‘A cost zero’

L’Associació de Veïns el Llombo ha estat molt sensible amb tot allò referit a la possible construcció del nou hospital; no debades vam ser els primers a reclamar-lo. I de sempre hem tingut la sensació que el PP ha jugat, en aquest tema, amb els ciutadans d’Ontinyent. Primer, amb l’aprovació d’un ‘hospitalet’ que va presentar el conseller de Sanitat, Rafael Blasco; després, amb la col·locació d’un cartell de més de 50.000 euros; a què va seguir la ‘teatral’ presentació de la maqueta a càrrec del president Camps. Un hospital que ha servit al PP per a omplir dues campanyes electorals, i del que, finalment, han dit que de moment no pot ser.

Assumit aquest imponderable a causa de la crisi, el (no)hospital ha tornat a ser notícia com a conseqüència de la gestió que es va fer l’any 2009, en plena crisi econòmica ja, de l’adquisició(?) donació(?) permuta(?) d’uns terrenys que per les seues característiques (al costat del riu, a cent metres de la depuradora, en un talús per consolidar i no sabem quantes pegues més), que a banda del PP no li agradaven a ningú: ni a l’oposició, ni a un grapat de col·lectius, entre els quals ens comptem. Un tracte amb els propietaris dels terrenys que es va dur a terme, i el qual va ser venut a la ciutadania com una gran operació política perquè era a cost ‘zero’. A cost zero?

Mentrestant, hi havia una majoria de gent que es preguntava com era possible que en un terme tan gran com el d’Ontinyent, no hi haguera un altre lloc més adequat on construir l’hospital.

Per què precisament eixos terrenys? Qui n’era el propietari? Tot un misteri. La sospita de voler beneficiar algú estava latent. Ara, quatre anys després, la conselleria de Sanitat encara no els ha acceptats. I els terrenys de l’hospital tornen a ser notícia.

Aquells bons samaritans que –repetim– ningú no sabia qui eren, i que havien cedit de manera poc menys que altruista els terrenys a ‘cost zero’ segons contava el PP, ara resulta que tenen nom i cognoms. Roberto Reina, Rafael Revert i José Vicente Guerola són els propietaris de l’empresa Promotora Regebe Asociados SL, la qual reclama ara a l’Ajuntament 38 milions d’euros. O, per no anar a judici, 9 milions d’euros.  

Però, possiblement, la culpa de l’actual situació no és dels ciutadans ‘exemplars’ que reclamen uns diners, sinó de la desastrosa gestió ‘a cost zero’ portada a terme per l’equip del PP encapçalat per Lina Insa, amb obscures intencions, ara descobertes. Què pretenia? Beneficiar el poble o uns amics? Més encara: podia traure algun benefici econòmic amb la jugada estratègica? Quins papers són els que va signar? Qui la va assessorar? Perquè en 2009 la crisi que patim deixava sentir ja les seues mossegades. Que Insa no s’havia assabentat de la recessió per signar el canvi per terrenys bons en el Llombo on s’havien de construir molts habitatges? De ser així, devia ser l’única que a eixes hores seguia sense veure la crisi, i això que Zapatero, malgrat tan curt com era, l’havia detectada ja en el 2008. Una Lina Insa que per cert, amb tot el que està passant, encara no ha obert la boca.

Dels propietaris dels terrenys es pot dir que s’han llevat la careta. Perquè si tenien els terrenys al costat de la depuradora, o mala sort (si els tenien d’abans de fer-la) o una mala inversió (si els van adquirir amb posterioritat), que han tractat i intenten que la resta d’ontinyentins els fem bona. Estem farts dels prohoms d’Ontinyent que només fan que beneficiar-se a tort i a dret del poble mentre, diuen, ho fan tot pel poble. Fins al punt que no els importa que el mateix poble se’n vaja a terra mentre ells ixen beneficiats. 

Enllaços
Array