10.09.2013 - 06:00
Investigadors del Grup Aargosaurus-IUCA, de la Universitat de Saragossa, han encapçalat una investigació, juntament amb membres de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català de Palentologia, que ha permès de descobrir al Pirineu petjades dels darrers dinosaures que van viure a Europa. Es tracta de petjades d’hadrosàurids, que van viure fa 65,5 milions d’anys i s’han trobat a Areny de Noguera (Ribagorça) i a Isona (Pallars Jussà). El registre fòssil de dinosaures poc abans d’extingir-se, fa 65 milions d’anys, és escàs i circumscrit a pocs llocs del món.
Un grup format per investigadors de la Universitat de Saragossa, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) fa dècades que estudien aquests darrers dinosaures. A la recent publicació de la revista ‘PlosOne’ han demostrat que els dinosaures de ‘bec d’ànec’ van viure els darrers milers d’anys del cretaci.
L’estudi s’ha fet a partir de les petjades, car són una evidència de vida, no com els ossos fòssils, que poden erosionar-se i tornar-se a dipositar a les roques més recents. Amb les petjades, la prova és irrefutable perquè van ser fetes en el moment que vivien els dinosaures.
Estudis que s’han aprofundit durant més de deu anys als afloraments on es troba el límit cretaci-terciari han permès de descobrir que aquestes petjades d’hadrosàurids són abundants a les arenes formades als canals dels rius. Això no obstant, a partir d’un nivell geològic no es tornen a trobar. Per tant, sembla ser que els hadrosàurids eren relativament abundants a prop dels rius de fa 65,5 milions d’anys.
Malgrat tot, és complicat de relacionar les petjades amb una espècie concreta i també és molt difícil de trobar les petjades al costat del dinosaure que les va deixar, però els investigadors tenen diverses hipòtesis. A la mateixa formació geològica on s’han trobat les petjades s’han descrit els dinosaures hadrosàurids ‘Arenysaurus’ a Areny de Noguera (Ribagorça) i ‘Parahabdodon’, a Isona (Pallars Jussà). Segons els investigadors, són, sens dubte, dos bons candidats que podrien haver deixat les petjades al fang de fa 65,5 milions d’anys, en això que avui és el Pirineu.
