I després de la Via Catalana, què?

  • La definició de la pregunta i la data de la consulta marcaran el procés d'independència aquests mesos vinents

VilaWeb
Redacció
13.09.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Via Catalana cap a la Independència ha marcat una fita molt important, històrica, en el procés d’independència de Catalunya. L’Assemblea Nacional Catalana, organitzadora de la mobilització, ha brandat la força de la cadena humana per a demanar al govern de la Generalitat que la consulta es convoqui l’any vinent i amb una pregunta clara, que es respongui amb un sí o amb un no. El pas següent del full de ruta correspon al govern i als partits: establir abans de final d’any la data de la consulta i la pregunta.

El calendari de Mas

Pocs dies abans de la Diada, després d’uns quants dies de polèmica per haver parlat d’unes possibles eleccions plebiscitàries el 2016, Artur Mas aclaria davant el consell nacional de CDC i d’una munió de mitjans de comunicació quin era el calendari del procés. I va dir això:

1. ‘D’aquí a final d’any es pactarà la data de la consulta i la pregunta o preguntes a fer. Es farà amb màxim consens i màxima majoria parlamentària. Aquest pacte de final d’any s’ha de fer amb les majories més grans possibles. Si no, el farem amb allò que tinguem.’

2. ‘La consulta es farà dins el 2014 tal com s’ha acordat. Es farà d’acord amb un marc legal. El Consell Assessor per a la Transició Nacional identifica cinc marcs legals. Algun o alguns s’hauran d’utilitzar per fer la consulta. Fer-ho fora dels marcs legals no és la manera. L’única manera de presentar-se a la comunitat internacional com un país seriós és fer-ho dins de marcs legals.

Però aquests cinc marcs legals depenen en part de l’estat espanyol: quatre directament i un, que és la llei de consultes, és l’únic que podria fer que actuéssim sense la necessitat d’intervenció directa de l’estat espanyol. Ara, podria passar que amb els tribunals ens ho tombessin.

Per tant, la consulta es pot fer el 2014 si és acordada amb l’estat o tolerada per l’estat. I aquest és el bon marc i és aquell en què hem de continuar treballant.’

3. ‘En l’últim moment, si no hi ha més remei, es pot transformar la convocatòria electoral en un referèndum.’

Margallo: ‘La sortida de Catalunya d’Espanya seria una declaració unilateral d’independència’

Però aquesta disposició al diàleg va topar ben aviat amb unes paraules ben clares i contundents del ministre d’Afers Estrangers espanyol: ‘La sortida de Catalunya d’Espanya seria necessàriament una declaració unilateral d’independència. […] La constitució espanyola té dos articles, i només dos; la resta és literatura. L’article 1.2 diu que la sobirania pertany al conjunt del poble espanyol, i per tant la secessió d’un territori hauria de ser aprovada per tots els constituents. L’article 2 diu que la constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible.’ Segons Margallo, al contrari d’allò que passa a Escòcia, a Catalunya no és possible un referèndum pactat: ‘Ho és al Regne Unit, on no hi ha un ordenament constitucional escrit, i no ho és ni en la constitució espanyola ni en cap altra constitució escrita, present ni pretèrita.’

Possible negociació oberta

Malgrat les paraules de Margallo, el govern català manté el full de ruta inalterat i continua demanant al govern espanyol que s’avingui a negociar. ‘Nosaltres persistirem en aquesta idea i no ens deixarem impressionar per unes declaracions dels uns o dels altres’, deia després el conseller Francesc Homs. D’entrada, Mas espera que Rajoy li respongui a la carta que li va enviar al final de juliol fent-li saber la voluntat de negociar una consulta. Rajoy va dir que li respondria aquest mes de setembre. Mentrestant, tots dos presidents han tingut algun contacte per a parlar sobre la resolució del procés. Fins ara, el president espanyol no es mou, però sí que és cert que divendres passat va canviar el to respecte de la consulta: no es va mostrar tan bel·ligerant com dies enrere, per bé que va recordar la cançó de sempre: que tot s’ha d’acordar dins la legalitat espanyola i la constitució.

ERC vol anar més de pressa

Després de l’èxit de la Via Catalana, ERC vol que la data i la pregunta de la consulta sobre el futur de Catalunya s’anunciïn abans del desembre. La secretària general, Marta Rovira, va dir ahir que avui mateix ERC començaria a parlar amb partits i entitats ‘per tal de tenir una data i una pregunta clara tan aviat com sigui possible’. I afegí: ‘I si ho podem tenir abans de dos mesos, ho tindrem. Tenim la feina molt avançada.’ Així mateix, recordà l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional: ‘Els experts ens apunten, fins i tot, quin és el millor període per a poder fer la consulta.’ No és cap secret que l’opció predilecta d’ERC coincideix amb la data apuntada pel CATN: abans del 18 de setembre de 2014, dia del referèndum escocès.

ICV vol la consulta per més que Madrid s’hi negui

ICV també vol que es fixi immediatament la manera com s’ha de convocar la consulta. Joan Herrera, coordinador general d’ICV, demana que sigui la comissió parlamentaria pel dret de decidir. Després de la mobilització de la Diada, insta la resta de partits a concretar ben aviat la via per a exercir el dret de decidir. ‘L’estat no pot ignorar un 80% dels catalans que volen decidir’, va dir ahir. Ara, per ell si no hi ha acord s’ha d’exercir el dret de decidir igualment.

La CUP diu que ja hi ha les condicions per a convocar el referèndum

‘El poble català haurà de mantenir la tensió mobilitzadora més enllà de l’Onze de Setembre per poder fer efectiu el dret de decidir’, deia el portaveu de la CUP, Àlex Maymó, poc després d’acabar-se la Via Catalana. La CUP creu que ja hi ha les condicions per a convocar la consulta. ‘S’ha demostrat repetidament, a les urnes i al carrer, que aquest poble vol decidir i que cap llei injusta no pot impedir l’expressió lliure d’aquesta voluntat.’

El PSC insisteix en el model federal

I el PSC s’estima més parlar de moment de quina és ‘l’oferta política’ que fa cadascú quan s’hagi fet la consulta. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha assegurat que el partit defensa un projecte federal ‘amb millors condicions i dins Espanya’. Però considera que no tots els partits saben què volen ni ho han fet públic. ‘Faig una crida perquè els altres partits facin la seva oferta política per després de la consulta. Hem d’explicar què proposem més enllà de la consulta’, va dir, tot exhortant les formacions a definir el procés cap a la independència que proposen i com quedarien els aspectes clau de la Catalunya que volen.

Lucena creu que ara és el moment dels polítics. Ahir va dir que, com que la consulta era un objectiu àmpliament compartit per les formacions polítiques i pels ciutadans, ara calia passar a explicar ‘els projectes a llarga distància’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any