08.10.2013 - 22:40
El congrés espanyol ha tombat aquest vespre amb els vots del PP, PSOE i UPyD una proposició no de llei presentada pels grups d’ERC, Amaiur i BNG que defensava el dret d’autodeterminació dels pobles i especificava els mecanismes per dur a terme un referèndum. CiU només ha votat a favor de dos dels cinc punts de la iniciativa i s’ha abstingut en els altres tres en considerar que aquests últims ‘són opcions concretes, prefigurades i que marquen un procediment diferent a l’acordat al Parlament de Catalunya’. Així ho ha expressat el diputat de CiU, Jordi Jané, que ha subratllat que la federació nacionalista aposta per ‘una consulta acordada, pactada i respectant un marc legal’.
Jordi Jané ha dit que ‘sorprèn molt’ que Esquerra Republicana de Catalunya, que va signar les propostes de resolució al parlament, ‘porti un full de ruta diferent, que marca els procediments per fer la consulta, la manera d’interpretar-la i la manera de convocar-la’. Per a Jané, aquesta iniciativa ‘anticipa el que hauria una reflexió serena, consensuada i acordada des de Catalunya per defensar unitàriament la proposta al congrés espanyol’.
El text que s’ha sotmès a votació insta el govern espanyol a ‘transposar a l’ordenament jurídic el dret a la lliure determinació de les nacions reconegut per la legalitat internacional i per l’Estat amb la ratificació de diversos tractats internacionals’, i també a ‘respectar l’exercici del dret de lliure determinació de les nacions que conformen l’Estat espanyol: Euskal Herria, Països Catalans i Galiza’.
En aquest sentit, insta l’estat a ‘reconèixer i a respectar que, en virtut del dret a la lliure determinació, les nacions tenen el dret a determinar el seu estatus polític, les competències que ostenten i que cedeixen, així com les relacions de cooperació i/o de dependència que estableixen amb altres estructures i organitzacions supranacionals’.
Aquests són els punts que han obtingut el suport de CiU, però a banda d’aquests, n’hi ha tres més que concreten com s’ha d’exercir el dret a decidir i per quins mecanismes es posaria en marxa la independència.
El text estableix específicament que el referèndum d’autodeterminació ‘serà convocat pels governs autonòmics a instància pròpia, del parlament o del 20% del cens electoral de les últimes eleccions municipals mitjançant el mateix procés establert per la iniciativa legislativa popular en el seu territori’ i que tindran dret a vot al referèndum ‘els ciutadans amb dret a sufragi a les eleccions municipals’.
Segons la mateixa iniciativa, ‘el resultat del referèndum es considerarà vàlid si la participació supera el 50% del cens electoral’ i en cas que més del 50% dels vots emesos en el referèndum sigui favorable a la independència ‘el govern autònom proclamarà la independència de la seva nació’.
L’últim punt que ha provocat discòrdia fixa legalment les bases del procés per a una transició cap a la independència, i apunta, entre altres, que ‘s’iniciarà la negociació per establir els drets i deures de cadascú en el procés de transició per al ple traspàs de poders i recursos’.
ICV-EUiA ha expressat el seu desacord amb el contingut de la proposta presentada per ERC, Amaiur i BNG. És per això que el diputat d’aquesta formació al Congrés, Joan Coscubiela, ha subratllat que ‘la nostra discrepància profunda amb la redacció del text d’aquesta PNL ens ha portat a presentar l’abstenció’. Amb tot, ha acabat expressant el ‘compromís’ d’ICV-EUiA ‘amb el dret a decidir’.
El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha estat un dels encarregats de defensar la PNL i ha subratllat que ‘volem votar sobre la independència de Catalunya. Això és autodeterminació i aquest és el dret que avui defensem aquí’. Per al diputat d’ERC, ‘es tracta d’un dret inalienable, irrenunciable que ni es treu ni es regala sinó que es posseeix i s’exerceix’.
Des del partit socialista han assegurat que no estan a favor del dret a l’autodeterminació i per aquest motiu han votat en contra de la iniciativa formulada per aquestes tres formacions. A més, segons els socialistes espanyols, ‘el plantejament de la secessió d’una part del territori nacional topa frontalment amb el que disposa l’article dos’. El PSOE s’ha mostrat obert al ‘diàleg’ sobre el plantejament d’un nou model territorial en un sentit federal.
El coordinador dels diputats i senador del PSC a Madrid, Albert Soler, ha assegurat que ‘els socis del dret a decidir’, que ha circumscrit a CiU, ERC i ICV, han estat ‘incapaços de posar-se d’acord’ i han demostrat les seves ‘fissures’ al congrés espanyol. Segons Soler, hi ha ‘un abans i un després’ d’aquesta votació.
El Partit Popular ha estat qui ha expressat l’oposició més ferma a aquesta iniciativa sobre el dret a l’autodeterminació. El diputat d’aquesta formació, Pedró Gómez de la Serna, ha volgut minimitzar la PNL d’ERC, Amaiur i BNG dient que ‘només 12 diputats, poc més d’un 3% de la cambra, plantegen la dissolució d’un estat membre de la Unió Europea que és una de les nacions més antigues d’Europa i la cinquena economia de zona euro’. A més, ha anat més enllà en assegurar que ‘en nom d’això que vostès porten avui a la cambra, la democràcia espanyola ha patit massa, quasi 1.000 assassinats i 250.000 exiliats’.
