Antoni Quintana: ‘Aquest decret ha creat més malestar que les retallades’

El decret de llengües del govern Bauzá ha indignat tant la comunitat educativa que l’STEI-i, el sindicat majoritari al sector de l’educació, va anunciar ahir la convocatòria d’una vaga per al començament de curs a les Illes. La setmana passada, la conselleria d’Educació fins i tot va suspendre de sou i feina els directors de tres instituts de Maó (Menorca) que s’havien negat a aplicar el decret. Parlem amb Antoni Quintana, el president de la Federació d’Associacions de Directius de Secundària de les Illes Balears (FADESIB), perquè ens expliqui com s’ha arribat fins aquí. Assegura que la filosofia agressiva contra el català del govern Bauzá arriba tan lluny que fins i tot preveu que, quan no hi hagi els recursos per a fer una assignatura en anglès, s’haurà de fer meitat en català i meitat en castellà.

—Des que es va aprovar el decret, us queixeu que dialogar amb la conselleria és molt complicat—Aquest govern va complir dos anys el mes de juny, i amb aquesta administració sempre ha estat molt difícil parlar. Ha aprovat tota una normativa nova amb la intenció de retallar molt l’autonomia que teníem els centres. No hi ha hagut manera de fer-los entendre que moltes vegades els projectes educatius han d’anar acompanyats d’una dosi d’autonomia. 

—Per què és tan important que els centres tinguin autonomia?
—Perquè els projectes educatius que desenvolupa cada centre estan pensats per a la realitat pròpia: com són els alumnes, les seves famílies, en quin entorn es troben immersos… Els projectes han de ser el reflex de les necessitats que té aquest entorn. Resulta que si no ens deixen planificar tenint en compte tot això, ens ho posen molt difícil. 

—I les retallades també són una causa del malestar entre els docents?
—Les retallades varen ser ara fa un any, el curs passat es va incrementar la jornada lectiva del professorat i es varen reduir les plantilles. Així i tot, no crec que aquest sigui el problema més greu. Segons el meu punt de vista, en canvi, han estat més conflictives la manca de confiança i la retallada de l’autonomia. 

—I el decret, ha estat la gota que ha fet vessar el vas?
—És un decret molt agressiu amb la trajectòria del català com a llengua vertebradora i de cohesió social. I, sobretot, les instruccions d’aquest decret ens han deixat molt poc marge d’actuació. De fet, les hem recorregut davant dels tribunals administratius perquè creim que excedeixen el mateix decret. 

—Per tant, a més de l’agressió al català, també és una qüestió de manca de recursos?
—Sí, no tenim els recursos humans necessaris per fer tantes assignatures en anglès; no tenim la gent formada per fer-ho. Es pretén que ho comencem a aplicar al setembre quan, probablement, es requereix un pla de formació d’anglès de tres anys o quatre. Aquest decret ha creat més malestar que les retallades. I fins i tot arribarà a crear per ventura més crispació de tipus laboral a principi de curs. Hi ha una gran desconfiança amb tot el que és la política lingüística d’aquest govern. Tenen una filosofia agressiva contra el català. Per dir només un exemple, aquest decret de trilingüisme ni tan sols menciona que el català és la llengua pròpia de les Illes; un estament recollit a l’estatut d’autonomia. El punt de partida ja és molt hostil.

—El decret es carrega l’ensenyament en català?
—A les Illes no hi ha immersió lingüística a secundària tot i que majoritàriament l’ensenyament és en català. El decret amb què funcionàvem fins ara marcava que com a mínim el 50% de les assignatures havien de ser en català; i en molts casos s’arribava al 70%. Ara, el que diu el decret és que, en cas que no hi hagi els recursos per a fer una assignatura en anglès, s’haurà de fer meitat en català i meitat en castellà. De qualque manera, és la introducció de més hores de castellà d’una forma poc clara… És a dir, tot i no dir-ho directament, l’efecte serà que es farà menys català. 

—L’STEI-i ha convocat una vaga per al començament de curs. Tindrà molt de seguiment?
—Idò no ho sé, les vagues que hem fet enguany han tengut un seguiment desigual. No m’atrevesc a fer-ne un pronòstic.  

—A Menorca el conflicte ha fet que la consellera destituís fins a tres directors.
—Almanco no ha anat a més; sembla que no s’han produït més destitucions. Va ser molt greu, però ara hem d’esperar que es reconduesqui la situació. Nosaltres hem demanat a la consellera que els restituesqui, que tanqui els expedients i que puguin començar el curs amb normalitat. Esperam que els ajuntaments, com ara el de Maó, aprovin mocions per demanar-ne les restitucions.  

—Serà un inici de curs mogut?
—Sí, sí, tothom començarà de molt mal humor i amb poques ganes… 

Informació relacionada: 

Una desena de pobles voten contra el decret de llengües a Mallorca