16.04.2014 - 19:00
La setmana que ve, i fins el 25 de maig, tots els principatins més grans de setze anys podran participar en el multireferèndum organitzat per una trentena d’entitats socials. Podran dir la seva sobre els transgènics, el deute públic, la sobirania energètica, la llei d’ILP, el BCN World, la MAT i el servei de l’aigua de Lleida. Es podrà votar per internet o bé, el dia 25, coincidint amb les eleccions europees, en diverses meses electorals. En parlem amb Gerard Batalla, de la plataforma Som lo que Sembrem i un dels impulsors del multireferèndum. Defensa una democràcia més directa i participativa i constata que sense tantes ‘interrupcions en la història, ara tindríem una democràcia més avançada’. ‘Això també ens ha de marcar la diferència com a poble en un procés d’emancipació nacional’, conclou.
—Fa uns quants anys el Parlament de Catalunya va refusar la vostra ILP contra els transgènics, malgrat el suport que havíeu rebut. Allò és l’embrió d’aquest multireferèndum?
—Com a moviment antitransgènic havíem fet molta feina, i la ILP va ser un intent d’esgotar totes les vies que la democràcia representativa ens oferia. El parlament no va deixar ni tan sols que es discutís. Va valer més la trucada dels ‘lobbies’ que les cent mil signatures i el suport de desenes de municipis. En aquell moment ja vam començar a pensar a convocar una consulta, però no hi havia les eines necessàries.
Més tard el tripartit va fer la llei de consultes, però va ser impugnada pel Tribunal Constitucional; a més, obligava de nou a recollir signatures i a rebre l’autorització del govern espanyol, i no era vinculant. D’aquí parteix la reflexió feta i la proposta: que hem de construir mecanismes que ens permetin de decidir les coses. Igual que les consultes per la independència, això pot ser una bona manera de fer objectiva la voluntat popular, allò que nosaltres intuïm que vol la gent respecte de diversos projectes.
—Considereu que en un sistema polític millor s’ha de consultar més sovint la gent?
—Un dels problemes és que la nostra capacitat política és una mica hipotecada. Només ens la deixen exercir una vegada cada quatre anys per escollir representants, que al final moltes vegades no representen la població, sinó uns interessos concrets. Hi ha una disfuncionalitat del sistema. La població té una posició clara sobre un munt de problemes però no hi ha cap mecanisme que permeti que això es pugui expressar. És molt frustrant. Cal avançar cap a una democràcia molt més directa, aprofitant les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Si no es fa és perquè no es vol. I si nosaltres no comencem a practicar la democràcia més directa, no ho farà ningú.
Més enllà de la convocatòria del multireferèndum, la nostra voluntat és anar instituint eines per a decidir coses en concret. Ara mateix no són eines oficials ni legals, d’acord, però a través de la pràctica i d’una gran participació, pensem que poden acabar essent llei. Es tracta d’ampliar l’horitzó de la democràcia que tenim. Si no, no serà funcional.
–…
—El dret de decidir no és pas cap qüestió conjuntural sinó de principis i fonament. Al nostre país hi ha una cultura de participació directa, d’activació i horitzontalitat que és palpable i objectivable. Intentem treballar en això. Si no ens deixen decidir, decidirem igualment, i quan creguem que ho hem de fer, amb els mecanismes que, com a poble, siguem capaços de construir en aquest procés de democratització constant. Ara que com a país anem refent la nostra institucionalitat política, també hem de refer-la en aquest altre sentit. I aquesta línia té molts precedents. Si no hi hagués hagut tantes interrupcions en la història, ara tindríem una democràcia molt més avançada. Això també ens ha de marcar la diferència com a poble en un procés d’emancipació nacional. La independència també és això: poder establir les nostres pautes de funcionament de la manera més horitzontal i acordada entre la població.
—Aquestes consultes no són vinculants. La intenció és forçar la realitat fins que deixin de ser ‘simbòliques’?
—Ara mateix no hi ha cap llei que faci vinculant les consultes a Catalunya. És tan vinculant el nostre referèndum com el que es podria convocar amb lleis del parlament. Aquest referèndum nostre no és oficial, però que sigui vinculant o no ho determinarà el resultat que en surti i la participació que hi hagi. Si és potent i hi ha un clam perquè no hi hagi transgènics o perquè no es pagui el deute il·legítim, tindrà efectes. La consulta d’Arenys de Munt va tenir un efecte en cadena i finalment, conseqüències polítiques.
—Per què feu coincidir el multireferèndum amb les eleccions europees del 25 maig?
—Vam decidir-ho el juliol passat, i vèiem molt clar que no podíem acostar-nos a l’Onze de Setembre. Érem conscients que el 2014 era molt possible que es fes un referèndum sobre la independència, i no hi volíem interferir. Ens va semblar que les eleccions europees, una data en què ja s’havia dit que no es faria la consulta, era una bona opció: ens permetia de fer campanya durant els mesos anteriors sense interferències mútues. A més, el dia de les europees és força simbòlic, perquè d’alguna manera s’escenifica la democràcia més llunyana, un parlament que no escull ni el govern de la Unió. Aquell dia, de manera simbòlica, volem fer un acte de reivindicació de la política molt més pròxima i directa, i sobretot optimitzar els recursos públics que es destinaran a les europees.
De totes maneres, no ens centrem en el 25 de maig. Aquell serà l’últim dia d’un multireferèndum que començarà el 23 d’abril. Per primera vegada al Principat hi haurà un procés que permeti de votar electrònicament i presencialment.
—Com funcionarà la consulta? Quan punts de votació tindreu? Quants voluntaris necessiteu? On es podrà votar?
—Hem començat a rebre sol·licituds per a donar d’alta una mesa. Organitzar la consulta és fàcil: qualsevol grup de més de tres persones pot muntar una mesa al seu municipi, simplement han de demanar-ho a través de la web. Els acreditarem i una de les persones de la mesa en serà la fedatària. D’entrada, amb el vot electrònic, garantim que tothom pugui participar-hi. Però no ens volem quedar aquí, i volem que en el màxim de municipis del país hi hagi una mesa electoral. Ara, s’escapa de les nostres possibilitats establir quantes meses i quants voluntaris hi haurà. Imprimirem, en un primer moment, un milió de paperetes, i necessitem milers de voluntaris.
