insípides; i que havia passat gent amb idees fixes. Amb tot això, va arribar l’escriptor Josep Maria Argemí, autor de ‘La primavera al desert’ (Males Herbes) i va saludar els col·legues. Es va succeir el diàleg que segueix:
—Esteu com uns senyors aquí!
—Sí, mira, davant de Tous… Però estem una mica en precari. Mira el tendal d’aquí el costat, va de nyigui-nyogui i ens va ocupant l’espai.
—Home, hi ha d’haver una mica de risc, també!
Al Passeig de Gràcia entre Diputació i Consell de Cent hi havia la parada de la botiga de VilaWeb. Allí ens vam trobar els autors i l’editor de Sembra Llibres: Xavi Sarrià no parava de signar la seva novel·la, ‘Totes les cançons parlen de tu’, per a joves ‘fans’ del músic. I Esperança Camps i Empar Marco amb la seva novel·la ‘Vertígen’ també gaudien de la festa. De cop i volta, una veu potent i entusiasta els hi demanava la signatura i els hi regalava unes roses vermelles de paper ben boniques. Era l’Anna, que amb el seu marit Benjamí i la seva filla Bàrbara havien vingut de València a passar el dia. No era la primera vegada que ho feien, la seva altra filla estudia a Vic. I aquesta no va ser l’única sorpresa d’aquella estona, perquè en Xavi Sarrià, per sorpresa, també va quedar envoltat per la família, la seva iaia Natàlia i la seva tia Rossita.
L’editor de Sembra Llibres, Joan Carles Girbés, recorda que per Esperança Camps, que va començar a publicar fa deu anys, era el seu primer Sant Jordi. Que això era degut al fet que costava fer arribar els autors del País Valencià al Sant Jordi barceloní. Però que el seu projecte editorial volia trencar motlles, ‘perquè aquest també és el nostre Sant Jordi’, deia convençut.
Abans d’arribar a l’hotel Condes de Barcelona, on el Grup 62 de fa alguns anys organitza un dinar de pica pica, vam saludar els editors de la parada ‘Llegir en català’, on vam trobar en Josep Maria Muñoz de l’Avenç, la Laura Huerga de Raig Verd, l’Aniol Rafel de Periscopi; i en Francesc Gil Lluch de Edicions Saldonar.
I acabem aquesta crònica amb Vicenç Pagès Jordà, Premi Sant Jordi per ‘Dies de frontera’ (Proa), que ens explica: ‘Avui no sóc jo, perquè intento ser especialment enginyós, una manera de vèncer la missantropia.’ L’escriptor ens va explicar que l’aposta de presentar-se al Sant Jordi era ‘fer un llibre meu que guanyés el premi. Perquè ja sabem que hi ha novel·les que venen més: les històriques, les violentes, les romàntiques… La meva novel·la parla d’una parella normal i corrent, passa a Figueres i a la Jonquera… tot plegat molt normal. Però està escrita d’una manera joganera, fragmentada, que aporta una sèrie d’elements aparentment distants, com la frontera o la precarietat laboral, que acaben lligant. I estic content d’haver guanyat el Sant Jordi així.’ En aquell moment, la productora cinematogràfica Isona Passola, que és membre del jurat del Sant Jordi, passa pel costat de Pagès Jordà i no el saluda. Deu ser la prova que aquest premi s’ha donat pel valor literari que gasta.
