09.04.2014 - 06:00
El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però que alhora pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva sense precedents per part d’institucions com el govern de l’estat espanyol i diversos governs autonòmics. Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur, poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu del’InformeCAT 2014, l’informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català, que s’ha presentat avui.
L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, vol mostrar una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de cinquanta dades dels diversos àmbits. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.
Segons el treball, el català gaudeix de bona salut en molts àmbits: per primera vegada, la nostra llengua ha superat els deu milions de parlants. En deu anys, el nombre de parlants s’ha incrementat en 750.000 noves persones i la de persones que el saben escriure, en més d’un milió. També és la catorzena llengua més parlada i la setena més apresa entre els joves de la Unió Europea. A més, l’ús que en fan els nouvinguts és cada cop més alt, i la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims 10 anys.
Però aquest creixement és desigual en funció del territori i també segons els sectors. Per exemple, en contrast amb aquestes dades positives, en territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o les Illes Balears, la llengua ha experimentat una involució fruit dels atacs sense precedents dels respectius governs autonòmics: al País Valencià, el coneixement oral de la nostra llengua ha disminuït 12 punts des del 1992. O, en l’àmbit d’ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren perill de ser-ho per al pròxim curs 2014-2015. Pel que fa a la universitat, el País Valencià és a la cua en l’ús del català: cap universitat d’aquest territori no supera el 25% de classes en valencià. Com al País Valencià, a les Illes, el Govern autonòmic també ha fet servir aquest any un sector tant sensible com l’educació per atacar la llengua. El decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que margina el català a l’escola, ha revolucionat i mobilitzat la societat civil de les Illes i ha fet reaccionar la comunitat educativa: més de 120.000 persones van sortir al carrer el setembre en protesta contra aquestes mesures del Govern de José Ramon Bauzà.
Finalment, la Llei de Llengües de l’Aragó, que rebateja el català com a LAPAO i deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a la zona, també ha rebut la seva particular contestació, en aquest cas des de la política local, en forma d’una plataforma que agrupa els 30 alcaldes de la zona i que s’ha compromès a emprendre les accions legals necessàries per abolir la llei.Aquesta estratègia política gens casual arreu dels territoris de parla catalana s’ha complementat amb la política ja coneguda per part de l’Estat espanyol de menystenir el català i no reconèixer-lo en nombrosos àmbits. Dos exemples: Espanya és l’únic estat dels 32 de l’Espai Schengen que no reconeix com a oficials les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans, com és el cas del català.
D’altra banda, l’estat espanyol i els successius governs que hi han tingut responsabilitats també són els principals responsables que el català encara no sigui oficial a la Unió Europea i que ja hi hagi 11 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català, una situació insòlita i inexplicable. En un altre àmbit no tant llunyà, no s’aturen les discriminacions lingüístiques greus executades per part de l’administració pel fet d’utilitzar el català: el 2013 la Plataforma per la Llengua ja en va detectar 13 de noves.
Per àmbits, hi ha sectors on històricament el català no acaba d’enlairar-se o ho fa a un pas molt lent, com la justícia (enguany hi ha hagut un 25% menys de sentències en català), el cinema (l’oferta de cinema en català només ha crescut un 1% des del 2011 tot i que els espectadors han augmentat un 7%) o el joc i la joguina (menys d’un 8% de les joguines inclouen la nostra llengua).
Per contra, hi ha prou dades positives en sectors puixants com la cultura. Dos exemples: mentre els tres diaris digitals en català més visitats han superat ja tots el milió d’usuaris mensuals, el 2011 hi va haver a Catalunya el doble d’espectacles de teatre en català que en castellà. En el món de l’empresa, cal destacar que més del 70% dels treballadors de Catalunya utilitzen el català a la feina i que3 de cada 4 PIMES usen la llengua catalana per promocionar i contractar els treballadors. Però on el català es mostra com una de les llengües més actives és a la xarxa i en el món de les noves tecnologies. Hi ha nombroses dades que ho demostren: la Viquipèdia ha rebut el rècord històric de visites enguany, i els 4 principals sistemes operatius ja incorporen el català. A Internet, 6 de les 7 xarxes socials més utilitzades ja disposen de la versió en català, mentre que la xarxa més popular del món, Twitter, ja suma més de 150.000 usuaris a la seva versió en català des del juliol del 2012.
